Xifren en 80.000 milions el balafiament de diners públics entre 1995 i 2016Xifren en 80.000 milions el balafiament de diners públics entre 1995 i 2016
L'aeroport de Castelló, ideat per Carlos Fabra, va tindre un cost de 76.900.000 €

Xifren en 80.000 milions el balafiament de diners públics entre 1995 i 2016

Xifren en 80.000 milions el balafiament de diners públics entre 1995 i 2016

L'aeroport de Castelló, ideat per Carlos Fabra, va tindre un cost de 76.900.000 €

  • EFE/ Redacció València

  • | 04 de juny, 2018 - 14:01

L'Administració general de l'Estat i les comunitats autònomes han balafiat 80.000 milions d'euros de diners públics entre 1995 i 2016 en infraestructures, equipaments i obres que han resultat "innecessàries" i que, sovint, han significat abundants sobrecostos.

Així es posa de manifest en un estudi que publicarà el pròxim dia 15 en la seua pàgina web l'Associació de Geògrafs d'Espanya (AGE) i que ha sigut realitzat per les universitats de Barcelona, Girona, València, Cantàbria, Complutense de Madrid, Tenerife, Sevilla, Màlaga i Alacant, segons ha avançat hui el president d'aquest col·lectiu, el catedràtic de la institució docent alacantina Jorge Olcina.

El president d'AGE ha assenyalat que es tracta d'actuacions "que no s'haurien d'haver fet" perquè han mancat d'ús, com a carreteres de titularitat estatal o autonòmica (entre elles algunes radials), aeroports, estacions de tren, dessalinitzadores o centres culturals.

L'estudi, que no ha inclòs les dotacions finançades pels ajuntaments per la complexitat per a recaptar aquestes xifres, reflecteix la multitud de "megaprojectes" que no han servit per a l'objecte que es pretenia, i Olcina ha citat, en el cas del País Valencià, el traçat inicial del transvasament Xúquer-Vinalopó, que posteriorment es va variar malgrat la inversió feta, i alguna planta dessalinitzadora que no ha arribat a usar-se.

Olcina ha explicat que aquest estudi ha sigut "molt voluntarista" per part d'equips de geògrafs de les universitats citades, ja que ha mancat d'ajuda econòmica de l'Estat i s'ha elaborat perquè els professionals van veure "la necessitat de fer-ho, encara que fora per amor a l'art".

D'aquesta forma, han volgut oferir a la societat les dades des del punt de vista acadèmic de la gestió de les administracions públiques amb la finalitat que, posteriorment, els ciutadans puguen prendre "decisions a l'hora d'anar a votar".

L'expert ha avançat la xifra del balafiament de diners públics en eixes dues dècades a l'estat espanyol durant la presentació pública del manifest "En defensa del territori. Davant els nous reptes del canvi global", que és una addenda al "Manifest per una nova cultura del territori", document que data de 2006 i que deu servir de guia per al desenvolupament urbà a Espanya.

En aquesta actualització sobre el citat document estratègic sobre els processos que concerneixen el territori, l'AGE i el Col·legi de Geògrafs demanen més "prudència" a les administracions públiques competents a l'hora del creixement urbà para, entre altres aspectes, preservar la connectivitat ecològica i funcional, i adaptar l'espai geogràfic a l'efecte del procés del canvi climàtic.

"El nostre país no pot quedar al marge d'aquests nous processos d'adaptació dels territoris a l'escalfament global", segons Olcina, qui ha advertit que existeix en les administracions una certa "relaxació" en el compliment d'algunes de les seues obligacions, per exemple, la d'incorporar estudis i cartografies en els processos d'avaluació de la sostenibilitat ambiental i territorial.

Concretament, els geògrafs detecten que, a l'hora de dissenyar els seus plans urbanístics (PGOU), els municipis únicament tenen en compte el risc d'inundacions i no la possibilitat de lliscaments de terres, moviments sísmics, sequeres o els temporals en el cas dels llocs en primera línia de costa, i tot açò malgrat que hi ha cartografia suficient d'aqueix tipus de situacions.

Uns altres dels objectius que persegueixen els geògrafs en l'actualització que proposen és que els poders públics garantisquen el dret a l'habitatge, que hi haja estratègies per a combatre la despoblació rural del centre de la península Ibèrica i que s'incloga l'equitat, la justícia ambiental i l'activació del patrimoni territorial, entre altres aspectes, en la planificació i gestió urbanística.

D'aquesta forma, volen aplicar un model basat en "la sensatesa i el creixement racional", que evite el desenvolupament d'una nova "bambolla immobiliària", com la que es va registrar de 2000 a 2008.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu