Carta d’Anna Gabriel a Valtònyc: «Espero que, siguis on siguis, tinguis ganes de seguir posant música a la vida»Carta d’Anna Gabriel a Valtònyc: «Espero que, siguis on siguis, tinguis ganes de seguir posant música a la vida»
Anna Gabriel, en una imatge d'arxiu (cedida)

Durant l’acte a favor de la llibertat d’expressió d’aquest divendres al Teatre del Mar de Palma s’ha emès un àudio en el que l’exdiputada de la CUP exiliada a Ginebra ha llegit una carta de solidaritat amb Valtònyc.

Carta d’Anna Gabriel a Valtònyc: «Espero que, siguis on siguis, tinguis ganes de seguir posant música a la vida»

Durant l’acte a favor de la llibertat d’expressió d’aquest divendres al Teatre del Mar de Palma s’ha emès un àudio en el que l’exdiputada de la CUP exiliada a Ginebra ha llegit una carta de solidaritat amb Valtònyc.

Carta d’Anna Gabriel a Valtònyc: «Espero que, siguis on siguis, tinguis ganes de seguir posant música a la vida»

Anna Gabriel, en una imatge d'arxiu (cedida)

  • NEUS TUR (Palma)

  • | 16 de juny, 2018 - 01:39

"Hola guapo, t’escric des d’un racó on mai hagués imaginat viure, esperant que les paraules passin per la nostra Mallorca i t’arribin d’alguna manera siguis on siguis". Aquestes són les paraules amb les que s’ha iniciat l’àudio en el que Anna Gabriel, exdiputada de la CUP exiliada a Ginebra des del passat mes de febrer, ha llegit una carta de solidaritat amb Valtònyc, el raper de Sa Pobla condemnat a 3 anys i 6 mesos de presó pel contingut de les seves caçons; que ha ressonat amb força enmig d’un Teatre del Mar de Palma ple de gom a gom en defensa de la llibertat d’expressió.

Cap a les 20.30h del capvespre d’aquest divendres 15 de juny, a l’acte de les arts escèniques a favor de la llibertat i en rebuig de la persecució, repressió i condemnes a artistes, celebrat al Teatre del Mar de Palma, en el marc dels '3 dies per la llibertat d’expressió'; s’ha pogut escoltar la veu d’Anna Gabriel, exdiputada de la CUP i exiliada a Ginebra des del passat mes de febrer, llegint una carta de solidaritat amb el raper mallorquí també exiliat, en el que l'anima a "seguir posant música a la vida" i a tenir "la força per saber que només així, algun dia als Països Catalans cantar la protesta sigui un dret fonamental".

"Tu no has cantat als seus dictats, tu no"

Aquest és l’àudio i text complet de la carta llegida per l’exdiputada:

"Hola guapo, t’escric des d’un racó on mai hagués imaginat viure, esperant que les paraules passin per la nostra Mallorca i t’arribin d’alguna manera siguis on siguis. Em puc arribar a imaginar, ara sí, com deuen haver estat aquests dies, aquestes setmanes. I fins i tot et podria dir que sé com seran els propers mesos. De la mateixa manera que segurament tu pots entendre, millor que ningú, des d’on et parlo.

Escriure, imaginar, parlar, allò que tenim la sort de poder fer perquè tenim el luxe dels sentits i de l’intel·lecte, i disposem de la meravella de crear i de somiar. Què afortunat que és un poble que té poetes, cantants, artistes i pintors. Que afortunades que som si tenim persones que dediquen el seu temps a cantar un món millor. A cantar a la crítica a les estructures de poder que en són ofec. Quina sort que tenim de poder escriure la història de les llibertats també a partir de l’art. I és que jo crec que és això justament el que volen ofegar. La capacitat de somiar, de crear, d’inspirar. I sobretot la capacitat de fer-ho per denunciar i per reivindicar.

Per això alguns cantants, alguns pintors, alguns dibuixants molesten. Perquè volen seguir dictant els colors, les lletres. I sembla que enyoren el regle a la mà. Si cantessis a les nines vestides de rosa i a la bondat de la noia que obeeix el seu marit, res no hagués passat. Si cantessis a l’odi, tot homenatjant als que van matar les Roges del Molinar, res no hagués passat. Si haguessis cantat al progrés que ha destruït la terra i l’aigua de les nostres illes, res no hagués passat. Però tu no has cantat als seus dictats, tu no.

Espero que siguis on siguis tinguis ganes de seguir posant música a la vida, de seguir cantant. I sobretot tinguis la força per saber que només així, algun dia als Països Catalans cantar la protesta sigui un dret fonamental.

Una abraçada ben forta.
Anna Gabriel. Ginebra, 15 de juny de 2018".

 

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu