"Som la germana de Valtònyc i puc dir per ell: llibertat Valtònyc i llibertat presos polítics!""Som la germana de Valtònyc i puc dir per ell: llibertat Valtònyc i llibertat presos polítics!"
El músic illenc Valtònyc ha estat condemnat pel contingut de les seves cançons (Estefanía Bedmar)

Carta de la germana gran de Josep Valtònyc llegida aquest dimarts al Parlament Europeu per la portaveu del Grup de Suport al raper

"Som la germana de Valtònyc i puc dir per ell: llibertat Valtònyc i llibertat presos polítics!"

Carta de la germana gran de Josep Valtònyc llegida aquest dimarts al Parlament Europeu per la portaveu del Grup de Suport al raper

"Som la germana de Valtònyc i puc dir per ell: llibertat Valtònyc i llibertat presos polítics!"

El músic illenc Valtònyc ha estat condemnat pel contingut de les seves cançons (Estefanía Bedmar)

  • Redacció Palma

  • | 29 de maig, 2018 - 19:21

La Jornada publica la carta de la germana gran de Valtònyc que una representant del grup de suport al raper ha llegit avui al Parlament Europeu en un acte per posar de manifest la vuneració de drets de l'estat espanyol al qual també han assistit familiars dels presos polítcs catalans i familars dels joves d'Alsasua empresonats des de fa gairebé 600 dies.

 

«Avui el meu germà no té ni veu ni la llibertat per trobar-se aquí defensant els seus drets com a artista. Encara que no sabem on és, podem afirmar que no es troba a una presó de l’estat espanyol, segurament sigui a un lloc més democràtic que l’estat en el que vivim, on ell mateix pugui ser la seva veu i poder seguir expressant les seves idees lliurement.

Però som molts i moltes les que hem decidit ser la seva veu, perquè ell ho ha estat durant molts anys d’aquelles persones que no la tenien. Amb 18 anys agafava avions per anar a jornades pels presos polítics, quan la consigna “llibertat presos polítics” era desconeguda per moltes i moltes de nosaltres. La seva habitació estava plena d’enganxines amb consignes que defensaven una gran quantitat de drets i llibertats fonamentals, quan nosaltres encara creiem que vivíem en un estat democràtic.

Va fer una cançó als 18 anys que es deia “l’home de la mirada caiguda”, parlava de gent vulnerable i exclosa socialment que era invisible a ulls de la societat. Ell sempre ha cregut en una societat justa i en la igualtat d’oportunitats. És cert que a vegades amb la seva forma d’expressar-se ens hem pogut sentir ofesos o ens ha pogut parèixer desagradable, però estam acostumats jutjar sense entendre la realitat que existeix darrera el que transmeten les seves paraules.

Ell no ha tengut una vida fàcil, una infància molt marcada. Però avui és qui és gràcies a la música, perquè en ella va trobar una via per desfogar-se, una salvació des de la seva adolescència fins el dia d’avui. Ell no ha fet mai mal a ningú, però necessita expressar-se. Segurament el que diu en un escenari, ho hem dit o escoltat moltes vegades en un estadi de futbol, a la televisió o en una conversa de bar. Però avui en dia vivim en un món on les paraules se les enduu el vent, han perdut pes, es desvirtuen o fins i tot ja no diuen el que han de dir.

El rap sempre ha intentat moure consciències a través de la provocació, i això en un país democràtic mai ha estat ni ha de considerar-se terrorisme.

Avui ell no pot ser aquí, però jo que som la seva germana i l’he vist créixer, ho puc dir per ell:

Llibertat Valtònyc, llibertat presos polítics!»


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu