Els menors migrants que arriben sols al País Valencià es tripliquen en quatre anysEls menors migrants que arriben sols al País Valencià es tripliquen en quatre anys
FOTO: ACN

El territori valencià es troba al capdavant en xiquetes estrangeres tutelades per l'Administració a tot l'Estat

Els menors migrants que arriben sols al País Valencià es tripliquen en quatre anys

El territori valencià es troba al capdavant en xiquetes estrangeres tutelades per l'Administració a tot l'Estat

Els menors migrants que arriben sols al País Valencià es tripliquen en quatre anys

FOTO: ACN

  • Redacció València / EFE

  • | 21 de maig, 2018 - 18:39

Els menors estrangers no acompanyats que es troben al territori valencià sota tutela de la Generalitat van ser quasi 300 el 2017, el triple que el 2014 (108). El País Valencià, a més a més, és l'autonomia amb més xiquetes migrants tutelades del conjunt de l'estat, una de cada deu .

Són dades recollides per l'ONG Save the Children en el seu informe "Els més sols", en el qual indica que només quatre de cada cent migrants tutelats al País Valencià es troba en règim d'acolliment familiar.

En l'informe, l'entitat denuncia els errors en el sistema d'acollida, protecció i integració dels xiquets i adolescents migrants que arriben sols al nostre país.

El País Valencià és la cinquena autonomia de l'Estat espanyol en nombre de menors tutelats, amb gairebé un 5% del total, per darrere d'Andalusia (34%), Catalunya (12%), Euskadi (10 %) i Madrid (7%), que se situen per sobre, a més de la ciutat autònoma de Melilla (14%).

El director de Save the Children al País Valencià, Rodrigo Hernández, assegura que aquests infants "són els més vulnerables perquè arriben totalment sols després d'haver viatjat en condicions terribles, de vegades durant anys".

"Són xiquets que fugen de la pobresa, de la violència, que estan exposats a les màfies i a la desprotecció", afirma Hernández i afegeix que quan arriben a casa nostra  "no som capaços d'oferir-los les millors condicions de vida, el present i el futur al que tenen dret". 

Xiquetes: situació més dramàtica
Pel que fa a les xiquetes, el País Valencià es troba al capdavant de xiquetes estrangeres tutelades per l'Administració a tot l'Estat: una de cada 10 xiquetes migrants tutelades del conjunt de l'Estat espanyol resideix al territori valencià, concretament el 8,6%. Només Andalusia i Madrid se situen per davant del País Valencià, amb un 25,4% i un 15,4%, respectivament, del total de xiquetes estrangeres soles tutelades al conjunt de l'Estat.

Segons Hernández, la situació de les nenes "és encara més dramàtica, ja que per la seua condició de dones menors migrants estan exposades en major mesura que els nens a l'explotació i el tràfic sexual i a tots els tipus de violència".

"Moltes xiquetes es queden atrapades en els països de trànsit, víctimes de xarxes criminals que les mantenen en condicions de clandestinitat i invisibilitat per evitar que fugen", relata el director territorial.

Diverses procedències
Per països de procedència, el Marroc és el principal país d'origen dels nens i nenes migrants tutelats al País Valencià: un terç dels menors migrants tutelats (el 35,4%) ve d'aquest país del nord d'Àfrica.

La resta de països de procedència d'aquests infants són Algèria (15.2%), Romania (4.2%), l'Índia (2%), Nigèria (1,4%), Guinea (0,9%) i Costa d'Ivori ( 0,7%).

Torrevella, al Baix Segura, és un dels vuit principals punts d'arribades d'aquests xiquets i xiquetes des del nord d'Àfrica.

"Vaig eixir als 13 anys de casa i el meu viatge fins a València va durar un any sencer, encara que jo mai sabia cap a on ens dirigíem. Anàvem en grup, travessàvem muntanyes i rius i, si et queies, et quedaves enrere", relata Usman, un jove que fa ara 21 anys que va passar per aquesta situació.

Assegura que en arribar a l'estat espanyol va estar "quatre anys en un centre de menors, però sempre se sent com un buit: trobava molt a faltar la meua mare; els xiquets han d'estar amb les seues famílies". 

Al País Valencià només un 4,2% dels infants que arriben sols són acollits per famílies, dada que contrasta amb el del total de nens tutelats al nostre territori, on el 74%  viuen amb famílies.

Per a Hernández, "els nens i les nenes han d'estar en família, és fonamental per garantir el seu ple desenvolupament i la inclusió en la societat d'acollida". 

A escala estatal, es van registrar 2.500 menors migrants no acompanyats el 2017, un 60,4% més que l'any anterior.

Segons l'ONG, aquest col·lectiu és "un dels més vulnerables i invisibilitzats a Espanya" i considera que l'Estat i les comunitats autònomes, "com a responsables d'aquests menors, ha de prendre les mesures necessàries per protegir-los".

Actuacions institucionals 
Després de revelar-se aquestes dades, fonts de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat han fet saber que el País Valencià compta amb un total de 2.970 famílies acollidores, 230 més que les existents el 2014, a les quals la Generalitat ha millorat les prestacions que percebien per aquest servei.

La Conselleria ha recordat que des de 2016 té en marxa la campanya "Millor en Família. Acollir és Creixer", una acció que ha anat acompanyada d'una millora de les prestacions per acolliment. Alhora, ha destacat que entre la població a atendre des d'aquestes residències i llars s'ha vist, aquest últim any especialment, un increment de les persones menors d'edat estrangeres no acompanyades.

Ha indicat que el fenomen migratori de persones menors d'edat no deixa indiferent cap territori i que el País Valencià està abordant aquest assumpte des d'una mirada inclusiva i respectuosa amb aquestes persones i les seues circumstàncies.

Així, s'ha detectat la necessitat de posar en marxa recursos destinats a l'atenció dels menors estrangers no acompanyats en relació amb el coneixement de l'idioma i la cultura, i amb eines bàsiques per a la seua adaptació i inclusió.

Amb aquesta finalitat, i com a projecte únic a l'Estat espanyol, al territori valencià s'ha impulsat la creació d'un recurs denominat "Projecte Migratori". A les residències i llars on es duen a terme programes d'aquest projecte es realitzen funcions d'acolliment i convivència, allotjament i manutenció, i atenció social i educativa. També es realitza una atenció integral pel que fa a la dimensió personal, relacional, formativa i laboral de les persones menors d'edat acollides, tot això dirigit al coneixement de l'idioma i la cultura.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu