La ciutat turística: el parc temàtic dels nostres diesLa ciutat turística: el parc temàtic dels nostres dies
(Francisco Ubilla)

Les xarxes veïnals surten al carrer per a denunciar que, cada vegada més, l’habitatge és detinat a lloguer turístic i a l’especulació

La ciutat turística: el parc temàtic dels nostres dies

Les xarxes veïnals surten al carrer per a denunciar que, cada vegada més, l’habitatge és detinat a lloguer turístic i a l’especulació

La ciutat turística: el parc temàtic dels nostres dies

(Francisco Ubilla)

  • HÈCTOR SERRA I NEUS TUR (València / Palma)

  • | 12 de maig, 2018 - 02:25

El so insistent de milers de maletes que es desplacen sobre el paviment. Les ciutats embogeixen i dansen multiplicades. El carrer al servei del turista, la borratxera del sense límit. Veïns de 24 hores i el ningú ja no coneix ningú.

Avui, dissabte, les xarxes veïnals i associatives tornen a dir prou. A València, Palma i Barcelona, entre altres ciutats, han cridat a mobilitzar-se per a denunciar que els territoris no estan en venda. Perquè les dades ho corroboren: la petjada turística s’aguditza al nostre territori. La pressió humana i ambiental provocada per les mancances d’una regulació eficient va porta a indicadors rècord l’any passat (vegeu infografia).

«El model de ciutat està canviant; es converteix en un parc temàtic»

«El model de ciutat està canviant; es converteix en un parc temàtic on el comerç tradicional i de proximitat està mutant en gelateries i botigues de souvenirs», explica Manel Domènech, membre de l’Associació de Veïns de Canamunt de Palma. Com desenes de col·lectius arreu del país, l’entitat de Palma posa el focus sobre els problemes de convivència, la depredació del territori i l’ocupació de l’espai públic. Margalida Ramis, portaveu del Grup d’Ornitologia Balear (GOB), hi incideix: «Bona part de la població s’ha adonat que els beneficis socials de la indústria turística intensiva han anat minvant, mentre creix el nombre de visitants i els espais que hi dedicam».

L’habitatge és també al centre del debat turístic i algunes veus reclamen la necessitat imperant d’un canvi de model global que deixi de plantejar l’habitatge en termes d’especulació i font de riquesa.

Habitatge i (de)creixement

«T’alces un matí, dos taxadors et demanen entrar al teu pis i al cap de quinze dies t’arriba una carta que et diu que has de marxar de la teua llar». Així explica Teo la seua experiència amb els processos d’expulsió del veïnat que estan produint-se a València. Llogater des de fa 22 anys del número quatre del carrer de Fra Pere Vives, del districte de la Saïdia, les promotores immobiliàries Grupo Vértice i Blue Santorini van comprar l’edifici on encara viu i van demanar a tots els llogaters, tret d’aquells de renda antiga que la llei protegeix, que abandonaren casa seua. Ell no ho ha fet: «Es tracta de traure unes persones per a posar-ne unes altres de noves», denuncia Teo, que no ha abandonat el seu pis malgrat les amenaces: «Açò és la meua llar».

«Es tracta de traure unes persones per a posar-ne unes altres de noves» Teo



No és l’únic cas, ni de bon tros. Els negocis immobiliaris relacionats amb el turisme formen part inseparable dels processos de gentrificació de les ciutats. Les entitats veïnals denuncien el desplaçament de la població establerta, sovint de recursos escassos, fet que ha incrementat la vulneració del dret a l’habitatge. Per Sònia Vives, investigadora en habitatge i sostenibilitat de la Universitat de les Illes Balears (UIB), «l’habitatge sempre ha estat valorat pel seu valor de canvi i no pel seu valor d’ús» i és per això que «des del mateix moment que es mercantilitza deixa de complir la seva funció social i es perpetua la lògica de creixement».

«La mercantilització de l’habitatge no ha estat per generació espontània, sinó que s’ha potenciat històricament des de les institucions. I tampoc és casualitat que ara el lloguer sigui més car que la propietat i que ens trobem dins una nova bombolla immobiliària, en aquest cas de lloguer», raona Vives.
En aquest sentit, segons els informes que fa l’empresa de serveis immobiliaris Mitula Group, el preu mitjà del lloguer dels habitatges mostra un patró d’increment molt il·lustratiu. A les comarques de Barcelona, ha passat de 1.064 euros el març del 2017 a 1.603 euros el mateix mes del 2018. A les Illes, ha passat de 1.160 euros a 1.522 euros. A les comarques de València, ha passat de 572 euros a 843 euros. El recorregut en 365 dies mostra, d’una manera vertiginosa, una corba sempre ascendent.

Segons el col·lectiu ecologista mallorquí Terraferida, l’adveniment del lloguer turístic —accelerat des del 2012, a partir de la irrupció dels portals comercialitzadors— ha contribuït a l’encariment de l’habitatge a les Illes en un 40% els darrers tres anys. Així mateix, el col·lectiu i Dins AirBnB denunciaven el maig del 2017 que el 17% dels lloguers turístics mallorquins eren controlats per 20 propietaris.

Per posar un exemple, a la ciutat de València, l’associació empresarial hotelera HOSBEC ha conclòs que, entre l’agost del 2015 i el febrer del 2018, la plataforma Airbnb ha comercialitzat 5.495 habitatges turístics, dels quals 3.666 són habitatge sencers i 1.802 habitacions privades. En una aproximació a la baixa, això suposa 22.000 turistes, xifra que supera en un 35% l’oferta hotelera de la ciutat, que és de 16.200 places. La facturació d’Airbnb a València en aquest període hauria estat de 45 milions d’euros.

Alternatives i regulació

«Cal fer una política d’habitatge forta basada en l’accés a l’habitatge i l’interès general que limiti el lloguer turístic i la constitució de grans conglomerats o l’acumulació de propietats», explica el professor de la UIB Ivan Murray. En opinió de Vives, les alternatives passarien per la masoveria urbana, els espais neorurals o les cooperatives d’habitatge, entre d’altres, com a forma no especulativa. De fet, explica, el 40% d’habitatges de Dinamarca funciona amb aquest darrer sistema.

Col·lectius com EntreBarris, a València, apunten com a alternativa les polítiques iniciades a ciutats com Àmsterdam, que compta amb el 48% de pisos i cases de lloguer social, o San Francisco, on s’han adoptat diverses actuacions, com la restricció d’edificis de més de 12 metres d’alçada i el control del preu del lloguer, que afecta el 75% dels habitatges.

Palma ha prohibit el lloguer turístic. El Govern de les Illes Balears i l’Ajuntament de Barcelona han limitat les places turístiques, han obert expedients a pisos sense llicència i a portals comercialitzadors com Airbnb. Al País Valencià es debat a hores d’ara la futura llei de turisme. Malgrat aquestes actuacions, els moviments socials continuen al carrer. Ciutat per a qui l’habita?
Masoveria urbana, espais neorurals o cooperatives d’habitatge com a alternatives


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu