Reclamen més polítiques d'acompanyament i més coordinació per garantir la reinserció dels reclusosReclamen més polítiques d'acompanyament i més coordinació per garantir la reinserció dels reclusos
La presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina. (ACN)

La presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, qualifica d'«inversió» destinar recursos als excarcerats perquè es tradueix en menys reincidència

Reclamen més polítiques d'acompanyament i més coordinació per garantir la reinserció dels reclusos

La presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, qualifica d'«inversió» destinar recursos als excarcerats perquè es tradueix en menys reincidència

Reclamen més polítiques d'acompanyament i més coordinació per garantir la reinserció dels reclusos

La presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina. (ACN)

  • Redacció Barcelona / ACN

  • | 19 de juny, 2018 - 11:32

Un estudi de 25 casos de reclusos que van sortir en llibertat entre l'estiu i la tardor passada posa de manifest que no hi ha un protocol concret d'acompanyament de les persones excarcerades per a la seva inserció a la comunitat i que, les qui el segueixen, tenen resultats de reinserció social i laboral més bons. Per aquest motiu, la Taula del Tercer Sector reclama noves polítiques que garanteixin aquest acompanyament. En una jornada sobre el paper de les entitats en aquest procés, la presidenta de la Taula, Francina Alsina, ha qualificat «d'inversió» destinar recursos a l'acompanyament dels excarcerats, atès que s'acaben traduint en menys reincidència i més casos d'èxit en la inserció laboral i social.

La pèrdua dels vincles amb el nucli familiar o social, la pèrdua de competència laboral, l'estigma, les barreres actitudinals, el desfasament tecnològic, la carència d'ingressos regulars, el desfasament dels tràmits i les incompatibilitats entre prestacions són alguns dels inconvenients que les persones recluses es troben quan aconsegueixen la llibertat. A més, s'hi han de sumar altres aspectes, com la desregulació documental, la manca d'assignació de serveis bàsics de suport i els hàbits i les addicions de cada reclús.

Així ho ha resumit Emili Grande, responsable de l'estudi presentat aquest dimarts sobre l'acompanyament de les persones en la sortida de la presó, que conclou que tots aquests aspectes poden millorar si en l'últim període de condemna, el pres pot gaudir del règim obert per «anar reconstruir alguns dels escenaris» fins a la llibertat definitiva. 

En aquest sentit, Amand Calderó, director general de Serveis Penitenciaris de Catalunya, ha destacat que 7 de cada 10 d'aquests reclusos han pogut gaudir d'un tercer grau o una llibertat condicional. Calderó s'ha mostrat disposat a potenciar la política del medi obert i, sobretot, l'acompanyament de les entitats del tercer sector, entitats properes i amb implantació al territori. 

Per aquest motiu, la presidenta de la Taula del Tercer Sector ha criticat el poc suport actual de l'administració per tirar endavant aquests programes que ajuden les persones que durant un temps han estat privades de llibertat. Alsina recorda que la presó produeix un estigma molt gran en totes aquestes persones «que tenen dret a una segona oportunitat». Per això creu que cal fer «molta pedagogia» per canviar aquesta concepció de la presó i superar les dificultats de reconstruir la vida i la identitat un cop han aconseguit la llibertat. Alsina recorda que moltes de les persones que han passat per la presó han trencat amb els seus cercles, que els donen seguretat i tenen, per exemple, molt poques possibilitats d'accedir a una feina, com a motor d'inserció social. 

Per això, creu que destinar recursos a aquesta mena de polítiques «no és una despesa», sinó «una inversió» perquè la reinserció laboral i social «és sinònim de menys reincidència i menys reingressos a la presó». Per fer-ho possible, cal un acompanyament, uns protocols i un suport a les entitats que el duen a terme. 

Grande, l'autor de l'estudi, ha destacat que sovint les persones excarcerades no veuen amb bons ulls aquest acompanyament, ja que «volen sentir-se lliures» i ho consideren «una oferta de control». Per això, les entitats reivindiquen aquest «protocol per a la coordinació» entre la tasca del teixit social i la de d'administracions que, entre altres aspectes, clarifiqui funcions i responsabilitats. Anticipar els tràmits perquè el moment de l'excarceració sigui més fàcil, donar més suport als reclusos estrangers que tenen més dificultats per reinserir-se o garantir el dret de l'empadronament, sense el qual no es pot accedir a la sanitat o al SOC, són alguns dels aspectes en què Emili Grande ha fet especial atenció. 

Sònia Fuertes, vicepresidenta de la Taula del Tercer Sector, ha destacat aquest «treball en xarxa» necessari perquè les entitats puguin continuar formant part de les respostes i tenir un paper clau en la ubicació de la persona «al centre». 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu