Un nou algorisme podria revolucionar la forma de detectar el càncer de mamaUn nou algorisme podria revolucionar la forma de detectar el càncer de mama
Foto: Agència ID.

Permetria conéixer millor el risc de patir el tumor i abordar el seu seguiment de forma individualitzada

Un nou algorisme podria revolucionar la forma de detectar el càncer de mama

Permetria conéixer millor el risc de patir el tumor i abordar el seu seguiment de forma individualitzada

Un nou algorisme podria revolucionar la forma de detectar el càncer de mama

Foto: Agència ID.

  • Redacció València / EFE

  • | 28 de maig, 2018 - 16:49

Un nou algorisme bioinformàtic, dissenyat per a filtrar i analitzar la informació genètica i l'historial clínic de cada dona, podria "revolucionar" la forma de detectar el càncer de mama en permetre conéixer millor el risc de patir aquest tumor i abordar el seu seguiment de forma individualitzada.

Aquest procediment diagnòstic denominat Brecanrisk i impulsat pel grup biomèdic Ascires (format per Eresa, Sistemes Genòmics i Cetir), està basat en anàlisis genètiques i fenotípiques, i cerca classificar les dones segons el major o menor risc que tenen de patir càncer de mama.

El sistema, desenvolupat junt amb el Centre nacional de Recerques Oncològiques (CNIO), el Centre Nacional de Genotipat (CEGEN), l'Hospital Clínic de València i la Universitat Politècnica de València (UPV), ha sigut presentat hui a València.

Segons el parer dels seus creadors, podria "revolucionar" la forma de prevenir el càncer de mama, el tumor femení més comú en el món, passant-se de les tradicionals revisions mamogràfiques a un seguiment personalitzat segons la predisposició específica de cada dona. Podria calcular el risc vital de contraure un càncer de mama fins als 80 anys.

"És una eina addicional al diagnòstic tradicional", ha assenyalat durant la presentació Javier Benìtez, director del programa de Genètica del Càncer Humà en el CNIO i assessor científic de la Fundació Quaes, qui ha presentat els resultats de la recerca que avalen aquest nou sistema.

La informació que necessita el sistema d'estratificació s'obté a través d'una anàlisi d'ADN a partir d'una mostra de sang, una mamografia i un test dissenyat per a conèixer els factors personals que influeixen en la predisposició de cada dona a desenvolupar tumors mamaris.

El procediment uneix de forma pionera la genètica i la imatge per a millorar la forma en la qual  es detecta la susceptibilitat al desenvolupament del càncer de mama, impulsant la prevenció i el seguiment personalitzat.

Segons Benítez, aquesta classificació de la població femenina ajudaria a detectar al grup de dones d'alt risc, la qual cosa donaria un gran avantatge en el seu seguiment i tractament personalitzat.

Després d'aquesta recerca, es preveu fer un estudi retrospectiu de 600 dones, entre elles 300 que han desenvolupat el tumor i altres 300 que no ho han fet.

L'objectiu serà validar la utilitat de l'estratificació que realitza Brecanrisk en relació al risc de desenvolupar-ho en la població classificada com d'alt risc.

Segons el parer dels creadors d'aquesta prova, la seua introducció en el sistema sanitari espanyol suposaria un "gran avanç" per als actuals programes de càncer de mama, ja que permetria la realització d'una revisió mèdica genètica única i complet a una edat primerenca.

Durant la presentació, l'oncóloga Ana Lluch, cap del Servei d'Oncologia de l'Hospital Clínic de València, ha indicat que fins al moment a les dones que tenen un alt risc de patir un càncer de mama se'ls aconsella un seguiment estret, i solament si està assegurat se li realitza una extirpació de les glàndules.

Per la seua banda, el senador socialista José Martínez Olmos, portaveu de la Comissió de Sanitat i Serveis Socials del Senat i ponent en l'estudi sobre Genòmica que desenvolupa aquesta Càmera, ha advocat per que en l'administració hi haja "radars" que capten els avanços científics per a poder incorporar-los en el sistema de salut i que siguen d'accés universal.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu