El Suprem proposa al tribunal alemany que entregui Puigdemont per sedicióEl Suprem proposa al tribunal alemany que entregui Puigdemont per sedició
La seu de la fiscalia general del 'land' de Schleswig-Holstein i el tribunal superior del mateix 'land' (ACN)

Llarena continua defensant que existeix la rebel·lió però ofereix al jutge d'Schleswig-Holstein l'alternativa de sedició

El Suprem proposa al tribunal alemany que entregui Puigdemont per sedició

Llarena continua defensant que existeix la rebel·lió però ofereix al jutge d'Schleswig-Holstein l'alternativa de sedició

El Suprem proposa al tribunal alemany que entregui Puigdemont per sedició

La seu de la fiscalia general del 'land' de Schleswig-Holstein i el tribunal superior del mateix 'land' (ACN)

  • Redacció Barcelona / ACN

  • | 11 de maig, 2018 - 21:19

El jutge Pablo Llarena ha enviat un nou informe al Tribunal Superior d'Schleswig-Holstein on ofereix als jutges alemanys que lliurin el president destituït Carles Puigdemont pel delicte de sedició. L'euroordre dictada contra Puigdemont és per rebel·lió i Llarena sosté que aquesta acusació està fonamentada. Ara bé, també reconeix que, de manera alternativa, acceptaria que fos entregat a la justícia espanyola per sedició. El magistrat del Suprem explica als jutges alemanys la diferència entre els dos delictes (bàsicament, que sedició no comporta violència) i aporta desenes de vídeos de la concentració davant de la conselleria d'Economia el 20 de setembre, de l'1-O en diversos col·legis electorals, de talls de carreteres i de situacions "d'agressions" o "assetjament i insult" als policies i guàrdies civils desplegats a Catalunya. El jutge reconeix que la causa és "complexa", s'ofereix a enviar-los més informació i explica als col·legues alemanys que la causa té 3.900 folis. Llarena també fa aquesta apreciació sobre l'opció de la sedició en un escrit enviat el 17 d'abril al tribunal belga referit a Toni Comín. (La peça s'ha actualitzat després de tenir accés als informes enviats per Llarena als tribunals alemany i belga).

L'escrit es va enviar a petició del tribunal alemany, que sol·licitava més informació. Data del 26 d'abril i ocupa 17 folis. El jutge Llarena recorda que en el funcionament de les euroordres, la justícia alemanya no ha de valorar els fets sinó trobar un equivalent en el seu ordenament jurídic per entregar Puigdemont per rebel·lió. En aquest sentit, demana als jutges alemanys que busquin en el seu codi penal quin és el delicte que s'ajusta millor als fets que descriu.També s'ofereix a donar més informació als jutges alemanys si la necessites per avaluar penalment els fets al seu país.

"No resultaria comprensible que els fets descrits en la interlocutòria de processament [...] puguin ser comesos pel president d'un land sense anar contra la llei penal alemanya en cap dels seus preceptes", justifica Llarena.

Sedició, com a alternativa

Tot i que Llarena raona que la rebel·lió va existir i té fonament, admet la possibilitat que els fets també es puguin interpretar com a sedició i que, finalment, Puigdemont pugui ser entregat a la justícia espanyola per aquest delicte. "Si entenen que els fets no són alta traïció, estem absolutament convençuts que l'actuació no és penalment irrellevant al seu país", manifesta Llarena. Tanmateix, no introdueix canvis en l'euroordre, que es manté dictada pels delictes de rebel·lió i malversació.

El magistrat del Suprem també explica als jutges alemanys les diferències entre rebel·lió (que requereix un alçament violent i públic i pot comportar fins a 30 anys de presó) i la sedició, que suposa un alçament "públic i tumultuari" per impedir l'aplicació de les lleis. L'informe subratlla que "és un delicte que en si mateix no necessita violència i el bé jurídic protegit és l'ordre públic". També apunta que les penes poden ser de fins a 15 anys.

Llarena defensa que ha processat Puigdemont per rebel·lió perquè, l'article 8 del Codi Penal espanyol, "dona preferència al precepte especial sobre el general i al tipus penal que preveu penes més altes".

A més, li diu al tribunal alemany que el que cal valorar són els fets i no la qualificació jurídica dels mateixos ja que, amb independència de la qualificació que pugui fer ell com a jutge instrucció, la Fiscalia podrà formular acusació més endavant. Llarena apunta que, llavors, la Fiscalia podrà seguir el criteri de l'instructor (i acusar de rebel·lió) o optar per penes alternatives com la sedició o, fins i tot, la desobediència. Tanmateix, el mateix jutge apunta que no seria "raonable" una acusació per desobediència "donada l'antijuridicitat que reflecteixen els fets".

Vídeos per "acreditar" la violència

El jutge del Suprem pretén que Alemanya entregui Puigdemont per alta traïció, el que seria l'equivalent de rebel·lió a Espanya. El codi penal alemany recull que aquest delicte tingui la intensitat suficient com per comprometre "de manera efectiva" la capacitat de decisió del govern. Llarena explica que, a Espanya, aquesta particularitat no s'exigeix i, per això, reconeix que en la interlocutòria de processament no va "detallar la intensitat de la violència".

Manifestacions per "ostentar"

Per això, el jutge envia a Alemanya desenes de gravacions de vídeo amb l'objectiu d'acreditar, segons sosté, que va existir violència. De fet, durant set pàgines de l'escrit, Llarena fa un relat sobre els orígens d'aquesta suposada violència, que situa en les multitudinàries manifestacions de fa més de cinc anys. "No tenien un caràcter violent, però han suposat una ostentació de que comptaven amb el suport d'una part important i significativa dels catalans", escriu Llarena.

En l'escrit, el magistrat diu que aquells dies pels volts de l'1-O es van produir 300 incidents de mobilitzacions públiques, i fa referència a alguns d'ells. Per exemple, als 'escratxes' a policies espanyols a hotels, talls de carreteres o "barricades de foc". També diu que, de manera simultània, es van tallar totes les principals vies d'accés rodat i ferroviari a tota Catalunya.

Apunta també hi va haver 13 sentències del Tribunal Constitucional declarant normes del Parlament com a nul·les o inconstitucionals i diu que els polítics catalans van actuar amb "tossudesa en la desobediència". També fa referència al missatge televisiu del rei Felip VI dos dies després del referèndum i a la retirada de 9.000 MEUR dels bancs, segons Llarena.

"De tot això exposat s'extreu que el moviment secessionista es pacífic si l'actuació de l'Estat no s'oposa a la seva estratègia i el seu procediment es torna violent en cas contrari", escriu Llarena als jutges alemanys. Justifica, doncs, que la "violència" ha tingut una entitat "suficient" com per condicionar "tots els aspectes del govern espanyol i el poder de l'Estat" i demana que això tingui un "reflex" en el tipus penal que analitzen al tribunal alemany.

Entre els DVD enviats hi ha imatges de la concentració davant de la conselleria d'Economia el passat 20 de setembre, de l'1-O en diversos col·legis electorals, imatges que demostren "la falta de col·laboració" amb els cossos i forces de seguretat, de talls de vies de comunicació, entre les quals l'AVE, i de situacions d'"agressions" o "assetjament i insult" als policies i guàrdies civils desplegats a Catalunya.

Escrit a Bèlgica sobre Comín

Dies abans, el 17 d'abril, Llarena va enviar un escrit també amb nous aclariments al tribunal belga, que li sol·licitava més informació. En aquest, també obre la porta a qualificacions alternatives a la rebel·lió pel cas de Toni Comín.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu