«Ens hem mantingut al carrer, però hem quedat absorbits per la institució»«Ens hem mantingut al carrer, però hem quedat absorbits per la institució»
El 20 de juny el ple de Badalona votarà la moció de censura contra Dolors Sabater (Oriol Clavera)

Dolors Sabater | Alcaldessa de Badalona

«Ens hem mantingut al carrer, però hem quedat absorbits per la institució»

Dolors Sabater | Alcaldessa de Badalona

«Ens hem mantingut al carrer, però hem quedat absorbits per la institució»

El 20 de juny el ple de Badalona votarà la moció de censura contra Dolors Sabater (Oriol Clavera)

  • ANDREU MERINO (Barcelona)

  • | 13 de juny, 2018

Descarta l’opció de continuar a l’alcaldia?
No descarto res, però tot fa pensar que el PSC ha agafat el camí de guanyar la moció de censura amb els vots del PP, cosa que costa molt d’entendre per la coherència ideològica i pel mal que fa a la ciutat. Nosaltres estem posant en evidència aquestes contradiccions pel bé de la ciutat, però al mateix temps volem preparar un bon traspàs. A nosaltres ens van deixar els armaris i els calaixos buits.

A la consulta del PSC van votar 311 militants, dels quals el 92% van donar llum verda a la moció. Què haurien pogut fer i no han fet vostè i la seva formació, Guanyem Badalona en Comú (GBeC), per convèncer la militància socialista?
El darrer Baròmetre fet a Badalona reflectia que més del 60% dels veïns aproven l’acció del govern municipal. Quan es contrasta amb el rècord de vot, veiem que més del 67% de votants socialistes aproven l’acció del nostre govern. Hem fet unes polítiques clarament socials i transformadores, i és evident que molts votants del PSC ho creuen. És difícil veure què més s’hauria pogut fer, perquè el que mou l’altra part a fer això no és una qüestió que es pugui treballar amb coherència. Al PP l’únic bastió que li queda com a possible recuperació a Catalunya és Badalona, i el PSC ha perdut espai polític. Els socialistes arribaran al 2019 amb una situació feble, i potser han vist una jugada per donar a conèixer el seu candidat. La nostra acció de govern comporta uns fruits, i potser es pensen que la poden capitalitzar.

El PSC argumenta que vostè no ha respectat la neutralitat institucional que van acordar el 2015 envers la situació política a Catalunya. Per a la militància socialista també ha pesat més això?
Si el motiu fos aquest jo crec que haurien presentat la moció el novembre del 2017, quan l’Ajuntament es va posar al costat de qui demanava la llibertat pels presos i els exiliats. Amb tot, la neutralitat institucional que demanava el PSC es basava sobretot a no penjar l’estelada al balcó o no treure la bandera espanyola del consistori.

En qualsevol cas, es va adquirir un compromís de neutralitat que per part seva i de Guanyem se sabia que seria difícil de complir?
Si ser neutral vol dir no penjar la pancarta que hi ha al balcó de l’ajuntament per la llibertat dels presos polítics... Això no va d’independència, va de drets. Res del que ha passat justifica canviar la línia vermella traçada el 2015 envers l’extrema dreta que representen el PP i Ciutadans. És evident que el PSC que fa uns anys defensava el dret a decidir s’ha mogut de lloc. Però des del punt de vista de la justícia social i dels drets, crec que tenim molt en comú. Han de triar a quin costat es posen, i crec que cometen un error si trien el partit d’Albiol, que ahir mateix [dilluns] tornava a fer declaracions racistes.

«El PSC ha de triar a quin costat es posa, i crec que cometen un error si trien el partit d’Albiol»

 

A banda del PSC, també ha rebut crítiques d’entitats que es poden considerar properes, com la PAH, que insisteix a crear una finestreta única per gestionar l’emergència de l’habitatge.
Sí; és important recordar que el PP ha fet lleis que dificulten l’autonomia municipal. Això no vol dir que les coses siguin impossibles de fer, però sí que els tràmits són més difícils. Pel que fa a les entitats, hem fet una política de clientelisme zero i és bo que les reivindicacions que es defensen al carrer es mantinguin actives encara que el govern sigui més sensible a les causes.

Els límits que ara veu a l’acció municipal des de l’Ajuntament són els mateixos que hi veia el 2015?
Potser ha canviat la percepció de la rapidesa dels tràmits. Ja sabia que hi ha límits i bloquejos polítics. Quan fas polítiques innovadores, molestes l’statu quo i hi ha respostes per frenar-les perquè incomodes moltes persones. Potser m’esperava menys bloqueig polític i més lleialtat progressista a l’hora de prioritzar el bé de la ciutat. No em consola, però la situació és compartida amb més ajuntaments.

Qui són aquests defensors de l’‘statu quo’?
Per exemple, nosaltres hem tingut un conflicte important amb Fomento de Construcciones y Contratas: l’oposició, el PSC inclòs, no ens ha permès recuperar 4,5 milions d’euros que està demostrat que hem pagat de més a l’empresa. També hem topat amb aquests interessos en l’àmbit de la pobresa energètica. Representa que els hem de pagar amb diner públic les factures que no poden pagar els veïns. Hem evitat els talls, però no hem volgut pagar les energètiques. Hi ha partits que, com que hi tenen consellers, en comptes de fer-nos costat ens estan retraient constantment la nostra gestió.

S’ha perdut l’oportunitat de comunicar els obstacles a l’acció municipal?
És possible que un dels errors que hem comès sigui no haver comunicat prou l’acció de govern. Crec que l’exercici de transparència per explicar els límits és important, però sense que pugui semblar una justificació. Amb tot, sí que podem fer polítiques fiscals, des de les subvencions a l’IBI de les persones grans vulnerables fins a la tarifació social de les escoles bressol.

Segons el codi ètic de GBeC, l’única opció que vostè repeteixi com a alcaldable és ampliant la candidatura del 2019 amb més actors. Ho aconseguiran?
No sembla difícil que puguem rebre aquests suports. Tot fa pensar que serà així i que serà possible repetir.

Quin rol hauran de jugar les esquerres a Badalona per evitar que el PP tregui gairebé els mateixos vots que GBeC, ERC i ICV junts, com el 2015?
Ens preocupa molt que persones de la ciutat que són víctimes de les polítiques neoliberals que defensen el PP i Ciutadans acabin votant aquests partits. És feina nostra i de totes les organitzacions progressistes fer sensibilització per fer obrir els ulls a la ciutadania. Hem de tenir-hi un un rol imprescindible: carrer, carrer i carrer.

Per a GBeC, el fet d’entrar a la institució i accedir a l’alcaldia ha anat en contra precisament de fer més carrer?
És evident que estar a la institució i al govern ens ha xuclat molta energia i moltes hores. Sense abandonar el carrer, hem hagut de prioritzar que els serveis públics funcionin i que les polítiques que volíem impulsar poguessin tirar endavant. L’autocrítica és que, malgrat que ens hem mantingut el carrer, l’organització ha quedat massa absorbida per la institució.