La ultradreta que s'amaga darrere de CervantesLa ultradreta que s'amaga darrere de Cervantes
(Claudia Frontino)

Societat Civil Catalana havia previst celebrar un acte d’homenatge a l’escriptor que va ser sabotejat per més d’un centenar de manifestants antifeixistes

La ultradreta que s'amaga darrere de Cervantes

Societat Civil Catalana havia previst celebrar un acte d’homenatge a l’escriptor que va ser sabotejat per més d’un centenar de manifestants antifeixistes

La ultradreta que s'amaga darrere de Cervantes

(Claudia Frontino)

  • ANDREU MERINO (Barcelona)

  • | 07 de juny, 2018 - 21:46

L’organització d’ultradreta Societat Civil Catalana (SCC) ha intentat utilitzar Cervantes com a escut humà a la Universitat de Barcelona (UB). L’entitat havia organitzat un homenatge a l’escriptor a l’Aula Magna de la universitat, però un centenar de manifestants ho ha impedit. Tot i que els ponents i els assistents han entrat a la sala, l’acte no s'ha pogut desenvolupar pel soroll que un centenar d’antifeixistes convocats per l’esquerra independentista feien a fora. «Fora feixistes de la universitat» i «No passaran» han estat els càntics més repetits. Tot i llogar l’aula a la UB, doncs, SCC ha vist frustrades les seves intencions.
L’anunci de mobilització ha fet que els ponents de l’acte entressin a l’aula amb molta antelació.

No hi havia ni rastre del vicepresident de SCC, Álex Ramos, ni del catedràtic d’Història de la UB Ricardo García Cárcel ni la documentalista Mari Carmen Penacho a la plaça Universitat mitja hora abans que comencés l’homenatge. En canvi, assistents a l’acte sí que es deixaven veure amb comptagotes. Alguns aixecaven el dit del mig per saludar els antifeixistes. D’altres els llançaven petons. «Aneu cantant, que ens sortirem amb la nostra», transmetien els seus gestos. Finalment, no ha estat així.

«Aneu cantant, que ens sortirem amb la nostra», transmetien els seus gestos; finalment, no va ser així

Després de desplegar la pancarta a la plaça, els manifestants van enfilar les escales de l’edifici fins a plantar-se a banda i banda de l’Aula Magna. Va ser aleshores quan el soroll es va fer eixordador. A les portes de la sala, un grup de voluntaris de SCC es van convertir en guardians de l’Aula Magna. Rostres seriosos i venes inflades. Alguns preguntaven als periodistes si eren monolingües. D’altres, de tant en tant, s’aventuraven a fer una excursió en solitari contra la fila de manifestants.

Crits, insults i algun contacte cos a cos, fins que un altre dels voluntaris l’apartava i el tornava a situar a la fila que custodiava l’Aula. Tots ells, una quinzena, eren com bous darrere del burladero. No va haver-hi envestides que els permetessin canalitzar la mala bava, que quedarà acumulada fins al pròxim acte.

L’aplaudiment a les portes de la UB als ponents que no van poder parlar per part d’un grup d’assistents a l’acte va ser un trist consol per a SCC. L’esquerra independentista es va sortir amb la seva. Després de denunciar que la UB accedís a llogar una sala a l’organització, es va llançar un avís clar de què tornarà a passar si la ultradreta vol celebrar algun altre acte a les instal·lacions de la universitat. L’ombra de Cervantes no va ser prou gran per tapar les vergonyes.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu