El català va perdre 300.000 parlants habituals entre 2003 i 2013El català va perdre 300.000 parlants habituals entre 2003 i 2013
Presentació de l'InformeCAT 2018 sobre l'estat de la llengua catalana

La Plataforma per la Llengua presenta l'InformeCAT 2018

El català va perdre 300.000 parlants habituals entre 2003 i 2013

La Plataforma per la Llengua presenta l'InformeCAT 2018

El català va perdre 300.000 parlants habituals entre 2003 i 2013

Presentació de l'InformeCAT 2018 sobre l'estat de la llengua catalana

  • Redacció Barcelona / ACN

  • | 08 de juny, 2018 - 13:58

El català perd va perdre 300.000 parlants habituals a Catalunya entre els anys 2003 i 2013, tot i que el nombre de joves que tenen el català com a llengua habitual al país entre els anys 2008 i 2013 passen del 31,5% al 36,4%. Aquestes són algunes de les dades de l'InformeCAT 2018 presentat avui per la Plataforma per la Llengua. Segons el document, s'estima que 13,4 milions de persones entenen l'idioma tenint en compte tots els territoris de parla catalana. Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, ha explicat que el cinema i la justícia són els sectors on el català està més perjudicat.
D'altra banda, les dades sòcio-demogràfiques de 2017 i 2018 mostren que  més de 10 milions de persones saben parlar català, tot i la caiguda del creixement natural de la població. La xifra de parlants representa un 68,7% de la població total de la comunitat lingüística de parla catalana, i el percentatge de gent que assegura entendre'l se situa en el 91,5%.

Si el 2003, 2.584.900 persones de més de 15 anys tenien el català com a llengua habitual a Catalunya, el 2013 només l'hi tenien 2.269.600. Durant el mateix termini, el castellà va passar de tenir 2.650.300 parlants habituals al principiat, a tenir-ne 3.172.600. Això representa, segons l'estudi, un descens en el nombre absolut de persones que tenen el català com a llengua habitual, que s'ha reduït en 300.000 persones respecte de l'any 2003.

Així mateix, entre el 2008 i el 2013, el darrer any del qual es tenen dades d'usos lingüístics, la població compresa entre els 15 i els 29 anys d'edat baixa en 220.400 persones i el nombre de parlants habituals de català en aquesta franja d'edat es redueix en 13.900. Tal i com ha subratllat Escuder, si s'observen les dades en termes relatius, es detecta que augmenten del 31,5% l’any 2008 al 36,4% el 2013 les persones amb edats compreses entre els 15 i els 29 anys que tenen el català com a llengua habitual, malgrat que la xifra encara és lluny del 42,2% de l'any 2003. La Plataforma també ha destacat la xifra de parlants habituals de català, un 5,5% més alta que els 15 i els 29 anys que en la generació amb edats compreses entre els 30 i els 44 anys.

Un altra dada de l'informe indica que més del 70% de les persones de Catalunya i les Illes que saben parlar català canvien de llengua quan algú els respon en espanyol. Segons les darreres dades, els ciutadans de les Illes Balears que canvien de llengua representen el 78,4% del total de població que sap parlar català. En el cas de Catalunya, el percentatge és "lleugerament inferior" (71%). Així, la reacció de set de cada deu individus després d'haver-se adreçat a algú en català i rebre una resposta en espanyol, és canviar de llengua. Segons dades del 2015, només set de cada mil famílies a la Catalunya del Nord transmeten el català als fills.

Escuder ha destacat que el cinema i la justícia són els sectors on el català està més perjudicat. Per una banda, ha indicat, el cinema «està en una situació lamentable» i a justícia, «les competències reals les té l'estat». De fet, segons l'estudi, només quatre de cada deu catalanoparlants reben les escriptures notarials en la seva llengua.

A preguntes dels periodistes, Escuder ha apuntat que el perill de la substitució lingüística del català pel castellà hi és «clarament i fa més de 300 anys que el tenim i ens anem aguantant». Ha assegurat que «no és una cosa imminent», però ha apuntat que «es necessiten parlants activistes i això les llengües normals no ho tenen».


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu