Olivas defensa que no va haver-hi estafa en l'eixida a borsa de Bankia Olivas defensa que no va haver-hi estafa en l'eixida a borsa de Bankia
L'exvicepresident de la Generalitat Valenciana, José Luis Olivas, durant la seua compareixença en la Comissió del Congrés que investiga la crisi i el rescat bancari. EFE.

L'expresident del Banc de València ha comparegut hui en una comissió que investiga el rescat bancari

Olivas defensa que no va haver-hi estafa en l'eixida a borsa de Bankia

L'expresident del Banc de València ha comparegut hui en una comissió que investiga el rescat bancari

Olivas defensa que no va haver-hi estafa en l'eixida a borsa de Bankia

L'exvicepresident de la Generalitat Valenciana, José Luis Olivas, durant la seua compareixença en la Comissió del Congrés que investiga la crisi i el rescat bancari. EFE.

  • EFE/ Redacció València

  • | 05 de juny, 2018 - 14:11

L'exvicepresident de Bankia i expresident del Banc de València, José Luis Olivas, ha defensat hui que "no va haver-hi estafa en l'eixida a borsa de Bankia", i que "si ens hem equivocat, ho vam fer moltíssims", ha dit en la Comissió del Congrés que investiga la crisi i el rescat bancari. 

Olivas va assegurar que l'entitat complia "àmpliament" els requisits de capital, mentre que el Banc d'Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), agències de qualificació i bancs d'inversió van donar suport a l'eixida a borsa de la nacionalitzada.

"No hi havia dubtes de l'eixida a Borsa" ha dit Olivas. "No hi ha cap estafa", ha assegurat, fins i tot, ha manifestat que ell va dedicar part dels seus estalvis a aquest fi.

Durant la comissió ha afirmat que la fusió entre Caja Madrid i Bancaixa juntament amb altres caixes d'estalvis de menor grandària que va donar lloc a Bankia, es va fer "a instàncies" del Banc d'Espanya.

Bankia va ser "més que controlada i supervisada pel Banc d'Espanya", i d'uns 13 a 15 inspectors feien un seguiment detallat de l'entitat, ha assegurat.

Olivas va ser el quart President de la Generalitat, conseller d'Economia i Hisenda durant el govern de Zaplana, i Ministre de Treball amb el govern d'Aznar. Ja va ser condemnat el 2017 a un any i mig de presó per falsedat documental i frau fiscal, ja que el 2018 va rebre 580.000 euros de l’empresa Sedesa, dirigida per Vicente Cotino, investigat pel cas Erial.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu