Inicien l'exhumació de 60 afusellats del franquisme a la fossa 94 de Paterna Inicien l'exhumació de 60 afusellats del franquisme a la fossa 94 de Paterna
Un operari durant els treballs d'exhumació de la fossa 113 del cementeri de Paterna. Foto EFE arxiu.

Les restes procedeixen de l'interior de València, Albacete, Barcelona i Madrid

Inicien l'exhumació de 60 afusellats del franquisme a la fossa 94 de Paterna

Les restes procedeixen de l'interior de València, Albacete, Barcelona i Madrid

Inicien l'exhumació de 60 afusellats del franquisme a la fossa 94 de Paterna

Un operari durant els treballs d'exhumació de la fossa 113 del cementeri de Paterna. Foto EFE arxiu.

  • EFE/ Redacció València

  • | 18 de juny, 2018 - 18:34

Els treballs d'obertura de la fossa 94 del cementeri de Paterna (Horta Oest) han començat aquest dilluns, amb la intenció de recuperar les restes d'entre 60 i 70 persones afusellades durant la repressió franquista, procedents de l'interior de València i d'Albacete, Barcelona i Madrid.

Es tractaria de víctimes afusellades els dies 6, 8 i 9 de novembre de 1939, segons ha explicat la Diputació de València, que finança l'exhumació i destina 626.000 euros enguany a actuacions en matèria memòria històrica.

Aquesta és la setena fossa que van a obrir a Paterna i l'octava en la província des que va començar la legislatura, i esperen arribar a exhumar un 20 % de les fosses comunes d'aquest cementeri quan acabe la legislatura, ha indicat la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha destacat que la Corporació ha destinat en el que va de legislatura més de mig milió d'euros a aquest tipus de treballs de recuperació de la memòria històrica, la qual cosa ha permés "trobar les restes de més de 250 persones afusellades i lliurar-los a les seues famílies".

Rodríguez ha reivindicat que la Diputació "ha passat de les paraules als fets", i ha instat a la resta d'Administracions a unir-se en aquesta tasca de recuperació de la memòria democràtica.

Pérez Garijo ha assenyalat que la Diputació és "la primera i, de moment, l'única" Administració Pública que finança l'exhumació de fosses, per ser una prioritat política del govern provincial.

Els treballs d'excavació i exhumació de la fossa comuna, a càrrec de l'equip d'ArqueoAntro, es perllongaran durant mesos, han començat amb la retirada dels memorials i en dues setmanes esperen arribar a les restes dels repressaliats, ha explicat l'arqueòleg Miguel Mezquida.

Una vegada finalitzats els treballs de camp, s'enviaran les mostres a l'Escola de Medicina Legal de la Universitat Complutense de Madrid, on s'estudiaran les restes i signes de violència.

Després d'aquest procés, una empresa genètica analitzarà les mostres d'ADN amb les famílies involucrades en el procés, que juntament amb els estudis arqueològics i antropològics permetran la individualització i identificació completa de les restes de les víctimes per a ser retornats als seus parents, ha indicat.

L'equip d'experts d'ArqueoAntro va començar fa unes setmanes l'exhumació de la fossa 128 del cementeri de Paterna, on de moment han aconseguit recuperar deu cossos dels 130 previstos, la qual cosa la convertiria en una de les fosses comunes més grans del país.

La delegació de Memòria Històrica està elaborant un documental sobre les exhumacions realitzades municipis valencians, així com una web on podran trobar-se bases de dades, nombroses entrevistes i documents referents a l'etapa de la Guerra Civil i la posterior repressió franquista.

En la fossa 94 de Paterna hi hauria repressaliats d'Aiora, La Font de la Figuera, Bocairent, Ontinyent, Sagunt, Camporrobles, Xest, Xàtiva, Sollana, L'Alcúdia, Alginet, La Pobla Llarga, Rafelguaraf, Bugarra, Villar del Arzobispo, Xera, Ademús, la Pobla de Sant Miquel, Almussafes, Cullera, Massamagrell, Alaquàs, Albal, Alcàsser, Aldaia, Catarroja, Manises, Albacete, Barcelona i Madrid.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu