Judici a la gestió del sistema financer valenciàJudici a la gestió del sistema financer valencià
Judici a la cúpula de la CAM (EFE/Morell)

El judici que ahir va començar a la cúpula de l’extinta Caixa Mediterrani (CAM) posa de manifest la gestió de les caixes d’estalvi valencianes i la posterior desfeta del sistema financer

Judici a la gestió del sistema financer valencià

El judici que ahir va començar a la cúpula de l’extinta Caixa Mediterrani (CAM) posa de manifest la gestió de les caixes d’estalvi valencianes i la posterior desfeta del sistema financer

Judici a la gestió del sistema financer valencià

Judici a la cúpula de la CAM (EFE/Morell)

  • HÈCTOR SERRA / Redacció València

  • | 15 de maig, 2018 - 07:02

Amb el Circus Maximus de fons, Terra Mítica torna a engegar la maquinària el proper divendres 18 de maig. Una nova temporada d’atraccions i espectacles de somni es dibuixen a l’horitzó de Benidorm, mentre els exdirigents de l’extinta Caixa Mediterrani (CAM) desembarquen a l’Audiència Provincial d’Alacant.

Ahir començava el judici a l'antiga cúpula de la CAM per l'afer del cobrament irregular de 600.000 euros en dietes per part de l'expresident de l'entitat. Modesto Crespo es va declarar culpable del delicte d'apropiació indeguda de què l'acusa el fiscal anticorrupció i, a canvi, aconsegueix una rebaixa en la petició de la condemna. La proposta passa per l’acceptació d’una pena de nou mesos de presó i una multa de 9.000 euros, davant dels quatre anys i 120.000 euros sol·licitats per Anticorrupció, a més de la devolució dels diners: 200.000 euros ara i els 400.000 restants a terminis, en els dos anys vinents.

La resta d'acusats, entre els quals hi ha l'exdirector Roberto López Abad, han rebutjat un possible pacte i s'han declarat innocents. 

L’era de les caixes d’estalvi
La reaparició dels dirigents de la CAM, més enllà d'aquest afer, torna a posar a l'espill de la memòria la desfeta del sistema financer valencià i els temps en què especialment la CAM i Bancaixa van estar al darrere dels projectes ruïnosos que han acabat col·lapsant arreu del territori. Abans d’aquesta causa, de fet, alguns dels mateixos dirigents de la CAM ja han estat investigats en altres operacions immobiliàries irregulars. Fa uns dies també coneixíem que l'Audiència Nacional investiga operacions de crèdit irregulars al Carib i altres delictes contra la hisenda pública. 

Joan Ramon Sanchis, catedràtic d’Organització d’Empreses de la Universitat de València i director de l'Institut d'Investigació en Economia Social, Cooperativisme i Emprenedoria de la mateixa universitat, assenyala que “els polítics van convertir les caixes d’estalvis valencianes en corretges de transmissió de la política financera de la Generalitat i les van utilitzar per a realitzar operacions especulatives, en comptes de dedicar-se a invertir en la xicoteta i mitjana empresa i el sector agrari, i de finançar-los". Per Sanchis, "van afavorir una concentració de riscos que han afectat l'economia productiva valenciana”.

Amb l'absorció de Bancaixa per la integració en Bankia i l'adjudicació de la CAM a Banc Sabadell, a més de la fallida del Banc de València, el País Valencià completa un capítol recent de politització de les caixes d'estalvi valencianes que ha acabat cristal·litzant en desenes de casos de corrupció, els quals s'han produït alhora que la ciutadania afrontava una seriosa pèrdua de poder adquisistiu en plena era de les retallades socials. A hores d'ara, el mapa de les caixes d'estalvi valencianes mostra Caixa Ontinyent com l’única entitat que va sobreviure al sotrac financer. Per Jordi Muñoz, el desmantellament d’un teixit financer genuïnament valencià ha desembocat en una “falta d’interlocutors bancaris directes per al sistema econòmic valencià”. Segons el politòleg, “ja es van dissenyar les caixes per a portar a terme unes apostes polítiques concretes perquè subvencionaren projectes com Terra Mítica”. I conclou: “S’ha perdut l’aposta estratègica que, més enllà de la perspectiva financera del benefici, tinga altres valors de país, ambientals, socials, de vertebració. Les caixes són les que més van perdre en aquesta lògica, a banda del mateix erari públic de la Generalitat”.

Un nou model econòmic?
Autor de l'assaig La desfeta del sistema financer valencià (Vincle Editorial, 2016), Sanchis apunta en dues direccions per al manteniment d'un sistema bancari sostenible. Una de les apostes és una banca pública valenciana controlada per la ciutadania i no pels polítics. Segons assenyala, l'Institut Valencià de Finances podria prendre aquest rol. "El pas jurídic ja s'ha fet, però encara no s'ha fet operatiu", explica Sanchis.

El mateix catedràtic no defuig la importància actual de les més d'una desena de cooperatives de crèdit i caixes rurals valencianes que operen en l'àmbit dels municipis. Sanchis creu que s'haurien de potenciar perquè "podrien jugar un paper molt important en el finançament del sector agrari i la indústria valenciana" i afirma que "la desaparició d'aquestes cooperatives suposaria la desaparició total del sistema financer valencià". 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu