Els vuit condemnats per 'Aturem el Parlament' continuen a l'espera de l'indultEls vuit condemnats per 'Aturem el Parlament' continuen a l'espera de l'indult
Fotografia: ACN

Avui es compleixen 7 anys de la mobilització que va encerclar el Parlament de Catalunya

Els vuit condemnats per 'Aturem el Parlament' continuen a l'espera de l'indult

Avui es compleixen 7 anys de la mobilització que va encerclar el Parlament de Catalunya

Els vuit condemnats per 'Aturem el Parlament' continuen a l'espera de l'indult

Fotografia: ACN

  • ANDREU MERINO (Barcelona)

  • | 15 de juny, 2018 - 18:09

Les vuit persones que van ser condemnades pel Tribunal Suprem (TS) a tres anys de presó arran de la seva participació a la mobilització Aturem el Parlament continuen esperant que el govern espanyol resolgui la seva petició d'indult. En paral·lel també esperen el pronunciament del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). L'alt tribunal espanyol els va sentenciar el 2015 a tres anys de presó per atemptat contra les altes instàncies de l'estat, després que l'Audiència Nacional absolgués les 19 persones que hi havia encausades. L'única veu díscola al TS va ser la del jutge Perfecto Andrés, que no va considerar provat cap acte violent comès per part dels acusats i es va decantar per l'absolució. El vot dels altres tres magistrats va decantar la balança cap a la condemna. Tot plegat, per accions com cridar consignes o pintar una jaqueta amb esprai. «A mi m'han condemnat per cridar-li a l'orella a Ernest Maragall», recorda Ciro Morales, un dels condemnats, en declaracions en aquesta publicació.

Violència ambiental

La sentència condemnatòria del Suprem va basar-se en un terme que ja va utilitzar l'Audiència Nacional durant el judici: la intimidació ambiental. «L'Audiència ja fa temps que construeix el seu relat contra les mobilitzacions a través d'aquest concepte», assegura l'advocat defensor de Morales, Gonzalo Boye. L'argument de la intimidació descriu un ambient violent del qual es responsabilitza els encausats tot i que ells no hagin comès directament cap acció violenta, com en el cas de la mobilització del 15 de juny del 2011 per intentar evitar que la cambra catalana aprovés la Llei Òmnibus. Pel govern de Convergència i Unió (CiU) d'aleshores, es tractava d'una iniciativa per agilitzar aprovacions legislatives. Pels manifestants que es concentraven a les portes del Parc de la Ciutadella, una mesura per emmascarar l'aprovació de lleis antisocials, com el tancament d'empreses públiques, mesures per privatitzar la sanitat pública o impulsar retallades al sector de la cultura. La mobilització va convocar-se a través del moviment 15-M i per Morales, la justícia espanyola va voler enviar un missatge amb la condemna a vuit manifestants. «La gent es va prendre la democràcia pel seu compte i això no va agradar a l'estat, la Generalitat o CiU», diu.

De fet, el govern català i el Parlament es van personar a la causa contra els 19 activistes, conjuntament amb el sindicat d'ultradreta Manos Limpias. «La sentència concorda amb el sentiment majoritari del poble de Catalunya», va celebrar després de la condemna del Suprem l'aleshores portaveu de l'executiu català, Francesc Homs.

Tant Morales com Boye assenyalen que ara només els queda esperar la decisió del govern espanyol sobre l'indult i el pronunciament del TEDH sobre la sentència. «Són dos camins absolutament diferents», assegura l'advocat. El tribunal europeu ha condemnat dos cops en els darrers cinc mesos l'estat espanyol. Al febrer va obligar l'estat a pagar 50.000 euros per haver dispensat un tracte «inhumà i degradant» a dos detinguts per l'atemptat d'ETA a l'Aeroport de Barajas del 2006. Al març, va ordenar l'estat a indemnitzar amb 9.000 euros a dos manifestants condemnats per cremar fotos del rei Joan Carles I el 2007 a Girona.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu