El Govern crea el comissionat del 155 i l'oficina de drets civils i políticsEl Govern crea el comissionat del 155 i l'oficina de drets civils i polítics
Fotografia: ACN

El comissionat que avaluarà els efectes de la suspensió de l'autogovern també analitzarà la recuperació de les lleis socials suspeses

El Govern crea el comissionat del 155 i l'oficina de drets civils i polítics

El comissionat que avaluarà els efectes de la suspensió de l'autogovern també analitzarà la recuperació de les lleis socials suspeses

El Govern crea el comissionat del 155 i l'oficina de drets civils i polítics

Fotografia: ACN

  • Redacció Barcelona / ACN

  • | 07 de juny, 2018 - 16:02

El Govern ha aprovat en el seu primer Consell Executiu ordinari fer els primers passos per posar en marxa el comissionat sobre el 155 i l'oficina de drets civils i polítics. Concretament, aquest dimarts s'han creat els nous organismes, el primer depenent del departament de la Presidència i el segon, de la Vicepresidència. El comissionat que avaluarà els efectes del 155 sota el nom de comissionat per al desenvolupament de l'autogovern també s'encarregarà de fer un recull de les lleis suspeses per Tribunal Constitucional (TC) i analitzarà com es pot «recuperar la protecció dels drets dels catalans». En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha explicat que està previst nomenar-ne els responsables la setmana que ve o l'altre.

Segons ha explicat Artadi l'objectiu del comissionat serà avaluar l'impacte de l'aplicació del 155 i garantir el desplegament de l'autogovern a Catalunya. Concretament, analitzarà «què ha passat i com fer un pla de xoc juntament amb entitats i ciutadans», segons ha explicat la també portaveu del Govern.

Una de les tasques que realitzarà aquest nou comissionat és treballar per la recuperació de les lleis socials suspeses pel TC, un dels principals objectius que s'ha marcat el govern de Torra. Segons Artadi, primer es farà un recull de les lleis que ja tenen sentència de l'alt tribunal i s'abordarà com s'han d'adaptar i si s'han de tornar a aprovar per «recuperar la protecció dels drets dels catalans i l'estímul d'economia» amb especial atenció a les que tenen caràcter social.

El Consell Executiu també ha aprovat la creació d'una nova estructura que penjarà del departament de vicepresidència. Es tracta de l'oficina de drets civils i polítics que amb col·laboració del Síndic de Greuges té com a principal objectiu «definir i coordinar les polítiques del Govern relacionades amb els drets civils i polítics, juntament amb els departaments que tenen competències relacionades amb aquesta matèria».

Nova delegació territorial del Penedès

Pel que fa a les delegacions territorials de Catalunya s'incorpora com a novetat la del Penedès, que se suma a les 8 que ja hi havia. L'àmbit territorial de la nova delegació és el de les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia, a excepció dels vuit municipis de l'Alta Anoia que formen part de la Vegueria de la Catalunya Central: Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Prats del Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere de Sallavinera i Veciana.

El Govern també ha aprovat altres canvis de la reestructuració de l'executiu com per exemple el traspàs de les competències en habitatge al Departament de Territori i Sostenibilitat, i la incorporació d'Afers Religiosos i Memòria al Departament de Justícia. 

Operacions financeres per a la Renda Garantida i la CCMA

D’altra banda, Artadi ha explicat que el Consell Executiu també ha aprovat fins a vuit operacions financeres i 23 moviments pressupostaris, la majoria de poca transcendència. Però la portaveu ha destacat els 42,8 milions d’euros que aniran destinats a finançar el funcionament de la Renda Garantida de Ciutadania, i els 20,4 milions per tal que el departament de Presidència destini a la CCMA i fer front així als problemes financers derivats dels canvis en l’IVA impulsat pel govern espanyol. Per últim, Artadi ha assegurat que el Govern no està especialment preocupat pel trasllat de seus socials d’empreses fora de Catalunya que va ser impulsat per l’Estat amb un decret que ella considera «podria vulnerar els drets dels accionistes de les empreses». És per això que s’ha decidit encarregar un informe als serveis jurídics del departament d’Empresa perquè estudiï possibles accions legals al respecte.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu