Els pressupostos posen en perill el pacte d’estat contra la violència de gènere - Diari Jornada
Els pressupostos posen en perill el pacte d’estat contra la violència de gènereEls pressupostos posen en perill el pacte d’estat contra la violència de gènere
(EFE)

El Congrés debat avui dimecres la llei de pressupostos generals de l’Estat mentre hi ha convocades protestes feministes a més de 40 ciutats de l’estat espanyol sota el lema ‘Compromís=Pressupostos’

Els pressupostos posen en perill el pacte d’estat contra la violència de gènere

El Congrés debat avui dimecres la llei de pressupostos generals de l’Estat mentre hi ha convocades protestes feministes a més de 40 ciutats de l’estat espanyol sota el lema ‘Compromís=Pressupostos’

Els pressupostos posen en perill el pacte d’estat contra la violència de gènere

(EFE)

  • NEUS TUR (Palma)

  • | 16 de maig, 2018

L’enginyeria pressupostària del govern espanyol sobre la dotació econòmica que posi en marxa el pacte d’estat contra la violència de gènere no ha convençut el moviment feminista. Aquest dimecres el Congrés dels Diputats debat la llei de pressupostos generals de l’Estat (PGE) del 2018 amb el focus posat, entre altres coses, en les partides econòmiques destinades a la lluita contra les violències masclistes. València i Barcelona, entre més de 40 ciutats de l’Estat, es manifestaran sota el lema Compromís=Pressupost, i aquest dimarts ho va fer Palma.

«Si la lluita contra les violències masclites és una prioritat, el govern espanyol hauria de ser conseqüent», assegura Rosa Cursach, directora de l’Institut Balear de la Dona (IBDona). El govern del PP ha esperat mig any per fixar un compromís de finançament des de l’aprovació del pacte d’estat el setembre del 2017.

Tot i la insistència dels partits a l’oposició i del moviment feminista durant els darrers mesos, l’executiu ha decidit incloure’l als PGE del 2018. La proposta destina 80 milions al pacte i supedita la resta, fins als 200 milions compromesos, al sistema de finançament autonòmic.

«Això suposa l’incompliment del pacte per part del govern espanyol», denuncia Cursach, que afegeix que són les autonomies i els municipis els que fan la major part de la feina contra les violències masclistes, i es troben, a més, «amb la limitació de despesa fixada per Madrid». En aquest sentit, la directora de l’IBDona assegura que el pacte d’estat incloïa la modificació de la llei de sostenibilitat i racionalització de l’administració (coneguda com a llei Montoro) «i això no s’ha fet: s’ha incomplert una vegada més el pacte».

La Plataforma 7-M, que agrupa les entitats convocants de la mobilització feminista d’aquest 16 de maig, denuncia que moltes de les 214 mesures incloses en el pacte perillen si no arriben al fons. Detallen que en el pla autonòmic i local els PGE han fet una «retallada del 60%» i que posen en risc 41 accions com «la prevenció i detecció precoç» en els centres educatius d’infantil, primària i secundària; la formació del professorat, i l’impuls de les unitats d’igualtat. A la sanitat apunten als plans per a coordinador els centres sanitaris amb l’atenció jurídica, social i psicològica de les víctimes.

Més enllà dels PGE

La manca de dotació pressupostària i, en concret, la no inclusió dels 120 milions d’euros restants en els PGE del 2018, no ha estat l’única qüestió del pacte d’estat, un acord a què ja es va arribar sense unanimitat ni consens i amb importants crítiques del moviment feminista, que denuncià que s’havia fet «a la seva esquena», sense consultar víctimes o organitzacions de dones.

«La tècnica dels pactes d’estat no és una tècnica jurídica efectiva perquè no és una llei, sinó un acord per modificar legislació», denuncia Encarna Bodelón, professora de filosofia del dret de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i directora del Grup de Recerca Antígona. L’experta assegura, a més, que, en no tractar-se d’una política pública, amb indicadors, avaluació i planificació de mesures, el pacte «no aporta res de nou».

A banda, diferents experts i col·lectius feministes han denunciat també que el pacte reitera mesures de la llei de violència de gènere del 2004 que fins ara no s’han complert, com l’eliminació de la publicitat sexista o la inclusió de l’educació en igualtat als currículums de primària i secundària. Alhora, les expertes asseguren que s’ha deixat fora alguns pactes internacionals que Espanya ja tenia signats, com el Conveni d’Istanbul. «Se segueixen vinculant els drets de les dones a l’existència de la denúncia, i les lleis espanyoles (com la del 2004) no tenen un tractament integral de les violències masclistes, es consideren només aquelles que ocorren en el marc de la parella (estable) o exparella», denuncia Bodelón.