Càrnies en lluita contra el frau de les falses cooperativesCàrnies en lluita contra el frau de les falses cooperatives
Exterior de l’escorxador Le Porc Gourmet (Oriol Clavera)

Txarango, cap de cartell a Santa Eugènia de Berga per recaptar diners per a la caixa de resistència dels treballadors del sector

Càrnies en lluita contra el frau de les falses cooperatives

Txarango, cap de cartell a Santa Eugènia de Berga per recaptar diners per a la caixa de resistència dels treballadors del sector

Càrnies en lluita contra el frau de les falses cooperatives

Exterior de l’escorxador Le Porc Gourmet (Oriol Clavera)

  • JOSEP COMAJOAN / SETEMBRE (Santa Eugènia de Berga)

  • | 26 de maig, 2018

Passa no res de les tres de la tarda del dissabte 19 de maig i a la taverna La Nyàmera de Vic no hi sona el rock de La Raíz ni l’ska d’Obrint Pas, per esmentar dos clàssics habituals del fil musical d’aquest punt de trobada de l’esquerra anticapitalista vigatana. Hi sona el programa Solidaris de Catalunya Ràdio, titulat significativament «Revolta als escorxadors: l’esclavatge del segle xxi?», gravat uns dies abans a Santa Eugènia de Berga, la població osonenca on hi ha l’escorxador Le Porc Gourmet. En una taula del menjador de La Nyàmera quan engega el programa de ràdio comencen a dinar Roser Iborra, veterana activista dels moviments socials osonencs, i Montse Castañé, treballadora de la indústria càrnia des dels 11 anys i que ja en té 55. Ara totes dues treballen colze a colze a Càrnies en Lluita, el moviment de lluita per l’erradicació de l’explotació al sector. Han acabat una reunió de gairebé tres hores preparant l’assemblea de la tarda amb les persones treballadores i ultimant els detalls del concert del 16 de juny al camp de futbol de Santa Eugènia, que es farà per recaptar diners per a la caixa de resistència i que tindrà Txarango com a cap de cartell.

Falses cooperatives
La migradesa de la caixa de resistència, que ja no dona prou de si per cobrir les necessitats bàsiques del gairebé centenar de persones acomiadades des de l’1 de febrer a Le Porc Gourmet, és una de les queixes persistents en l’assemblea de la tarda. Una assemblea amb una assistència que ha anat minvant respecte de les que es feien temps enrere. Aquest dissabte són una trentena escassa de persones, tots homes. L’assemblea comença amb un aplaudiment de benvinguda a un grup de l’escorxador Reixach d’Hostalric. De fet, són treballadors de Clavial, la falsa cooperativa que fins l’1 d’abril també havia aportat més de 500 treballadors a Le Porc Gourmet. Els treballadors d’Hostalric, tot i que són conscients de les dificultats i les escletxes legals que aprofita la indústria càrnia, acudeixen a Càrnies en Lluita. Volen obrir també en el seu centre de treball un front de lluita, com a coneixedors de tot el que s’ha aconseguit a Osona, on va néixer Càrnies en Lluita fa poc més de dos anys.

«A la majoria se’ls fan retencions a la nòmina, ja prou migrada, per diversos conceptes, com la compra de ganivets o d’altre material propi de l’escorxador»

 

Producció externalitzada
La indústria càrnia catalana ha anat externalitzant els darrers anys la pràctica totalitat de la producció a les anomenades falses cooperatives. Això ha comportat una creixent precarització del sector, fins al punt que des de moviments com Càrnies en Lluita ja no es parla d’explotació, sinó directament d’«esclavatge del segle xxi». Es tracta de societats que es constitueixen formalment com a cooperativa, però en la majoria de casos sense que les persones que hi treballen, a les quals es fa sòcies de la suposada cooperativa, ni tan sols en siguin conscients. El seu tracte diari no és amb la suposada cooperativa que els paga la nòmina, sinó amb l’escorxador que contracta la cooperativa, del qual reben les ordres i amb el qual mantenen la relació laboral real. Però com que són socis de la cooperativa i, per tant, suposadament copropietaris de la societat, els treballadors no gaudeixen dels drets laborals més mínims que tenen la resta d’assalariats de la indústria, des de cobertura per baixa, vacances o un sou mínim. A la majoria, a més, se’ls fan retencions a la nòmina, ja prou migrada, per diversos conceptes, com per la compra de ganivets o d’altre material propi de l’escorxador, com a socis propietaris de la suposada cooperativa.

El buit legal que ha permès durant més de dues dècades el sosteniment d’aquest sistema, que ha afectat majoritàriament treballadors procedents de la immigració, ha comptat amb la necessària aquiescència —o en opinió de Càrnies en Lluita, «complicitat»— dels sindicats majoritaris i de l’administració competent en matèria de treball, tant catalana com espanyola. També amb certa desídia del món cooperatiu, des del qual, quan la qüestió finalment va poder tenir una dimensió pública arran de la denúncia de Càrnies en Lluita, es va reconèixer que s’havia pervertit durant anys el sentit del cooperativisme a esquena seva; i sense que el món cooperatiu, poc implantat en entorns rurals on les càrnies tenen més presència, se n’ensumés gairebé res. Tot plegat va saltar a la palestra ara fa un any amb una precipitada modificació de la llei de cooperatives que aprofitava la negociació entre Junts pel Sí i CUP per a l’aprovació dels pressupostos i que dotava els treballadors de determinades cooperatives dels drets laborals propis de les persones assalariades del seu mateix sector.

L’assemblea de dissabte es tanca, mentre comença a caure un plugim fi, amb una crida a mantenir viva la lluita entre els treballadors i a participar a les concentracions convocades cada dissabte a la tarda fins al 16 de juny, dia del concert de Txarango a Santa Eugènia. Al concert, s’hi s’arribarà a través d’una marxa lenta de vehicles que sortirà a les 6 de la tarda de la plaça de l’Estació de Vic.

Pendents del tancament de la investigació de la Inspecció de Treball
Gairebé un centenar de persones de les prop de 800 que treballaven fins fa pocs mesos a Le Porc Gourmet a través de les falses cooperatives TAIC i Clavial estan pendents del resultat de la investigació que la Inspecció de Treball duu a terme des de fa setmanes, en alguns casos, fins i tot amb presència policial a l’escorxador osonenc per requerir documentació
a l’empresa. Es tracta de les persones que es van negar a canviar de cooperativa quan Le Porc Gourmet va rescindir el contracte que tenia des de feia anys amb les dues falses cooperatives.

En el cas de TAIC, per passar en massa els treballadors a una falsa cooperativa gallega, Auga, suposadament per haver-se saltat els preceptes de la nova llei catalana. En el cas de Clavial, després que els seus socis treballadors ratifiquessin en assemblea, el 20 d’abril, l’acord d’una assemblea anterior, del 16 de desembre, de passar a cotitzar en el règim gene-
ral de la Seguretat Social i no com a autònoms, i Le Porc Gourmet rescindís unilateralment el contracte amb la falsa cooperativa vigatana.

L’esperança dels treballadors és que la Inspecció de Treball reconegui que hi ha hagut frau de llei quan se’ls ha forçat a canviar de cooperativa i que s’obligui Le Porc Gourmet a integrar-los en la seva plantilla, atès que és l’autèntica contractant de bona part del personal i de la producció que hi duen a terme.
 

«He treballat fins a 16 o 17 hores diàries, som esclaus moderns»
Konare Bemba treballa a Le Porc Gourmet des de 2004. A les càrnies des de 1997, sempre vinculat al Grupo Jorge, el potent grup aragonès propietari de l’escorxador de Santa Eugènia de Berga. Marxa de l’assemblea de dissabte abans d’acabar. «Vaig cobrar de la caixa de resistència al febrer, la resta de mesos ni paga, ni ajuda, ni res; és la vida», declara amb un cert escepticisme. Amb tot, reconeix els avenços aconseguits amb el treball col·lectiu entorn a Càrnies en Lluita. De com tot just en els últims dos anys les plantilles de les falses cooperatives han començat a descobrir que tenen uns drets com a socis treballadors de les mateixes i els han començat a reivindicar. En el seu cas, negant-se a firmar el pas a la cooperativa gallega Auga per poder torejar els drets que li reconeix la nova llei catalana. «Ara treballem vuit hores diàries, abans n’he arribat a treballar fins a 16 o 17, alguns fins a 20, som esclaus moderns». «Si fins ara he aguantat és perquè havia sortit del meu país per tenir una vida millor, per tenir feina, i és millor tenir feina que no tenir-ne, però jo no soc un esclau», repeteix. Després d’acomiadar-lo per no voler fer el canvi de cooperativa, TAIC l’ha readmès «per la pressió de la Inspecció de Treball», però no com a oficial de primera com portava fent des de fa 18 anys, sinó de peó de matança, amb el que això també comporta de merma de sou.
 

«Quan entro al comitè de vaga és quan comencen els problemes»
Said Bentalab té 38 anys i en fa dos que treballa a Le Porc Gourmet a través de la falsa cooperativa TAIC. A diferència de la majoria de treballadors, que viuen a Vic, ell és dels que ho fa a Santa Eugènia, on l’equip mèdic del Centre d’Atenció Primària va denunciar recentment en un comunicat els greus riscos per a la salut que representa per als treballadors de les càrnies la situació de precarietat amb què treballen enrolats en falses cooperatives, on no es poden permetre ni un sol dia de baixa si volen cobrar la integritat del sou. Bentalab, a més, lamenta la desinformació amb què treballen. «Ens diuen que cobrem per porc matat, però mai ens han dit quants porcs matem», diu, tot recordant que ell ha arribat a treballar «fins les tres de la matinada» per completar la matança. Ara, diu, es dona la situació que com que Clavial ha fet fora diverses persones part de la feina que feien aquesta l’han d’assumir els treballadors que queden, sense que això es reflecteixi en la retribució. Ell està de baixa, a l’espera d’un informe sobre la seva situació. Denuncia situacions de ‘mobbing’ perquè plegui, especialment després dels dos dies de vaga de l’octubre passat. «Quan entro al comitè de vaga és quan comencen els problemes», explica. «Busquen qualsevol cosa per enfadar-se, i de boca m’han acomiadat moltes vegades, però encara no he vist cap paper», afegeix.
 

«Portàvem 15 anys i no sabíem ni quina cara feien els caps de la falsa cooperativa»
Mohamed Lahmari és membre del consell rector de TAIC. Ho és des que en va ser elegit vocal a l’assemblea de socis de la falsa cooperativa amb seu a Terrassa. Era la primera vegada que, davant la pressió social i de l’administració, fruit del treball de denúncia de Càrnies en Lluita, la cooperativa es veia obligada a convocar en forma els seus suposats socis. En l’assemblea es va votar la incorporació de nous membres al consell rector i Lahmari hi va sortir elegit. Al cap dels mesos, però, denuncia que ni se l’informa d’allò que no només ell com a membre del consell rector té dret, sinó qualsevol dels suposats socis de la cooperativa, ni se li facilita la participació en els òrgans de govern de la societat. Al contrari, és un dels acomiadats en haver-se negat a firmar el pas a la cooperativa Auga. Un canvi, denuncia Lahmari, incentivat per membres del mateix consell rector de TAIC, amb el que això representa de deslleialtat amb la pròpia cooperativa. «Portàvem 15 anys treballant per a ells i no sabíem ni quina cara feien els caps de TAIC», explica recordant el dia de 2016, després dels primers brots de conflictivitat laboral, quan es van presentar a l’escorxador alguns responsables de la falsa cooperativa vallesana. «L’única cara que els coneixíem era de la persona de recepció on agafàvem el material i la nòmina», recorda. Ara ja els coneixen la cara, però continua faltant-los molta informació, com la de repartiment de beneficis entre els suposats socis de la cooperativa i quina part va en forma de retribucions al consell rector. «Jo sí que no n’he vist ni cinc, ni per pagar la gasolina dels viatges a Terrassa», ironitza.
 

La sindicalista dels «pits i collons» i l’advocat del 3%
El de les càrnies és un sector amb molta presència masculina. La lluita a les càrnies, però, té nom de dona, el de Montse Castañé, la sindicalista que de la mà de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i Càrnies en Lluita, ha posat la cara en els últims dos anys a la lluita per l’erradicació de l’explotació laboral al sector. Des d’aquella vaga de dos dies del 29 i 30 de març de 2016, la primera en el sector en anys, a l’escorxador Esfosa de Vic on Castañé presideix el comitè d’empresa. Treballadora de les càrnies des dels 11 anys, en una època molt diferent de l’actual -«s’hi escoltava els consultoris d’Helena Francis i Montserrat Fortuny mentre treballàvem, i si dominaves el ganivet t’hi podies guanyar bé la vida», recorda-, també se la coneix pel seu ja cèlebre crit de «pits i collons». Reconeix que sona malament, «però dient «pits i collons» vull dir «dones i homes plegats», que hem d’anar tots units, és una manera d’empoderar els treballadors». A l’altra banda del tauler també ha anat agafant protagonisme personatges diversos, tot i que pocs amb el carisma de la sindicalista de la COS. L’últim, l’advocat Francesc Sànchez, que des de fa unes setmanes intervé públicament en la seva condició de portaveu del Grupo Jorge. Sànchez ja tenia una dimensió pública com a exresponsable de règim intern de l’antiga Convergència. També és una de les persones investigades judicialment per les presumptes comissions il·legals de constructores a l’antiga Convergència en l’anomenat ‘cas 3%’.