L’Audiència Nacional descarta el «terrorisme», però condemna els joves d’Altsasu a penes elevadesL’Audiència Nacional descarta el «terrorisme», però condemna els joves d’Altsasu a penes elevades
Concepción Espejel, presidente del tribunal (EFE)

L’Audiència Nacional descarta el «terrorisme», però condemna els joves d’Altsasu a penes elevades

L’Audiència Nacional descarta el «terrorisme», però condemna els joves d’Altsasu a penes elevades

Concepción Espejel, presidente del tribunal (EFE)

  • MARTXELO DÍAZ (Pamplona)

  • | 02 de juny, 2018 - 00:10

L’Audiència Nacional espanyola ha descartat que hi hagi «terorrisme» en el cas dels vuit joves d’Altsasu que van ser jutjats per un tribunal especial arran d’una batussa de bar amb dos guàrdies civils i les seves xicotes en el local Koxka de matinada mentre se celebrava una festa local l’octubre del 2016

El tribunal, presidit per Concepción Espejel, amb estrets vincles amb la Guàrdia Civil, ha imposat penes que oscil·len entre els dos i els tretze anys de presó als joves navarresos pels delictes d’«atemptat contra els agents de l’autoritat, lesions, desordres públics i amenaces». El càstig se situa en el rang màxim del tipus penal.

De fet, dels vuit joves acusats només Ainara Urkijo té possibilitats d’eludir l’ingrés a la presó, ja que ha estat condemnada a dos anys. La resta de penes són desorbitades. S’ha condemnat a tretze anys Oihan Arnanz i Iñaki Abad; a dotze, Jokin Unamuno i Adur Ramírez de Alda, i a nou, Jon Ander Cob, Julen Goikoetxea i Aratz Urrizola.

El rebuig de la concepció dels fets com a «terrorisme» es basa que «no ha estat acreditada la finalitat terrorista de l’acció» i tampoc la vinculació dels acusats amb cap «organització terrorista». Tot això, malgrat els intents de la fiscalia i de la Guàrdia Civil de presentar Ospa Mugimendua, un col·lectiu popular que reclama la sortida d’aquest cos armat d’Euskal Herria, com a continuador de «l’estratègia terrorista» d’ETA, malgrat que aquesta organització primer va renunciar a l’activitat armada i després es va dissoldre. «És igual que matin o que facin carrosses de carnestoltes. Tot respon a una estratègia terrorista», va arribar a proclamar el fiscal José Perals en la vista que va concloure fa amb prou feines un mes a les dependències de l’Audiència Nacional a San Fernando d’Henares. Aquesta interpretació elàstica i ampliable a voluntat del concepte de «terrorisme» havia estat durament criticada per defensors dels drets humans.

L’Audiència Nacional no ha vist «terrorisme» en aquesta baralla de bar, però sí que ha tingut en compte els agreujants d’«abús de superioritat i odi». En aquest sentit, assenyala que els fets «es van cometre per motius ideològics i d’animadversió a la Guàrdia Civil». És aquí on s’agafa el tribunal per aplicar les penes en el grau màxim.

Les condemnes s’han dictat malgrat que a la vista no es va poder acreditar de manera fefaent la participació concreta de cadascun dels joves en els fets. Iñaki Abad (que ha estat condemnat a tretze anys) va gravar un vídeo que posa en dubte la veracitat de les acusacions, atès que el sergent que suposadament havia estat objecte d’una pallissa multitudinària hi apareix caminant, amb una camisa blanca impol·luta i incapaç d’identificar tres dels qui suposadament l’havien agredit minuts abans, malgrat que els tenia al davant. Les fotos d’Oihan Arnanz mostren un jove de característiques físiques del tot diferents de la descripció feta per la xicota del tinent. Li han caigut tretze anys. Adur Ramírez de Alda va aportar un vídeo en el qual apareixia en el frontó Burunda mentre veia un partit de pilota, amb una samarreta de color diferent del de la descripció de les acusacions. A més, diversos testimonis el van situar fora del lloc dels fets. L’han condemnat a dotze anys.

Amaia Izko, una de les advocades dels joves d’Altsasu, ha qualificat la sentència, en declaracions a Euskadi Irratia, d’«animalada». Abans de la vista, les defenses van denunciar que no havien pogut desenvolupar la seva feina, ja que no els van admetre nombroses proves que volien presentar.

Tampoc no hi ha «terrorisme» en cas dels joves d’Errenteria
D’altra banda, l’Audiència Nacional espanyola tampoc ha considerat que hi hagi «terrorisme» en el cas dels tres joves d’Errenteria i Beasain que van ser detinguts en una manifestació a Pamplona el 2017. Els condemna a dos anys de presó per «desordres públics», per la qual cosa, en principi, podrien eludir l’ingrés a la presó.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu