Eivissa, la promesa del canvi després del desastreEivissa, la promesa del canvi després del desastre
Ple de l’Ajuntament de Vila (Ajuntament d'Eivissa)

La capital eivissenca ha sortit de la inacció municipal i les picabaralles internes

Eivissa, la promesa del canvi després del desastre

La capital eivissenca ha sortit de la inacció municipal i les picabaralles internes

Eivissa, la promesa del canvi després del desastre

Ple de l’Ajuntament de Vila (Ajuntament d'Eivissa)

  • NEUS TUR (Palma)

  • | 01 de juny, 2018 - 18:20

La capital eivissenca ha sortit de la inacció municipal i les picabaralles internes; l’Ajuntament governat per PSIB i Guanyem s’ha convertit en el primer de l’estat espanyol a prohibir el lloguer vacacional, però la situació d’emergència d’habitatge i les conseqüències de la sobrepressió turística a l’illa dificulten les promeses de canvi

Els escàndols de corrupció, el transfuguisme i els conflictes interns esbombats a cop de WhatsApp i Twitter van convertir l’Ajuntament de Vila en el primer consistori de l’estat espanyol a veure passar tres batlesses del mateix partit (PP) en 25 mesos sense que hi hagués hagut cap tipus d’intervenció judicial. El canvi de govern que situaria PSIB i Guanyem al capdavant del govern de la capital eivissenca a partir del maig de 2015 ha aconseguit treure el municipi de les crisis de govern i de la inacció política i aprovar mesures com la prohibició del lloguer turístic; tot i això, la situació d’emergència d’habitatge i les conseqüències de la sobrepressió turística a l’illa dificulten les promeses de canvi.

«Veníem del desastre, del no-res», assegura Joan Ribas (Guanyem), tinent de batle i regidor de Benestar Social de Vila. Ribas afirma que la coalició de govern està molt satisfeta de la feina feta aquests tres anys, «de tornar a posar en marxa un Ajuntament aturat que només s’havia dedicat a barallar-se a costa de la ciutadania» i de dur endavant molts projectes.

El regidor assegura, a més, que tot i que des del Partit Popular (PP) s’afirma que PSIB i Guanyem «estan immersos en una discussió permanent», no hi ha fissures en l’equip de govern i no es funciona des de la lògica de partits. «El PP intenta per tots els mitjans vendre la idea del nostre enfrontament, però, tot i que PSIB i Guanyem tenim punts de vista diferents en certes qüestions, tenim clares les prioritats i la necessitat de posar en marxa una ciutat que estava morta», afegeix.

Un nou PGOU i la prohibició del lloguer turístic
Entre les mesures de les quals el consistori se sent més orgullós es troba l’aprovació d’un nou pla general d’ordenació urbana (PGOU). De fet, des del 2009 el municipi es trobava en una espècie de llimbs entre el model ultradesenvolupista del PGOU del 1987 i d’un altre pla que s’havia suspès. Si abans de l’abril del 2018 no s’hagués aprovat un nou PGOU s’hauria retornat al del 1987, que preveia un sostre d’habitatge que permetia 30.000 persones més de les que ja hi ha avui en dia a una ciutat amb una de les majors densitats de població de l’estat espanyol, amb més de 4.500 persones per quilòmetre quadrat.

Vila ha estat el primer municipi de l’estat espanyol a prohibir el lloguer turístic

 

«Per sort hem aconseguit tirar endavant un nou PGOU», explica Ribas; un pla «molt avançat i revolucionari», en opinió del tinent de batle de Vila, que inclou la prohibició del lloguer turístic a qualsevol tipus d’habitatge i l’obligació de cedir el 30% de qualsevol promoció urbanística (pública o privada) a habitatges de protecció oficial (VPO) per a lloguer social.

Tanmateix, el nou PGOU de la ciutat no està tan ben valorat a ulls de Neus Prats, portaveu del Grup d’Estudis de la Naturalesa - Grup d’Ornitologia Balear (GEN-GOB) d’Eivissa, que assegura que el sostre d’habitatge aprovat pel nou pla permet que la població de Vila pugi créixer en un 50%. «Això dona idea de la poca sostenibilitat de l’ordenació territorial (de la qual deriva qualsevol altra qüestió) aprovada per aquest Ajuntament i l’augment de les problemàtiques que això pot comportar en el futur».

Un PSIB «ambivalent»
Prats explica a més que la prohibició del lloguer turístic és «una passa molt important», però que mentre aquesta qüestió no s’abordi per igual a tota l’illa, la prohibició municipal pot arribar a suposar que els «guetos d’habitacions per a treballadors» es concentrin en els municipis lliures de lloguer turístic. La portaveu ecologista recorda que l’arrendament vacacional ha provocat una bombolla immobiliària a la ciutat que l’ha convertit en la tercera més cara de tot l’estat espanyol i que ha impossibilitat, fins i tot, que els treballadors de la temporada estiuenca no trobin habitatge.

«Aquí l’única força política coherent i digna és Guanyem. Com és possible que el PSIB prohibeixi tot tipus de lloguer a Vila i no ho faci a la resta de municipis o al Consell d’Eivissa?», es demana Prats.

Interrogat per aquesta qüestió, el tinent de batle de Guanyem assegura que, en tot moment, ha existit absoluta sintonia amb els socialistes de Vila sobre la prohibició del lloguer turístic a la capital d’Eivissa, que no pot respondre per la resta d’agrupacions del PSIB i que la prohibició del lloguer turístic a tota l’illa no és competència municipal.

En aquest sentit, Ribas ha volgut destacar que, entre les mesures a desenvolupar en el darrer any de mandat, es troba la creació d’un nou centre d’ajuda i acollida per a treballadors o persones que passen per una situació d’emergència d’habitatge, i la primera passa per la creació d’un centre de baixa exigència per a persones sense llar, si bé la seva construcció i posada en funcionament es torbarà encara tres o quatre anys.

La problemàtica de les infraestructures
Igualment, Ribas es mostra satisfet d’altres polítiques aprovades pel consistori eivissenc, com l’adaptació per a vianants del centre històric i patrimonial de Vila, la reducció del deute a 0 de l’Ajuntament, el nou contracte de neteja amb clàusules socials i d’igualtat de gènere, la recuperació dels habitatges ocupats i la creació de nous VPO al barri de sa Penya o la construcció de la nova depuradora municipal.

«Eivissa podria acabar com Detroit» (N. Prats, GEN-GOB Eivissa)

 

Tanmateix, en opinió de Prats la nova depuradora «és una passa molt important», però alhora un «error estratègic monumental en el qual s’ha persistit durant 15 anys sense fer cas dels informes tècnics». La portaveu ecologista assegura que la nova infraestructura està situada «en un lloc impossible que farà tudar milions d’euros».

«Eivissa ciutat i illa necessita una nova visió política», demana Prats, que assegura que no es disposa d’infraestructures dotades per fer front a la massificació actual. «Vivim una catàstrofe poblacional i ambiental, i si no s’acaba amb les inèrcies històriques polítiques i de gestió podríem acabar com Detroit».


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu