«Ens envien a presó perquè la gent tingui por del règim»«Ens envien a presó perquè la gent tingui por del règim»
Andreu Curto i Valtònyc a la platja del Prat de Llobregat (Estefania Bedmar)

«Ens envien a presó perquè la gent tingui por del règim»

«Ens envien a presó perquè la gent tingui por del règim»

Andreu Curto i Valtònyc a la platja del Prat de Llobregat (Estefania Bedmar)

  • LAIA ALTARRIBA (Barcelona)

  • | 12 de maig, 2018 - 02:06

És gairebé impossible trobar una estona disponible a l’agenda del Josep Miquel Arenas, més conegut amb el seu nom artístic de Valtònyc, per poder-hi conversar. Es passa el dia amunt i avall. Xerrades, concerts, taules rodones, entrevistes... I, entremig, vol tancar algunes gestions administratives per si els recursos judicials i mobilitzacions no poden aturar l’ordre d’entrada a presó que està dictada per l’Audiència Nacional (AN) per a aquest dilluns, 14 de maig, com a molt tard (tot i que es podria allargar un mes si l’AN accepta la demanda del raper per tenir temps de presentar un recurs de vulneració de drets fonamentals davant el Tribunal Constitucional).

Aterra al migdia a l’aeroport de Barcelona provinent de Mallorca i a la tarda ha de ser a Granollers. L’esperem a la porta d’arribades de la terminal T1 amb l’Andreu Curto i la fotògrafa Estefania Bedmar. L’Andreu Curto és un jove tortosí que va ser detingut durant la vaga general del 29 de març del 2012 i que va passar 22 dies en presó provisional, primer a la Model i després a Brians 2. Els hem proposat a ell i al Valtònyc de trobar-se una estona i conversar sobre la repressió política que tots dos han patit i sobre la vida a presó.

Decidim sortir de l’aeroport i anar fins a la platja del Prat, a tocar del mar. «Donar consells és complicat. És una situació molt forta que hagis d’estar esperant un dia que et facin entrar a presó. A més, la meva estada al centre penitenciari va ser curta». De totes maneres, s’hi anima: «En aquell període breu de temps, sí que vaig veure que la presó és un abocador social de tot el que molesta i que no encaixa dins l’estructura i cànons del mercat capitalista; apartem de la vista la pobresa i l’exclusió social amb la presó. Allà dins hi ha de tot, però en general és gent de classe molt baixa i que ha tingut la vida bastant predeterminada pel lloc i la família on ha nascut, a part de persones que han tingut mala sort i a qui les coses no els han anat bé».

El Valtònyc l’escolta mentre devora una hamburguesa que ha comprat al xiringuito que hi ha a la mateixa platja. L’avió ha arribat tard i venia sense dinar. «No hi vas tenir cap problema, amb els altres presos?», pregunta el cantant. «No, cap», el tranquil·litza el tortosí, i continua: «De fet, hi trobes una certa connexió. La majoria són conscients que formen part de la cua de la societat i que són allà per unes desigualtats brutals. No és gent en qui hagis de dipositar tota la confiança, però sí que poden ser un suport, allà a dins».

Andreu Curto: «A la presó la gent és prou empàtica, però hi ha molt d’individualisme»

 

«Si haguessis de dir una cosa bona i una de dolenta de la presó, què escolliries?», pregunta el Valtònyc a l’Andreu Curto amb els neguits que l’amoïnen des que li van comunicar el 20 de febrer que hi havia d’ingressar tres anys i mig. «La cosa bona és que en general la gent és prou empàtica i no es dedica a emprenyar la resta, sinó que uns i altres s’intenten fer la vida una mica més fàcil. Per contra, hi ha persones que tenen una mentalitat molt individualista i en moments extrems intenten salvar-se a ells mateixos. No hi ha una organització col·lectiva; s’ha de ser conscient d’això».

Cartes que trenquen la rutina

Durant les tres setmanes que va passar a presó, a Curto el va ajudar saber que al carrer hi havia mobilitzacions perquè el posessin en llibertat. «Aquests inputs (que arriben per la premsa, pels advocats, pels companys o per la família) et fan ser conscient que formes part d’una lluita política que no s’ha aturat, que segueix. En el teu cas, Josep, ara hi ha una lluita perquè no entris a presó, i és també una lluita per la llibertat d’expressió. Les cartes que reps quan ets dins et permeten trencar amb la rutina penitenciària. Tota l’estona que estàs llegint una carta o contestant-la és una estona que no estàs pensant en coses de la presó. Tot això et reforça des del punt de vista personal i polític quan ets a la cel·la».
Més enllà de parlar de la vida a presó, el Valtònyc i Curto comparteixen la sensació que la repressió que pateixen té una clara intenció d’alerta per a qualsevol que critiqui el sistema. El Valtònyc explica com viu les sentències que s’estan dictant contra ell i contra altres músics com Pablo Hasel o el col·lectiu de cantants La Insurgencia: «Jo sento que als cantants a qui ens han encausat ens utilitzen d’emissaris, com a missatge de cara a la resta de gent: si algú s’atreveix a fer una crítica, una sàtira o a organitzar-se en contra del règim, patirà repressió, com nosaltres. Volen que la gent tingui por d’organitzar-se, de fer un tuit o una cançó. I passa el mateix amb el referèndum».

Valtònyc: «Volen que la gent tingui por d’organitzar-se o de fer una cançó»

 

Fa un dia asolellat de primavera. És divendres al migdia i la platja està pràcticament buida. El Valtònyc s’acaba l’hamburguesa i ens alcem ràpidament perquè ja l’esperen a Granollers. Curto li dona un darrer consell: «Si hi entres, ves al gimnàs i no et facis amic dels funcionaris».


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu