Plaga ‘fastidiosa’: erradicació versus contenció - Diari Jornada
Plaga ‘fastidiosa’: erradicació versus contencióPlaga ‘fastidiosa’: erradicació versus contenció
Primera detecció de ‘xylella’ al País Valencià (La Unió)

Partidaris i detractors del pla de contingència adoptat per la Generalitat, que es basa en l’erradicació, mostren els seus arguments enmig de l’avanç de la plaga a les comarques de les Marines i el Comtat

Plaga ‘fastidiosa’: erradicació versus contenció

Partidaris i detractors del pla de contingència adoptat per la Generalitat, que es basa en l’erradicació, mostren els seus arguments enmig de l’avanç de la plaga a les comarques de les Marines i el Comtat

Plaga ‘fastidiosa’: erradicació versus contenció

Primera detecció de ‘xylella’ al País Valencià (La Unió)

  • HÉCTOR SERRA (València)

  • | 16 de maig, 2018

Erradicació o contenció. Eliminar tots els arbres d’espècies susceptibles d’emmalaltir, infectats o no, en un radi de 100 metres o intervenir només sobre els arbres infectats mentre es controlen els voltants. Aquesta és la discussió que, encara a hores d’ara, plana sobre les zones afectades per la propagació de la Xylella fastidiosa. Des de fa un any, aquest bacteri està provocant greus perjudicis en els ametllers de la Marina Alta, la Marina Baixa i el Comtat.

No debades, tan sols uns dies enrere diferents plataformes d’afectats i persones a títol individual van escenificar a Benissa (Marina Alta) una nova mostra de preocupació pel pla d’erradicació adoptat per la conselleria d’Agricultura, a instàncies del protocol que marca la normativa fitosanitària de la Unió Europea, que valoren com una mesura dràstica. En el manifest es diu que l’erradicació «suposa arrasar literalment tot el cultiu de fruits secs de les tres comarques» i s’alerta sobre «el dany irreversible al paisatge protegit de la serra de Bèrnia i del Ferrer».

En el moment del tancament d’aquest diari, la conselleria d’Agricultura no ha respost a la demanda de dades oficials sobre l’abast de la plaga. Si s’atén a les dades proporcionades pels afectats, 176 ametlers han donat positiu i desenes de parcel·les estan afectades pels sis brots comptabilitzats fins ara.

Crítiques a la gestió
Pep Ferrer és un dels afectats a Benissa. Crític amb l’arrencada d’ametlers sans, reivindica un pla de contenció tal com s’ha aplicat a les Balears i a Itàlia. Alhora, denuncia «faltes greus» en el pla de la conselleria. «No estan triturant les arrels, i els arbres estan tornant a brotar. Hi ha llocs on no s’ha triturat la llenya, l’han deixada amuntegada i la gent se l’ha endut a un altre lloc. És un fracàs per totes les bandes», exposa Ferrer.

Però les posicions al voltant de les accions que s’han d’escometre no sempre coincideixen. La Unió de Llauradors i Ramaders sí que demana que es valore de manera més justa la indemnització als propietaris de les parcel·les afectades, que consideren que s’ha quedat curta. Amb tot, no són partidaris de la contenció. «Aturar el pla de contingència europeu és un perill, com s’ha demostrat a Itàlia», apunta Ramon Mampel, secretari general de l’organització professional agrària.

Mampel es refereix a les paralitzacions dels plans d’erradicació dictats pels tribunals italians arran de les protestes d’alguns grups. Segons exposa, la manca d’intervenció durant tres anys ha portat al desastre ecològic i econòmic la Pulla, a Itàlia, amb un abast de 120 km de llarg i més de 20 milions d’arbres morts.

El cas de les Balears
La concessió del permís a les Balears i a Còrsega per part de la Comissió Europea perquè pogueren aplicar un protocol de contenció va ser un dels arguments més esgrimits en la manifestació a Benissa. Algunes veus, però, troben diferències substancials entre la situació a les Balears i la de la Península. Cristina Navarro, entomòloga, recorda que a les Illes es va detectar més d’una subespècie de Xylella. Per Navarro, en el cas peninsular «s’ha de donar una resposta als agricultors que treballen l’ametler però també s’ha de valorar si s’està posant en perill tots els agricultors d’oliveres i cítrics d’ací i d’Europa. Si el bacteri es recombina, pot passar a altres cultius i estendre’s».

«Fastidiosa»
Precisament, la complexitat del bacteri en l’estudi a laboratori fa que el seu nom siga revelador. Segons fonts expertes consultades, Xylella fastidiosa té un espectre d’hostes grandíssim. A hores d’ara, es coneixen més de 360 espècies de plantes a les quals pot afectar. Va començar a les vinyes, però després es va trobar en altres hostes, com plantes ornamentals, plantes forestals, cítrics… La Comissió Europea s’encarrega d’actualitzar aquesta llista. 

Xylella també és un bacteri amb molta variabilitat genètica. Hi ha diferències en el genoma de les poblacions i disposa d’un mecanisme d’intercanvi genètic que fa que hi haja moltes subespècies, dins de les quals també hi ha una gran quantitat de grups genètics diferents. La subespècie que s’ha trobat a Alacant, de moment l’única, és la multiplex.

Com ha arribat a Europa? La hipòtesi més plausible és a través de la importació de plantes ornamentals. Abans que es feren controls més estrictes al continent, les gràfiques mostraven una gran quantitat de plantes importades des de països del centre d’Amèrica.

Pel que fa al símptoma general, es descriu com una dessecació de la vora de les fulles. Amb tot, els experts conclouen que els símptomes són inespecífics i es poden confondre amb els d’altres tipus d’estrès (hídric, per salinitat…).