L’espoli de la Punta va violar fins a quatre drets humansL’espoli de la Punta va violar fins a quatre drets humans
Presentació de l'informe a la Facultat de Dret de la UV Foto: J.C.

Les víctimes mai han estat reconegudes ni rescabalades

L’espoli de la Punta va violar fins a quatre drets humans

Les víctimes mai han estat reconegudes ni rescabalades

L’espoli de la Punta va violar fins a quatre drets humans

Presentació de l'informe a la Facultat de Dret de la UV Foto: J.C.

  • Joan Canela

  • | 19 de juny, 2018 - 19:26

La Clínica Jurídica per la Justícia Social, depenent de la Facultat de Dret de la Universitat de València ha presentat avui al matí l’informe «El desallotjament forçós de la Punta com a violació dels drets humans dels seus habitants».

Carla Elena Reyes, portaveu de la Clínica, ha explicat com han treballat per documentar els possibles drets fonamentals basant-se en estàndards internacionals i en sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans i han identificat la vulneració de quatre drets fonamentals «estructurals»: el dret a l’habitatge, a la vida familiar i privada, a la participació política i a una tutela judicial efectiva. A més caldria sumar-hi altres de secundaris com el dret a la salut o al treball. Reyes ha denunciat que a la Punta «va destruir-se una comunitat que tenia una cultura i un estil de vida rural propis» i que «cap tribunal va tenir en compte aquest factor». A més també ha destacat que la gent expulsada mai haja estat reallotjada d’una forma digna i que tampoc s’ha construït la ZAL (Zona d’Activitats Logístiques), motiu pel qual va ser expropiada. Una situació que, a parer seu, ha allargat el patiment de la població de la Punta durant gairebé 20 anys. Reyes ha demanat que «tota actuació pública es mire des del prisma dels drets humans».

A la presentació de l’informe també ha intervingut Carmen González, presidenta de l’Associació de Veïns ‘La Unificadora’ de La Punta, qui ha reivindicat la seua lluita per «la dignitat humana» que continuaran «mentre quedem un de sol dels nostres». González ha explicat que queden moltes coses «per saber-se» d’aquella expulsió forçosa, i ha posat diversos exemples de l’espoliació del seu patrimoni: «on està la nostra terra que va desaparèixer? I les escorrenties de les nostres séquies? I les bigues de casa Maruja o els taulells de l’antic Ateneu Republicà? Algú es va fer ric amb nosaltres i mai s’ha investigat».

També ha denunciat que va ser desallotjada tot i «tenir una resolució judicial que ho prohibia» i que molts dels veïns mai van ser reallotjats i que fins i tot els que ho van ser van haver de pagar la nova casa a un preu més alt que el de la indemnització. González ha reclamat més valentia als nous governs, a qui ha acusat de no haver ofert mai cap tipus de reconeixement ni rescabalament. Un abandonament que ha tingut conseqüències: «Només ens hem tingut a nosaltres i sort d’açò, perquè sinó no sé com hauríem acabat. De fet molta de la nostra gent ha acabat morta o desgavellada».

Anna Gimeno, des de Per l’Horta, ha recordat tota la batalla social i política que va fer-se per salvar la Punta, incloses «més de 100.000 signatures, ressò internacional i nombroses manifestacions» i ha assegurat que es donaren tanta pressa a destruir-la «perquè sabien que la justícia ens donaria la raó a nosaltres, tal com finalment ha passat». Gimeno ha criticat que l’actual administració encara mantinga el projecte de la ZAL, el que considera «inconcebible».


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu