L’Eroski de ‘Vallekas’ i la lluita de classesL’Eroski de ‘Vallekas’ i la lluita de classes

L’Eroski de ‘Vallekas’ i la lluita de classes

L’Eroski de ‘Vallekas’ i la lluita de classes

  • REBECA QUINTÁNS

  • | 22 de maig, 2018 - 00:38

Des de la seva aparició a l’aparador electoral, la marca Podem s’ha convertit en primera força política al districte Puente de Vallecas, arrabassant-li el lloc al PSOE. Però entre els dos ocupen ara el mateix espai que ocupava abans un de sol, i fins i tot menys, perquè el corriment de terres no ha estat obstacle perquè la dreta més recalcitrant hagi continuat un gradual ascens. El PP ha anat pujant des d’un discret 10% de l’electorat en aquesta zona durant els primers anys de la Transició, fins al 23,58%, actual (situant-se com a tercera força el 26-J), al qual cal sumar l’11,37% de Ciutadans. Aquesta evolució no s’entén sense tenir en compte que la lluita de classes a Vallecas ha passat -i continua passant- per un procés de «lumpenització» de la classe treballadora.

Soc professora de secundària des de fa anys en aquest districte, on és habitual veure un policia escorcollant al mig del carrer la motxilla d’un menor musulmà a qui ha parat al crit de: «Ep, tu! Bin Laden! Vine cap aquí!»; o un comerciant sortint a espantar a crits un grup de xavals que s’ha aturat més temps del normal davant del seu aparador. Tots són preventivament sospitosos. Conec bé el veïnat, en particular el d’Entrevías, que va rebent noves marees d’habitants a ratxes: primer extremenys (gitanos i paios); després marroquins, búlgars, colombians, equatorians, xinesos, romanesos (gitanos i paios). El que li dóna unitat a Entrevías -barri tancat entre dues vies de tren, l’M30 i la M40- és la classe social: baixa. Sense excepcions. Cadascú, a la seva manera i amb els seus colors, ho porta com pot. Uns amb feina i altres a l’atur, venent fruita al mercat o robant coure. Han sobreviscut al flagell de l’heroïna dels 80 i els fills d’aquells ionquis ara capegen la crisi econòmica, que regateja als més desprotegits fins i tot la Renda Mínima d’Inserció i ha fet tornar als seus països d’origen, també en ratxes, molts emigrants.
I en aquest context, van decidir construir un modern centre comercial Eroski (avui substituït per la marca Carrefour), amb botigues elegants, fil musical i ambient perfumat. Estava destinat a ser punt de trobada de quedades de cap de setmana. Però el jovent d’Entrevías mai hi ha estat ben rebut. Són visitants incòmodes que pul·lulen sota la mirada atenta i suspicaç de vigilants i dependents. L’Eroski sempre va estar orientat en una altra direcció: cap a l’Assemblea de Madrid, altisonant nom de la seu parlamentària del govern autonòmic, situada just al costat. Em pregunto què deuen haver pensat els joves «lumpenproletaris» de Vallecas-Entrevías en veure les imatges de la senyora presidenta pispant cremes al seu barri, no perquè no pugui permetre-se-les, sinó perquè ella ho val i s’ho mereix gratis.

L’Eroski (avui Carrefour) de Vallecas s’erigeix com un símbol de la lluita de classes, encarnada en la imatge de la política enjoiada entrant a robar furtivament al barri popular el que no necessita. Però els rics segueixen venent la mateixa moto que són els altres, els «lúmpens», «gentussa de classe molt més baixa» —com se li va escapar a Pablo Iglesias fa uns anys en una conferència pública que es va fer viral— els que es mereixen unes bones hòsties.

I des d’aquest punt de vista, fa molt bé el líder de Podem a anar-se’n de Vallekas per viure al seu xalet de la serra, amb els de la seva classe. Sempre els quedarà l’Eroski de l’Assemblea de Madrid per venir a fer les seves compres, a vendre les seves polítiques o a robar unes cremes.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu