Un miler de voluntaris recorren els carrers de Barcelona per comptar les persones sense llar que hi dormenUn miler de voluntaris recorren els carrers de Barcelona per comptar les persones sense llar que hi dormen
Un grup de voluntaris observa un mapa amb els carrers de Sarrià, on han de fer el recompte de persones sensellar, la matinada del 17 de maig del 2018. (ACN)

L'objectiu del recompte és obtenir una «foto fixa» del sensellarisme i sensibilitzar la ciutadania d'aquesta realitat

Un miler de voluntaris recorren els carrers de Barcelona per comptar les persones sense llar que hi dormen

L'objectiu del recompte és obtenir una «foto fixa» del sensellarisme i sensibilitzar la ciutadania d'aquesta realitat

Un miler de voluntaris recorren els carrers de Barcelona per comptar les persones sense llar que hi dormen

Un grup de voluntaris observa un mapa amb els carrers de Sarrià, on han de fer el recompte de persones sensellar, la matinada del 17 de maig del 2018. (ACN)

  • Redacció Barcelona / ACN

  • | 17 de maig, 2018 - 08:45

La Rita, la Rosa, l'Antoni, el Rafa i el Roger esperen rigorosament que siguin les 12 de la nit per començar a recórrer el nucli antic de Sarrià. Són cinc del miler de voluntaris, organitzats en uns 250 grups, que aquesta matinada de dijous han pentinat els carrers de Barcelona per comptar les persones sense llar. "L'objectiu del recompte és fer una foto fixa del que passa a la ciutat de Barcelona i de quantes persones dormen aquesta nit al carrer, així com sensibilitzar la ciutadania d'aquesta situació, que moltes vegades pateix una gran invisibilitat o una manca de consciència del que pot portar-hi", explica Maite Mauricio, representant de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar Barcelona (XAPSLL). La  xarxa està formada per 38 entitats i l'Ajuntament, i s'encarrega d'organitzar el recompte. «Per això diem que la línia és molt fina. Tots som vulnerables, tots podem acabar en aquesta situació», afegeix Mauricio.

En aquest grup de cinc voluntaris de Sarrià hi ha professionals de l'àmbit social, una persona que és veïna del barri i persones que han pernoctat al carrer en una etapa anterior de la vida. «La seva saviesa és essencial per al recompte», subratlla Roger Fe, educador social del Centre d'Acollida Assís. Quan són les 12 de la nit, hora en què oficialment s'inicia el recompte, els voluntaris comencen a guixar en el mapa que porten els carrers per on passen i preparen l'aplicació en què introduiran les dades de les persones que trobaran dormint al carrer. Tenen unes dues hores de feina per aconseguir part d'aquesta foto fixa que busca la XAPSLL i que ha de permetre «una anàlisi exhaustiva» i «orientar les actuacions tant en l'àmbit polític com de les entitats», segons els organitzadors.

Un home que dorm en un caixer és la primera persona en situació de sensellarisme que troba aquest grup. S'allunyen uns metres de l'oficina bancària i inrtrodueixen dades com, per exemple, que és un home, que es troba sol, que no porta animals i que dorm en un caixer. Ho fan de manera molt discreta perquè els voluntaris no volen envair l'espai íntim d'aquesta persona. El carrer s'ha hagut de convertir en casa seva i irrompre-hi seria entrar en la seva privacitat. «Avui no és per parlar sinó per comptar», precisaven els organitzadors abans del recompte. «La gent de vegades tenim ànsia d'ajudar, però són processos molt llargs i complexos que han de portar els professionals», diu Roger Fe. 

Uns carrers més endavant, aquest grup de voluntaris troba, mig amagat, un cotxe d'una marca de gamma alta, però de matrícula antiga. De seguida, a dos dels voluntaris se'ls encén l'alerta. I no s'equivoquen: al seient del darrere hi dorm una persona. 

El focus, en els factors estructurals

«No només hem de posar el focus en les persones que dormen al carrer, sinó en els factors estructurals que aboquen a una situació de sensellarisme», afirma Mauricio, que alerta del «greu problema d'exclusió residencial» que pateix Barcelona. Aquesta representant de la XAPSLL demana la «complicitat de tots els nivells de l'administració» i que aquesta implicació es tradueixi en una estratègia, acompanyada d'una partida pressupostària i d'un «pacte nacional» per garantir el dret a l'habitatge. 

Aquest és el tercer recompte amb caràcter anual que es fa a la ciutat de Barcelona, una iniciativa que va començar el 2008. L'any passat, 1.026 persones dormien als carrers de la capital catalana i 1.954, en instal·lacions d'allotjament de la XAPSLL. En total, 2.980 persones sense llar a la ciutat. El 2016 se'n van comptar 2.847, de les quals 940 dormien al carrer i 1.907, en instal·lacions d'allotjament de la xarxa. El 2015, 892 persones dormien als carrers. Unes fotografies fixes en què cada vegada hi surten més persones.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu