Més d'un centenar de persones es concentren a Cornellà per denunciar que «els desnonaments maten»Més d'un centenar de persones es concentren a Cornellà per denunciar que «els desnonaments maten»
Fotografia: ACN

La PAH assegura que actualment hi ha una cinquantena de processos en marxa al municipi i demana a l'Ajuntament que estableixi un protocol per abordar-los

Més d'un centenar de persones es concentren a Cornellà per denunciar que «els desnonaments maten»

La PAH assegura que actualment hi ha una cinquantena de processos en marxa al municipi i demana a l'Ajuntament que estableixi un protocol per abordar-los

Més d'un centenar de persones es concentren a Cornellà per denunciar que «els desnonaments maten»

Fotografia: ACN

  • Redacció Barcelona / ACN

  • | 15 de juny, 2018 - 14:34

 Més d'un centenar de persones s'han concentrat aquest divendres convocades per la PAH davant l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat per denunciar que «els desnonament maten» i com a mostra de condol per la mort del veí del municipi que ahir va saltar d'un desè pis quan l'anaven a desnonar de casa seva al barri de Sant Ildefons. Entre crits de «no són suïcidis, són assassinats», a la concentració, on s'han fet cinc minuts de silenci, hi han assistit l'alcalde Antoni Balmón amb una àmplia representació del consistori i el diputat d'ERC al Congrés i veí del municipi, Joan Tardà, entre d'altres. El portaveu de la PAH de Cornellà de Llobregat, Víctor González, ha confirmat que no tenien constància d'aquest cas i ha denunciat que a dia d'avui gestionen una cinquantena de casos de desnonaments al municipi. «Ahir vam aturar tres desnonaments i cinc durant tota la setmana. Si haguéssim conegut el cas del Jordi potser hauríem pogut fer alguna cosa», ha lamentat. La concentració ha finalitzat amb una encesa d'espelmes.

En declaracions als mitjans de comunicació, Víctor González ha explicat que a Cornellà de Llobregat, com a d'altres ciutats de Catalunya, es produeixen desnonaments gairebé a diari i que la PAH treballa amb les eines de que disposa per evitar-ne el màxim nombre possible. Aquí, ha lamentat la poca coordinació existent amb els serveis socials municipals que, segons, ha denunciat, «mai han escoltat a la PAH». «Fa 22 dies vam enviar un informe amb tots els casos urgents que tenim, entre ells els tres desnonaments que vam aturar ahir, i encara no hem obtingut resposta», ha lamentat. 

El portaveu de la PAH ha recordat que quan tracten amb els bancs per aturar desnonaments i reclamar un lloguer social per a les famílies vulnerables, aquests els demanen que siguin els serveis socials municipals els que ho sol·licitin, d'aquí la urgència de treballar més coordinadament amb el consistori. 

És per això que González ha reclamat «una relació més fluïda» amb l'ajuntament i que la PAH sigui inclosa a la Taula de l'Habitatge. A més, ha destacat la necessitat que el consistori creï un protocol d'actuació per abordar els casos de desnonaments de famílies vulnerables que tingui, com a primer pas, incloure aquestes famílies a la Taula d'Emergència Habitacional perquè, com contempla la llei 24/2015, sigui l'administració qui els doni una alternativa i aturi el desnonament. «A totes les famílies que acudeixen a nosaltres el primer que els diem és que s'apuntin a la taula i això mateix ho hauria de fer també l'ajuntament establint un protocol d'actuació», ha afegit.

González també ha aclarit que si bé el desnonament el va portar als jutjats el Banc Popular, l’entitat propietària del pis quan es va fer el contracte de lloguer, actualment forma part de la cartera immobiliària de Blackstone, un «fons voltor» nord-americà que va comprar els actius tòxics del Banc Santander. El portaveu de la PAH ha afegit que molts dels casos que gestionen són habitatges propietat d'aquests fons que no poden presentar denuncies als jutjats i que ho deleguen en els bancs a qui els havien comprat. 

També ha assegurat que en moltes ocasions actuen de «manera mafiosa» oferint diners als llogaters amb impagaments perquè marxin sense haver de recórrer a la via judicial. «Les situacions que es viuen són mafioses perquè això no es pot fer i més si es tracta de famílies que estan en risc d'exclusió», ha reblat. 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu