«Tinc por a la indiferència»«Tinc por a la indiferència»
(Arxiu)

Carta de l'Adri, el jove d'Esplugues exiliat i acusat de rebel·lió, sedició i pertinença a grup terrorista

«Tinc por a la indiferència»

Carta de l'Adri, el jove d'Esplugues exiliat i acusat de rebel·lió, sedició i pertinença a grup terrorista

«Tinc por a la indiferència»

(Arxiu)

  • Redacció Barcelona

  • | 08 de juny, 2018

La Jornada publica la carta de l'Adri, el jove d'Esplugues de Llobregat a l'exili i en cerca per l'acusació de rebel·lió sedició i pertinença a grup terrorista en el marc d'una investigació de l'Audiència Nacional espanyola.

«Són les 6 del matí, quan em desperto sobresaltat pel soroll d'un motor, segurament imaginari, i m'acosto a mirar per la finestra. És el tercer cop aquesta nit, i el número 1.000 en les últimes 3 setmanes. Igual que en les altres 999 vegades, per la finestra no hi veig cap cotxe. Solament el bosc i un animal que fa el seu so característic cada cop que sent o veu alguna cosa... o quan li dóna la gana. Normalment crida quan s'acosta un cotxe, però a vegades ho fa sense motiu. De fet, és una alarma natural que em manté alerta per si he de sortir corrents.

Aprofito per anar a la cuina i em bec un got d'aigua. Mentre torno a l'habitació em pregunto quan de temps hauré de viure amb aquesta por. Em tapo altre cop i el meu subconscient em xiuxiueja la resposta. Sé que té raó, però de moment em nego a acceptar-la.

Avui, 8 de juny de 2018, mes i mig després d'escriure això, ja fa 59 dies que la policia trucava a la meva porta i amenaçava en tirar-la a terra si no l'obria. Un cop mes, la mà que fa anar el martell de la injustícia, reposa sobre el fusell de la por; i el dit que ens assenyala des dels despatxos espera ansiós al gatell per fer miques els nostres somnis.

La por que sentia llavors ha canviat.

Ara tinc por a la indiferència. A que, malgrat tot, ens quedem asseguts a la cadira immersos en el nostre paper d'espectadors, a que encara hi hagi gent que pensa que la policia ens protegeix; a que en veure a qualsevol de nosaltres dins d'un furgó policial giri la cara i digui "Algo habrá hecho", a que seguim justificant a l'opressor, al torturador o al soldat que només segueix ordres, aque el teu veí es cregui tota la merda que vomiten els mitjans, i després la vagi predicant sota la bandera de la veritat, a que dins de la multitud de funcionaris que intervenen en un procés judicial, no n'hi hagi ni un amb el valor suficient per denunciar la injustícia...

Tinc por a que seguim justificant a l'opressor, al torturador o al soldat que només segueix ordres, aque el teu veí es cregui tota la merda que vomiten els mitjans

Però, sobretot, por a que la gent tingui por.

El que no sap l'opressor és que amb la seva estratègia ens ha portat fins a la vora del precipici, que tornar enrere no és una opció quan mires enrere i veus a milers de companyes cridant disposades a saltar amb tu, i que un cop estiguem caient ja serà massa tard per aturar-nos i llavors s'adonaran, sense poder reaccionar, que estem caient d'amunt seu.

És amb aquestes companyes amb les que us animo a sortir, aquest diumenge, a les 17h a l’Ajuntament d’Esplugues, per denunciar l’arbitrarietat i la desproporcionalitat dels fets que se m’imputen, i per deixar ben clar que la seva repressió no ens farà callar.»