«Germana mora, jo sí que et crec» «Germana mora, jo sí que et crec»

Unes 300 persones s'han manifestat avui al centre de Barcelona per mostrar el suport a les temporeres marroquines de la maduixa

«Germana mora, jo sí que et crec»

Unes 300 persones s'han manifestat avui al centre de Barcelona per mostrar el suport a les temporeres marroquines de la maduixa

«Germana mora, jo sí que et crec»

  • Laia Farrera

  • | 17 de juny, 2018 - 17:22

Encapçalada per l'Associació de Dones Marroquines de Catalunya i els diversos col·lectius que integren la Tancada per Drets, la manifestació ha començat a plaça de la Universitat i ha anat cap a la seu del departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Allà s'ha llegit un primer manifest, en què s'ha denunciat la manca de drets dels migrants promoguda per la mateixa llei d'estrangeria. Els representants de Fruita amb Justícia Social, que dilluns passat iniciava la campanya per denunciar les precàries condicions de vida dels temporers de Lleida, i altres membres d'Unitat contra el Feixisme d'Osona s'han sumat a les reivindicacions del manifest principal i han afegit que cal un canvi de paradigma en la indústria agroalimentària perquè respecti els drets humans de la mà d'obra que la fa possible.

Sota les consignes «Germana mora, jo sí que et crec» i «Dona marroquina, resistència i dignitat», la manifestació ha continuat el recorregut per la Rambla de Barcelona i ha acabat a la plaça de la Gardunya, a l'antiga escola Massana, on continua la Tancada per Drets des del 21 d'abril. Una de les temporeres fugides de Huelva ha explicat la seva experiència als camps de la maduixa andalús. La dona, visiblement emocionada, ha relatat que ella i les seves companyes havien de treballar unes 10 hores al dia sempre ajupides i amb les dues mans i que pràcticament s'havien d'amagar de la capatàs per poder beure aigua durant la jornada. La jove ha explicat que havien de treballar encara que estiguessin malaltes, sempre sota l'amenaça de ser acomiadades i expulsades del país i que a l'allotjament que els havien ofert no comptaven tampoc amb aigua per beure. La temporera marroquina ha afegit que, davant de les terribles condicions que patien, ella i altres companyes van fugir, però que els amos es van quedar amb els seus passaports i els seus diners, de manera que ara tampoc no pot tornar al seu país perquè no disposa de documentació. Per últim, la jove ha explicat que la barrera lingüística i la manca de xarxa de suport augmenta la vulnerabilitat a la qual els treballadores i treballadores estrangers estan exposats.

Per evitar situacions similars, les entitats han acabat l'acte amb la petició que es derogui la llei d'estrangeria, que s'apliquin mesures que garanteixin els drets de les treballadores estrangeres i que es proporcioni documentació per a la lliure circulació de treballadors entre països. Així mateix, les associacions que encapçalaven l'acte han acabat reclamant al govern del Marroc que vetlli pels seus ciutadans i ciutadanes, tant dins com fora de les seves fronteres.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu