Balears aprova la seva primera llei d'habitatgeBalears aprova la seva primera llei d'habitatge
Les Illes encapçalen tots els rànquings de preu de l'habitatge, sigui de compra o de lloguer (N.T.)

La primera llei d'habitatge de l'arxipèlag aposta per un canvi de paradigma per garantir el dret a l'habitatge eclipsada per la polèmica 'esmena Nadal'

Balears aprova la seva primera llei d'habitatge

La primera llei d'habitatge de l'arxipèlag aposta per un canvi de paradigma per garantir el dret a l'habitatge eclipsada per la polèmica 'esmena Nadal'

Balears aprova la seva primera llei d'habitatge

Les Illes encapçalen tots els rànquings de preu de l'habitatge, sigui de compra o de lloguer (N.T.)

  • NEUS TUR (Palma)

  • | 29 de maig, 2018 - 17:14

Després de dos anys i mig de debat, el Parlament de les Illes Balears ha aprovat aquest dimarts la primera llei d'habitatge de l'arxipèlag, una de les principals promeses del pacte d'esquerres, que estableix el dret subjectiu a l'habitatge i que ha quedat eclipsada per la polèmica 'esmena Nadal', que finalment s'ha aprovat amb els vots de PSIB, PP i Ciutadans. 

La base d'aquesta llei és l'establiment del dret subjectiu a l'habitatge, que es tradueix en mesures concretes i la definició de la funció social de la vivenda. La norma pretén, segons s'estableix en el seu preàmbul, "iniciar un canvi cultural", un canvi de paradigma en la concepció de l'habitatge que comença per potenciar el lloguer, la consolidació d'un parc d'habitatges públics, per minimitzar la construcció a través de la rehabilitació i cessió d'habitatges buits de grans tenedors, per la creació d'un servei d'acompanyament i assessorament en matèria d'habitatge per part de l'administració o en l'autoorganització de la ciutadania a través de l'opció de les cooperatives d'habitatge o altres formes de tinença.

Una llei prioritària que arriba tard

“Facilitar l'accés a l'habitatge és una de les coses fonamentals que havia de fer aquest Govern”, ha valorat Aitor Morràs, diputat de Podem al Parlament. Des del partit morat s'ha afirmat que amb la llei d'habitatge balear es comença a complir amb la Constitució i amb l'article 22 de l'Estatut d'Autonomia. Morràs ha retret al líder del PP balear (que havien presentat esmena a la totalitat), Biel Company, que no regulàs l'accés a l'habitatge quan va formar part del govern de José Ramón Bauzá. 

Els partits que han aprovat la nova norma han volgut recordar que davant la situació "excepcional" que pateixen les Balears en matèria d'habitatge, la nova llei és "prioritària" i fruit de la participació ciutadana i de la mobilització social com la de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), com ha afirmat la diputada ecosobiranista de MÉS per Mallorca Joana Aina Campomar al ple del Parlament d'aquest dimarts que ha votat la norma. Campomar ha dit també que "les esmenes del PP i Ciutadans només volen mantenir privilegis dels 'fons voltor' i les entitats financeres que controlen bona part del parc d'habitatges buits".

Per la seva part, el diputat socialista Damià Borràs ha admès que la llei "arriba tard", però s'ha excusat en el fet que el text ha hagut de passar el tràmit del consell consultiu de la cambra insular. 

'L'esmena Nadal' eclipsa la llei

Fa aproximadament un mes, les alarmes no aturaven de sonar als mitjans illencs: la llei incloia una esmena amb la que es permetia ampliar el centres de tenni Rafael Nadal i donar un ús turístic a la part residencial, augmentant els paràmetres urbanístics d'ocupació màxima permesa del 20 al 30% i incrementant l'edificabilitat per a usos esportius, de manera que el nombre de places puja fins a 354, de les quals 214 serien turístiques. 

Tot i que l'esmena havia estat presentada pel Partit Popular (PP) va ser redactada pel Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB). És a dir, una conselleria socialista del Govern -compartit amb MÉS per Mallorca- va actuar de manera unilateral per pactar amb els populars el contingut del text.

La informació va sorprendre els partits que donen suport al Govern i els mateixos socis. Cal recordar que els ecosobiranistes mallorquins i menorquins es van posicionar des d’un primer moment contra el contingut i les formes d’aquesta esmena i que, des de les files morades també s'han oposat i han votat en contra de l'esmena.

El Grup d'Ornitologia Balear (GOB), va catalogar l'esmena com a abusiva" i "una desviació de poder", i va instar a Podem i MÉS a presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra l'esmena. Segons els ecologistes, MÉS podria recórrer mitjançant el Defensor del Poble, i Podem, mitjançant el grup parlamentari al Congrés, a l'existir jurisprudència favorable donat que el Tribunal Constitucional "ha anul·lat lleis singulars com aquesta" a Castella i Lleó, per vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva. 

Amb tot, la coneguda com a 'esmena Nadal' ha estat aprovada amb els vots particulars en contra de MÉS per Mallorca, Podem, MÉS per Menorca, Gent per Formentera i el de les dues diputades del grup mixt, Chelo Huertas i Montse Seijas. 

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu