La Fiscalia recorre la sentència dels joves d'Altsasu per demanar que siguin condemnats per terrorismeLa Fiscalia recorre la sentència dels joves d'Altsasu per demanar que siguin condemnats per terrorisme
Fotografia: @Altsasugurasoak

Sosté que va ser una «actuació planificada amb finalitats terroristes»

La Fiscalia recorre la sentència dels joves d'Altsasu per demanar que siguin condemnats per terrorisme

Sosté que va ser una «actuació planificada amb finalitats terroristes»

La Fiscalia recorre la sentència dels joves d'Altsasu per demanar que siguin condemnats per terrorisme

Fotografia: @Altsasugurasoak

  • Redacció Barcelona / ACN

  • | 14 de juny, 2018 - 16:36

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha presentat un recurs davant la sala d'apel·lacions del mateix tribunal per demanar que els joves d'Altsasu siguin condemnats per terrorisme. L'Audiència Nacional els va condemnar a penes d'entre 2 i 13 anys de presó per l'agressió a dos agents de la Guàrdia Civil i les seves parelles el 15 d'octubre del 2016 en una discussió a la sortida d'un bar de la localitat. El tribunal, però, va rebutjar el delicte de terrorisme. El ministeri públic sosté que no va ser una baralla de bar «ni una trifulga» i defensa que va ser una «agressió planificada i organitzada contra membres de la Guàrdia Civil i les seves parelles amb una finalitat terrorista». També defensa que l'actuació dels acusats estava «impregnada per una motivació ideològica derivada de la dinàmica de l'esquerra abertzale i impulsada per moviments del front de masses d'ETA». Abans del judici, la Fiscalia sol·licitava penes d'entre 12 anys i 6 mesos i 62 anys i 6 mesos.

El passat 1 de juny, l'Audiència Nacional va condemnar els acusats d'Altsasu a penes d'entre 2 i 13 anys de presó per l'agressió a dos agents de la Guàrdia Civil i les seves parelles el 15 d'octubre del 2016 en una discussió a la sortida d'un bar de la localitat. El tribunal ha considerat provat els delictes d'atemptat contra els agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces, i afegeix que els fets es van cometre per motius ideològics i per animadversió a la Guàrdia Civil. Per aquest motiu, ha aplicat els agreujants d'abús de superioritat i d'odi i ha imposat les penes màximes previstes al Codi Penal. En canvi, ha rebutjat el delicte de terrorisme en considerar que no va quedar acreditat que en fos la finalitat ni que els acusats pertanyin a cap grup terrorista.

Quatre dies més tard de la sentència, la Guàrdia Civil va detenir quatre dels condemnats que estaven en llibertat provisional. Després de passar a disposició judicial, la secció primera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional va decretar presó incondicional per a tots ells. Amb el seu empresonament, ja són set dels vuit condemnats els que estan entre reixes.

Ara, la Fiscalia de l'Audiència Nacional ha presentat un recurs davant la sala d'apel·lacions del mateix tribunal per demanar als magistrats que revisin la decisió. Sosté que l'actuació dels vuit joves condemnats és constitutiva d'un delicte de terrorisme.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu