L'Audiència Nacional espanyola condemna els joves d'Altsasu per «lesions, desordres públics i amenaces»L'Audiència Nacional espanyola condemna els joves d'Altsasu per «lesions, desordres públics i amenaces»
Fotografia: @Altsasugurasoak

La Sala rebutja les acusacions de «delictes terroristes»

L'Audiència Nacional espanyola condemna els joves d'Altsasu per «lesions, desordres públics i amenaces»

La Sala rebutja les acusacions de «delictes terroristes»

L'Audiència Nacional espanyola condemna els joves d'Altsasu per «lesions, desordres públics i amenaces»

Fotografia: @Altsasugurasoak

  • Redacció Barcelona

  • | 01 de juny, 2018 - 13:30

 

L'Audiència Nacional espanyola ha condemnat els acusats d'Altsasu a penes d'entre 2 i 13 anys de presó per l'agressió a dos agents de la Guàrdia Civil i les seves parelles el 15 d'octubre del 2016 en una discussió a la sortida d'un bar de la localitat. El tribunal ha considerat provat els delictes d'atemptat contra els agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces, i afegeix que els fets es van cometre per motius ideològics i per animadversió a la Guàrdia Civil. Per aquest motiu, ha aplicat els agreujants d'abús de superioritat i d'odi i ha imposat les penes màximes previstes al Codi Penal. En canvi, ha rebutjat el delicte de terrorisme en considerar que no va quedar acreditat que en fos la finalitat ni que els acusats pertanyin a cap grup terrorista.

 

L'Audiència Nacional ha condemnat Oihan Arnanz i Iñaki Abad a 13 anys de presó, Jokin Unamuno i Adur Ramírez de Alda a 12 anys, Jon Ander Cob, Julen Goikoetxea i Aratz Urrizola, a 9 anys i Ainara Urkijo, a 2 anys de presó. Excepte Ainara Urkijo, que ha estat condemnada per un delicte d'amenaces i desordres públics, la resta dels acusats se'ls ha condemnat pels delictes d'atemptat als agents de l'autoritat i lesions. En el cas d'Iñaki Abad i Oihan Arnanz se'ls ha condemnat també per desordres públics. La fiscalia demanava entre 12,5 i 62,5 anys de presó per als joves d'Altsasu i mantenia l'acusació del delicte de terrorisme.

El tribunal ha considerat provat que Jokin Unamuno va iniciar les accions de fustigació als dos guàrdies civils i les seves parelles, secundat per Oihan Arnanz i Jon Ander Cob. El tribunal ha apreciat els agreujants d'abús de superioritat i d'odi i apunta que els acusats van actuar «moguts per l'animadversió i el menyspreu» cap a la Guàrdia Civil i per motius «clarament ideològics» però considera que no ha quedat acreditada la finalitat terrorista de la seva acció ni la seva vinculació o pertinença a ETA. 

La Sala ha rebutjat que els fets es tractessin d'una «baralla de bar o un petit incident o discussió», tal com al·legaven les defenses, i subratlla que no es pot parlar d'un simple altercat davant «l'actitud de brutalitat dels acusats, el fet que les víctimes no fossin auxiliades i el clima de violència verbal d'insults i amenaces directes». Així, davant la «gravetat» de les conductes la Sala ha imposat les penes més elevades previstes per aquests delictes perquè «no es pot permetre que al segle XXI, i en un estat democràtic i de dret, es privi a unes persones, només perquè tenen la condició de guàrdies civil, i a les seves parelles de poder-se moure en llibertat per Altsasu i que només puguin acudir a determinats llocs i no puguin sortir a la nit a passar una estona d'oci i diversió». 

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu