La jutgessa de l'accident del metro de València rebutja la prescripció del delicte La jutgessa de l'accident del metro de València rebutja la prescripció del delicte
FOTO: Daniel Defco

A l'accident produït l'any 2006 van morir 43 persones i 47 van resultar ferides.

La jutgessa de l'accident del metro de València rebutja la prescripció del delicte

A l'accident produït l'any 2006 van morir 43 persones i 47 van resultar ferides.

La jutgessa de l'accident del metro de València rebutja la prescripció del delicte

FOTO: Daniel Defco

  • Redacció Barcelona / EFE

  • | 05 de juny, 2018 - 15:22

La magistrada titular del jutjat d'instrucció número 21 de València, que instrueix la causa oberta per l'accident de metro ocorregut a València el juliol de 2006, ha rebutjat la prescripció del delicte contra el dret dels treballadors demandada per diversos dels responsables investigats de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV). 

En un auto difós hui pel Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV), la jutgessa Nieves Molina considera així que no pertoca allò que reclama Juan J. Gimeno Barberà (director d'Auditoria i Seguretat en l'Explotació), Manuel Sansano Muñoz (director d'Operacions), Sebastià Argente Costa (cap de la Línia 1) i Luis Miguel Domingo Alepuz (cap de Tallers de València Sud).

Segons recull la resolució, Gimeno, Sansano, Argente i Domingo, investigats al costat d'altres persones en la causa, van presentar un escrit en el qual demandaven que es declarara prescrit el delicte que se'ls imputa contra el dret dels treballadors, un dels que contempla la investigació entorn a l'accident, en què van morir 43 persones i 47 van resultar ferides.

Argumentaven els demandants que no es pot aplicar el contingut de l'últim paràgraf de l'article 131 del Codi Penal que se'ls atribueix a l'haver estat introduït en aquest codi amb la reforma del mateix el 2010, data posterior a la que van ocórrer els fets (2006), i això en aplicació del principi d'irretroactivitat de les lleis penals desfavorables.

No obstant, la magistrada rebutja la petició atenent a la línia jurisprudencial establerta amb anterioritat a la reforma del Codi i que assenyala, entre d'altres, que, en els delictes connexos o al concurs d'infraccions, es prendrà en consideració el delicte més greu declarat comès pel tribunal per fixar el termini de prescripció del conjunt punitiu jutjat.

Neus Molina recorda que, pel que fa a Gimeno, Sansano, Argente i Domingo, "a més del delicte contra el dret dels treballadors, se segueix el procediment per delictes d'homicidi i lesions per imprudència, amb l'aplicació del subtipus agreujat previst per a la imprudència professional".

"Així, la pena prevista per a aquest subtipus té un termini de prescripció de deu anys que impedirà que es declare prescrit el delicte", tal com pretenien els denunciants, segons resol.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu