«Grande-Marlaska es va negar a investigar les tortures que vaig denunciar»«Grande-Marlaska es va negar a investigar les tortures que vaig denunciar»
(Leire Arroyo)

Eneko Compains | Professor de dret constitucional a la UPB

«Grande-Marlaska es va negar a investigar les tortures que vaig denunciar»

Eneko Compains | Professor de dret constitucional a la UPB

«Grande-Marlaska es va negar a investigar les tortures que vaig denunciar»

(Leire Arroyo)

  • MAIDER GALARDI (Euskal Herria)

  • | 16 de juny, 2018 - 19:32

Quan Eneko Compains (Pamplona, 1981) va saber que havien nomenat Fernando Grande-Marlaska com a ministre de l’Interior, se li «va remoure tot per dins». Va conèixer el jutge el 2010, quan estava detingut a la caserna de la Guàrdia Civil de Tres Cantos. Va denunciar davant d’ell que l’havien torturat, però Grande-Marlaska no ho va investigar. Actualment Compains és professor de dret constitucional a la Universitat del País Basc i membre del Consell Nacional de Sortu.

Grande-Marlaska és el nou ministre de l’Interior del PSOE. Ell es va negar a investigar les tortures que vas denunciar quan estaves sota la seva custòdia. Com et vas sentir quan vas saber que formaria part del govern de Pedro Sánchez?
No sé explicar gaire bé què vaig sentir. Quan vaig saber que el nomenaven, se’m va remoure tot per dins. D’una banda, per mi mateix, perquè vaig patir una experiència duríssima amb ell. I d’una altra banda, perquè em fa recordar les persones que continuen a la presó i veig el futur tan negre que els espera amb ministres com ell.

Et van detenir el 14 de setembre del 2010 a Saragossa, quan tornaves de vacances. Van arrestar nou persones en una batuda contra Ekin (espai de coordinació de l’esquerra abertzale acusat d’organització terrorista per l’Audiència Nacional).
Recordo aquells moments com si fos en un túnel molt negre. Actualment ja no em costa tant parlar-ne. No era la primera vegada que em trobava en una situació així, perquè ja m’havien detingut, incomunicat i torturat l’any 2003, quan tenia 22 anys. Agents de la Policia Nacional em van torturar durant quatre dies: interrogatoris continus, cops, exercici físic fins a rebentar... Va ser un suplici. M’havien detingut acusat d’ajudar ETA, però el cas es va acabar arxivant.

En la detenció del 2010 ordenada per Grande-Marlaska, què va passar?
Ens va detenir la Guàrdia Civil, un cos policial i militar que produeix por i terror. Em van tenir incomunicat durant quatre dies a la caserna de Tres Cantos, a prop de Madrid. El que vam patir va ser realment atroç i dolorós. Vaig viure un infern els primers dies que em van torturar: cops, interrogatoris inacabables, no ens deixaven dormir, em van fer la bossa [consisteix a posar una bossa al cap del detingut i simular que l’ofeguen]... També era molt dur sentir les tortures que feien als meus companys mentre era al calabós. Quan no em tocava a mi, sentia com els treien a ells a altes hores del matí, com els pegaven, com cridaven... Era terrible.

Grande-Marlaska va ser qui va ordenar que us detinguessin. Després de quatre dies d’incomunicació, vas denunciar davant d’ell les tortures que havies patit. Però no va obrir cap diligència.
Ell argumenta que no té la competència per investigar aquests casos. Però és una veritat a mitges, així doncs, menteix. Un jutge, quan té coneixement de qualsevol delicte, ha de fer les passes necessàries per aclarir els fets. Si no en té la competència, ha de deixar la informació en mans del jutge pertinent perquè comenci una investigació, i Grande-Marlaska no ho va fer. El metge forense va anotar tot el que jo li vaig explicar que m’havien fet durant la detenció i ho va enviar a Grande-Marlaska, que no ho va tenir en compte. Després de la detenció, vaig passar dos anys a la presó i vaig poder sortir en llibertat després d’un acord amb la fiscalia.

Quin procés judicial ha seguit la denúncia que vas presentar per tortures?
L’han arxivat dues vegades, primer el 2010 i després el 2103.

El 2017 vas aconseguir que el Tribunal Constitucional reobrís el cas perquè no t’havien pres declaració durant la investigació. Fa dos mesos van seure com a acusats a l’Audiència Provincial de Navarra els quatre agents de la Guàrdia Civil que havies denunciat. Què ha suposat per a tu?
Aquell dia em vaig despertar amb molts sentiments contradictoris. No volia posar-me cara a cara amb qui em va torturar. Però sento responsabilitat pels milers de companys i companyes que han patit el mateix que jo, perquè els seus casos no han tingut cap recorregut judicial. La impunitat és tremenda, però no ens hem de rendir.

Estàs pendent de sentència. Què n’esperes?

El règim del 78 va construir un mecanisme perquè les tortures fossin possibles. Els responsables de les nostres tortures no són només els agents de policia. Ells compleixen ordres d’alts càrrecs del govern espanyol. Els jutges, els metges forenses que ens atenien, els polítics i els mitjans de comunicació n’han estat còmplices. I ho ha confirmat el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg, que ha condemnat l’estat espanyol per no haver investigat nou casos de denúncies per tortures. D’aquests casos, sis els portava Grande-Marlaska, cosa que evidencia que el nou ministre ha estat una peça clau en l’entramat de les tortures sistèmiques.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu