Rússia: les claus i els reptes del darrer mandat de Vladímir PutinRússia: les claus i els reptes del darrer mandat de Vladímir Putin

En les eleccions del 18 de març Vladímir Putin va ser el candidat més votat, amb el 76,69% dels vots.

Rússia: les claus i els reptes del darrer mandat de Vladímir Putin

En les eleccions del 18 de març Vladímir Putin va ser el candidat més votat, amb el 76,69% dels vots.

Rússia: les claus i els reptes del darrer mandat de Vladímir Putin

  • ÀNGEL FERRERO (Barcelona)

  • | 09 de maig, 2018 - 00:36

Dilluns 7 de maig, Vladímir Putin va prendre possessió del càrrec de president de la Federació Russa. Es tracta del quart mandat de Putin, qui, després del primer i del segon mandat (2000-2004 i 2004-2008), ocupà el càrrec de primer ministre (2008-2011), abans de presentar-se a la reelecció el 2012. El 18 de març va ser el candidat més votat en unes eleccions presidencials plantejades com un plebiscit, amb el 76,69% dels vots. Aquest serà també el darrer mandat de Putin, que acabarà —si no ho fa abans de manera imprevista— l’any 2024. En total 24 anys al poder, l’equivalent d’una generació, en els quals Rússia ha experimentat modificacions profundes en el sistema polític, en l’economia i la composició social i en la seva posició en el sistema de relacions internacionals, en què ha continuat prenent més protagonisme. Ritualment presentat pels mitjans russos i internacionals com un «líder fort», a la seva quarta i darrera presidència Putin i el seu equip de govern hauran de fer front però a diversos reptes. 

El sistema polític 

Putin va heretar el sistema hiperpresidencialista de Borís Ieltsin i la seva democràcia gestionada, que en els darrers 18 anys ha transformat cap al que els politòlegs avui anomenen, vagament, «estat il·liberal». Amb aquest terme es refereixen a una democràcia parlamentària proforma, però que ha estat modelada per les elits per servir determinats interessos nacionals. En el cas rus adopta la forma d’una economia mixta amb una important participació estatal en sectors estratègics i el control de posicions clau en els mitjans de comunicació per a la difusió d’una ideologia conservadora i patriòtica. Un dels problemes de la fi del mandat de Putin rau en la naturalesa del mateix sistema: trobar un successor capaç de continuar-lo sense sotracs i adaptar-lo als canvis socials o arriscar-se a una crisi interna de conseqüències imprevisibles. Entre els candidats es menciona el primer ministre, Dmitri Medvédev (52 anys); l’alcalde de Moscou, Serguei Sobianin (59); el ministre de Defensa, Serguei Xoigú (62 anys), i el governador de Tula, Alexei Diumin (45). 

L’economia 

Superar la dependència de l’exportació d’energia —va arribar fins al 62,8% del total l’any 2015— i matèries primeres segueix sent una de les assignatures pendents del mandatari rus. En el primer decret presidencial signat el 7 de maig, es plantegen com a objectius que l’economia russa sigui una de les cinc primeres el 2024, la millora anual de les condicions de vida de no menys de cinc milions de famílies i un augment progressiu de l’esperança de vida. El Banc Mundial pronostica, però,un alentiment del creixement i destaca la fragilitat del sistema bancari —el Banc Central va rescatar dues entitats el 2017— i la vulnerabilitat d’amplis sectors de la població. El principal repte de Putin no és fer front a una oposició política fins ara fragmentada i amb un suport popular més aviat escàs —encara que els mitjans de comunicació occidentals sembla que mostren el contrari—, sinó mantenir els guanys econòmics dels seus primers mandats i, amb això, el relatiu poder adquisitiu d’una nova classe mitjana que constitueix un dels pilars de la seva política. Fins ara Rússia ha encaixat les sancions, i el veto agroalimentari de Moscou en resposta fins i tot ha aconseguit ajudar el sector agrari després l’eliminar el gruix dels seus competidors, però el sector industrial —exclòs el militar— segueix demandant modernització, segons el consens dels economistes. No obstant això, les traves principals a les quals s’enfronta l’economia russa són la corrupció, l’estructura institucional i el context polític internacional. 

Les relacions internacionals 

La incorporació de Crimea a Rússia el 2014 i la intervenció militar a Síria en suport del govern el 2015 ha empitjorat les relacions entre Rússia i els EUA i la UE, amb l’establiment de sancions mútues i mesures recíproques, com l’expulsió de diplomàtics. Els darrers 18 anys Rússia ha recuperat la posició com a potència regional, però també ha ampliat la influència més enllà de la seva esfera tradicional —ben lluny, en qualsevol cas, de la que manté Washington— a Llatinoamèrica, el món àrab o el sud-est asiàtic, per exemple. Tanmateix, el principal soci comercial de Rússia continua sent una Unió Europea que es debat entre mantenir la seva relació de subordinació als Estats Units i desenvolupar un curs independent, amb la pressió afegida dels nous partits de la dreta populista —acusats d’estar finançats per Kremlin— que defensen la millora de les relacions amb Rússia. 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu