El Suprem desestima els recursos i manté a la presó Rull, Turull, Romeva, Forcadell i Bassa El Suprem desestima els recursos i manté a la presó Rull, Turull, Romeva, Forcadell i Bassa
El diputat d'ERC Raül Romeva saluda abans d'entrar a la seu del Tribunal Suprem, al costat de les exdiputades Dolors Bassa i Carme Forcadell. (ACN)

Els magistrats destaquen que poden fugir perquè tenen un grup «amb consistència econòmica i contactes internacionals» que els dona suport

El Suprem desestima els recursos i manté a la presó Rull, Turull, Romeva, Forcadell i Bassa

Els magistrats destaquen que poden fugir perquè tenen un grup «amb consistència econòmica i contactes internacionals» que els dona suport

El Suprem desestima els recursos i manté a la presó Rull, Turull, Romeva, Forcadell i Bassa

El diputat d'ERC Raül Romeva saluda abans d'entrar a la seu del Tribunal Suprem, al costat de les exdiputades Dolors Bassa i Carme Forcadell. (ACN)

  • Redacció Barcelona / ACN

  • | 17 de maig, 2018 - 13:48

La Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem ha desestimat els recursos presentats per Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell, que seguiran en presó preventiva. Els magistrats tornen a insistir que es manté el risc de reiteració i també de fugida.

Sobre aquest darrer, diuen que tenen al darrera una estructura organitzativa que els dona suport, que té «consistència econòmica» i «contactes internacionals». «Aquests elements han permès als que s'han fugat mantenir una aparença de vida normalitzada fora d'Espanya», afirmen. A més, reconeixen les «dificultats existents» per fer efectives les euroordres dictades pel Suprem i alerten que els delictes pels quals els reclamen «podrien afectar la pròpia estructura política i els valors de la UE» si haguessin aconseguit el seu objectiu. Sobre el risc de reiteració, apunten que la seva conducta no ha consistit en un «acte aïllat» sinó en la «participació constant i rellevant».

També valoren el «context» i diu que si surten lliures no hi ha «indicis clars» que hagin abandonat la idea de «forçar la col·lisió amb l'Estat per declarar la independència i imposar-la per la via dels fets».

A més, per incidir en la gravetat dels fets, diuen que no existeixen precedents en la història recent d'Europa d'un govern autonòmic o estat federal que «s'hagi alçat contra la Constitució de l'Estat».


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu