«Israel s’ha apropiat del relat de la víctima»«Israel s’ha apropiat del relat de la víctima»
(Oriol Clavera)

SALAH JAMAL, Escriptor

«Israel s’ha apropiat del relat de la víctima»

SALAH JAMAL, Escriptor

«Israel s’ha apropiat del relat de la víctima»

(Oriol Clavera)

  • QUERALT CASTILLO CEREZUELA (Barcelona)

  • | 15 de maig, 2018

Salah Jamal acaba de publicar ‘Nakba, 48 relats de vida i resistència a Palestina’ (Tigre de Paper / Icaria)

Parlem del trencament de l’acord nuclear iranià per part dels EUA. Com pot afectar aquesta situació a Palestina?

En aquests moments, a Israel li interessa fer creure al món que el tema palestí és un tema marginal; volen aparentar que el gran enemic és l’Iran i que els iranians tenen un objectiu expansionista. Aquesta idea ha calat en les monarquies del Golf, lacais i domesticades per l’imperi de torn. La idea és desplaçar el centre neuràlgic del conflicte que hi ha a l’Orient Mitjà al conflicte Iran-Israel, Iran-Golf Aràbic, Iran-EUA. Ho estan venent molt bé. Ja ho van fer durant la primera guerra del Golf, quan van fer creure al món que hi hauria una gran guerra regional i la qüestió palestina va quedar desplaçada. Però que no se’n dubti: l’eix central de tots els conflictes que hi ha a la regió és la qüestió palestina. Mentre Israel existeixi amb la seva estructura de l’apartheid i el seu tarannà expansionista, hi haurà un conflicte continu. De fet, per aquest motiu es va crear Israel: per desestabilitzar la zona. Una zona inestable i fragmentada seria més fàcil de dominar.

En el seu llibre ‘Nakba, 48 relats de vida i resistència a Palestina’ (Tigre de Paper / Icaria, 2018), vostè parla de Nasser. Pensa que en el futur podria emergir una figura similar amb un relat panarabista que tornés a apostar per Palestina?

Primer s’hauria de treballar amb els conceptes d’anticolonialisme i del dret al retorn. No hauríem d’esperar un redemptor, hem de treballar amb els pobles àrabs per alliberar el món àrab del colonialisme extern i dels règims satèl·lits de l’imperi de torn.

Parlant del dret al retorn. Què passa amb els israelians de segona i tercera generació que han nascut en territori ocupat?

La gran majoria de palestins sabem que existeix aquest problema; és per això que les nostres reivindicacions no són maximalistes. Jo mai he dit que els sis milions d’israelians han de marxar, seria una bajanada. S’ha de ser raonable: crear dos estats és impossible: el territori palestí està esquarterat i ple de colònies. Per culpa dels checkpoints israelians, les colònies i les carreteres exclusives no hi ha una connexió entre les zones palestines on teòricament estava prevista la creació de l’hipotètic estat palestí. Per tant, hem de demanar un estat únic per a tota la gent que viu allà. Un estat únic laic i democràtic per tota la gent que viu sobre la Palestina històrica. Ser maximalista significaria allargar l’agonia a tothom.

Però els israelians que estan en territori ocupat sí haurien de marxar, no?

Actualment hi ha 600.000 colons assentats en territori palestí. El 1979 es van signar els acords de Camp David i Israel va voler retirar-se del Sinaí a canvi de grans concessions polítiques i econòmiques. En aquell moment hi havia 169 colons al Sinaí. Per culpa d’aquests 169 es van endarrerir els acords entre tres i quatre anys.

S’hi van instal·lar perquè segons ells Moisès havia estat allà. Se’ls va indemnitzar i quan van tenir els diners, es van instal·lar a Nova York amb una green card sota el braç. Ara els colons viuen en ciutats amb instal·lacions. Tenen piscines, col·legis, universitats... Com desmantelles això? Tenen entre 15 i 20 diputats. De vegades amb dos diputats han fet trontollar el govern.

Pensa realment que en un únic estat podrien conviure pacíficament israelians i palestins?

Pitjor que Sud-àfrica no hi havia res. Els blancs i els negres també s’odiaven a la Sud-àfrica de l’apartheid. Si no arriba aquesta situació, estem condemnats a veure guerres de per vida. Israelians i palestins estan condemnats a entendre’s. En aquest moment s’està reclamant el 22% de la Palestina històrica.

Només el 22%?

Sí; així i tot, Israel no vol donar afluixar la corda. Reclamem un estat per a tothom, igualitari.

Però de moment no arriba...

A ells els va molt bé aquesta situació: tenen la força i l’empresa armamentística darrere. Els palestins no tenen res. A Israel els interessa aquest conflicte perquè els compensa, però la vida i la història donen voltes. Humiliar i fer arrelar l’odi comporta ganes de venjança.

La comunitat internacional tampoc sembla gaire interessada a forçar el diàleg.

Això és fàcil d’entendre: actualment el món es regeix per un poder immoral, els valors han deixat d’existir i ens mouen els interessos. Qui té el poder econòmic al món? El lobby jueu i els EUA. Israel juga el seu paper de víctima i la gent s’ho creu. A la mínima que algú alça la veu, se l’acusa d’antisemita. Ara, són tots uns hipòcrites. S’han interceptat converses amb micròfons oberts on líders mundials posaven a parir Netanyahu, recordo una conversa entre Sarkozy i Obama en la qual deien que Netanyahu era un mentider. Van demanar perdó tots dos. Israel té un poder importantíssim: el relat de la víctima.

Un relat dominat pel lobby jueu.

Durant aquests 70 anys s’ha singularitzar el tema jueu, el «nosaltres som les víctimes, nosaltres som els millors, som els guardians de la història, de la llengua, els millors músics i escriptors...» Aquesta autosingularització sempre ha cridat l’atenció de la resta del món. Els israelians sempre han volgut estar sota el focus, que no es queixin quan les atrocitats que fan també donen la volta al món.

Què n’opina del missatge de Puigdemont a les xarxes felicitant Israel pel seu aniversari?

Penós. O està mal assessorat o és un ignorant o és un etnicista. Una persona exiliada felicita un estat que ha provocat milions d’exiliats? Una persona que demana l’autodeterminació del seu poble fa aquest missatge de suport a Israel? Millor que hagués callat. No va tenir ni una adhesió, ni del seu propi partit. Políticament ha quedat marginat. A Israel la independència de Catalunya no li importa gens ni mica. Fa uns mesos, el primer president d’Israel, Rivlin, va venir a Espanya. Va dir res sobre Catalunya? Al contrari, va donar suport a la unitat d’Espanya.

Parlem del llibre, un relat autobiogràfic on explica la seva història. Com neix el projecte?

Les vivències que jo explico en el llibre són les que han viscut la majoria dels palestins. A nosaltres, els palestins, sempre ens ha faltat humanitzar la nostra causa i fer-la propera i familiar. Sempre ens hem capficat amb la història i els mapes: teníem la necessitat de demostrar al món que tenim raons històriques per reclamar el nostre dret. Ens vam oblidar del relat quotidià. El llibre conté 48 relats que expliquen, fugint dels drames, el dia a dia de la meva família des de l’inici de la Nakba. És la història tragicòmica de qualsevol família palestina, il·lustrada per Ferreres. Els nostres adversaris sí que han aconseguit fer arribar aquest relat, perquè tenen les eines; els diners, el cine, les editorials. No t’has fixat que cada dos per tres hi ha pel·lícules sobre l’Holocaust? I no només això, les referències són subtils, però són allà. Cada cop que s’oblida el tema, la indústria cultural treu algun producte. Israel s’ha apropiat del relat de la unicitat de la víctima. No volen que oblidem, però tampoc volen que comprenguem.

En l’educació només s’explica un relat. LLegim l’Anna Frank i estudiem la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust, però no s’explica què va passar després.

Nosaltres tenim milers d’Anna Frank, però ens falten les eines del relat i no les hem aconseguit fer arribar al món. L’Holocaust va ser horrorós, però es va acabar, va tenir una durada determinada; la nostra tragèdia encara dura. Quina culpabilitat tenim del que Hitler els va fer als jueus? De la nostra tragèdia sí que en són culpables, ells. Tenim cada dia una Nakba. Han expropiat, ocupat, humiliat i matat durant 70 anys; què els hem fet, nosaltres? I encara tenen la barra de dir que són demòcrates i titllen de terroristes els autòctons palestins expulsats de les seves llars.