«Volem decidir el nostre futur»«Volem decidir el nostre futur»
Gran pla general de la cadena humana pel dret a decidir al País Basc. Imatge aèria del 10 de juny del 2018. FOTO REUTERS

Més de 175.000 persones s'han mobilitzat, convocades per Gure Esku Dago per reclamar el dret a decidir. La cadena humana ha unit les tres capitals del País Basc i ha acabat al Parlament Basc, on s'ha lliurat el 'Pacte de la ciutadania'

«Volem decidir el nostre futur»

Més de 175.000 persones s'han mobilitzat, convocades per Gure Esku Dago per reclamar el dret a decidir. La cadena humana ha unit les tres capitals del País Basc i ha acabat al Parlament Basc, on s'ha lliurat el 'Pacte de la ciutadania'

«Volem decidir el nostre futur»

Gran pla general de la cadena humana pel dret a decidir al País Basc. Imatge aèria del 10 de juny del 2018. FOTO REUTERS

  • Maider Galardi F. Agirre

  • | 10 de juny, 2018 - 18:05

Més de 175.000 persones s'han mobilitzat, convocades per Gure Esku Dago per reclamar el dret a decidir. La cadena humana ha unit les tres capitals del País Basc i ha acabat al Parlament Basc, on s'ha lliurat el Pacte de la ciutadania.

Gure Esku Dago significa en català «És a les nostres mans». I convençudes d'això, més de 175.000 persones s'han reunit avui al llarg d'Euskal Herria per formar una cadena humana que ha unit les tres capitals de la Comunitat Autònoma Basca: Sant Sebastià, Bilbao i Vitòria. Més de 200 quilòmetres plens de reivindicació, alegria i sobretot il·lusió de poder construir un camí cap a un futur en què els bascos i les basques puguin decidir com volen construir un país millor, sobirà i inclusiu. «Avui hem fet un pas molt important» és la frase en boca de totes les participants. És clar que el projecte té molt de sentiment, però després de cinc anys, l'organització Gure Esku Dago ha aconseguit omplir el discurs de contingut polític i social. De fet, s'ha registrat simbòlicament el Pacte de la ciutadania a Vitòria, que demana al Parlament Basc que prengui la responsabilitat d'organitzar una consulta perquè el dret a decidir es faci efectiu.

«Volem tenir l'oportunitat de decidir com volem construir el nostre futur», subratlla Eugeni Ojanguren, de 64 anys. Ha vingut des de Lasarte-Oria, un poble de Guipúscoa, en el qual ha aconseguit reunir més de 1.000 persones per acudir a la cadena. «Fa quatre anys vam donar un cop a la taula i avui hem reiterat la intenció que tenim. Volem decidir el nostre futur i seguirem avançant amb la reivindicació», afegeix Rosa Elizondo, de 59. L'any 2014 ja es va fer una mobilització semblant, que va unir Durango i Irun i va aplegar 158.000 persones. Per tant, segons ha valorat Gure Esku Dago, aquesta és la mobilització més gran que s'ha fet fins ara.

Cinc anys de treball

Des que la dinàmica va néixer fa cinc anys, s'han organitzat diverses menes de mobilitzacions pel dret a decidir. Després de la cadena humana, l'any 2015 milers de persones es van reunir en centres esportius (Anoeta, Sadar, Sant Mamés, etc.) i van simbolitzar, amb unes grans urnes on la gent dipositava paperetes, el desig de votar sobre el futur d'Euskal Herria. El 2016 i el 2017 s'han dut a terme consultes populars en tot el territori i ja són més de 200.000 persones les que han estat cridades a expressar la seva opinió. Aquest darrer any s'han fet diverses reunions per constituir el document del Pacte de la ciutadania.

«És el reflex que hem treballat de valent tots aquests anys", destaca Ainhoa Galardi, membre del comitè de Gure Esku Dago de Lasarte-Oria. «Fem una valoració molt positiva de la mobilització d'avui. Hem aconseguit reunir més persones que fa quatre anys". Ha remarcat que la participació juvenil ha augmentat i que això és un aspecte a valorar: «Ells i elles són el futur, és important que hi participin».

Naroa Saizar és una jove de 18 anys. L'any que ve podrà exercir per primera vegada el dret a vot, però l'any passat ja va participar en la consulta popular del seu poble: «És important que les joves hi participem, som nosaltres els qui construirem un país millor». Elizondo també ha subratllat la importància de transmetre a les noves generacions la necessitat d'aconseguir una Euskal Herria lliure: «Nosaltres fa anys que lluitem al carrer i encara estem drets. Cal que la joventut també hi cregui». Aiora Belartieta, de 16 anys, també ha acudit a la cadena humana: «Hem sentit molta força. Ens dona ànims per seguir treballant a favor de la independència i dels nostres drets».

Gure Esku Dago és una organització popular que sobretot es recolza en els comitès dels pobles i ciutats: «És el poble qui ha de creure que pot canviar la situació actual», diu Ojanguren. No obstant això, totes coincideixen que les forces polítiques s'han de posar d'acord per fer efectiu d'una vegada per sempre el dret a decidir.

De fet, la mobilització d'avui coincideix amb el treball que ha elaborat la comissió d'autogovern del Parlament Basc aquests últims mesos. EH Bildu i el PNB s'han posat d'acord per reconèixer el dret a decidir en el document del nou Estatut. És per això que la mobilització s'ha centrat en el País Basc. Però, segons ha dit Angel Oiarbide, portaveu de Gure Esku Dago, la intenció és presentar el Pacte de la ciutadania al Govern Navarrès i als responsables polítics de la Comunitat d'aglomeració del País Basc, a Ipar Euskal Herria (País Basc del Nord): «Avui és la Comunitat Autònoma Basca, però no perdem de vista que volem construir una Euskal Herria que consideri tots els territoris de la mateixa manera». Nombrosos polítics dels partits PNB i EH Bildu han acudit a la cita, així com els tres alcaldes de les tres capitals, Eneko Goia, Juan Mari Aburto i Gorka Urtaran del PNB.

Diversitat de reivindicacions

Però la reivindicació a favor de decidir i a favor de construir una Euskal Herria sobirana no ha estat l'única que ha tingut protagonisme en el dia d'avui. De fet, a cada capital el moviment feminista ha organitzat un quilòmetre de la cadena humana i ha reivindicat «una Euskal Herria sobirana i feminista per a totes». També s'ha recordat els joves d'Altsasu, que per ordre de l'Audiència Nacional han estat detinguts aquesta setmana. Finalment, a Bilbao s'ha organitzat un quilòmetre en què han participat nombroses persones provinents de Catalunya. En declaracions a diversos mitjans, han destacat que participar en la cadena humana d'avui els ha fet «reviure la il·lusió de la Via Catalana», que es va fer fa ja 5 anys.

En definitiva, ha estat una mobilització que ha reiterat que una gran part de la societat basca exigeix poder decidir el futur del seu poble. En aquest sentit, els membres de l'organització han afirmat que ha començat un nou cicle en el qual el poble i les institucions hauran de treballar per poder exercir d'una vegada per sempre l'exigència de la majoria de la ciutadania basca.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu