«Ens han educat perquè dubtem de nosaltres mateixes i de les nostres percepcions»«Ens han educat perquè dubtem de nosaltres mateixes i de les nostres percepcions»

Karin Konkle | Autodefensa per a dones

«Ens han educat perquè dubtem de nosaltres mateixes i de les nostres percepcions»

Karin Konkle | Autodefensa per a dones

«Ens han educat perquè dubtem de nosaltres mateixes i de les nostres percepcions»

  • LAIA FARRERA (Barcelona)

  • | 09 de maig, 2018 - 01:36

Llicenciada en estudis de gènere i experta en arts marcials, Karin Konkle fa gairebé vint anys que imparteix cursos d’autodefensa per a dones i col·lectius vulnerables amb perspectiva feminista

Com aterra una nord-americana a Barcelona?

Vaig arribar l’any 1992 amb la idea de quedar-m’hi un any. M’acabava de llicenciar a la Universitat de Colúmbia, treballava en una fundació de dones a Nova York i era en un moment en què havia de decidir si em dedicava a l’ensenyament o a una feina de tipus més social. Vaig decidir prendre’m un temps per pensar-hi mentre aprenia idiomes. Tenia ganes de venir a Europa i dos amics que ja coneixien la ciutat em van aconsellar Barcelona.

I als cursos d’autodefensa?

No vaig començar a fer-los fins al cap de vuit anys i també va ser una mica per un conjunt de circumstàncies. Els meus primers anys aquí feia aikido i estava més ficada en temes de teràpies. Em constava que existia el moviment feminista, però no hi vaig entrar ben bé en contacte fins l’any 2000, quan una amiga em va suggerir de fer un curs d’autodefensa a Ca la Dona. Era en un moment personal en què volia deixar l’àmbit terapèutic però també volia treballar en una feina a la qual trobés un sentit i em va semblar que havia trobat un camí. Aleshores, entre una cosa i l’altra, la pilota es va anar fent cada vegada més grossa.

Com intervé l’enfocament de gènere en l’autodefensa?
És molt important perquè la violència es percep de manera diferent entre homes i dones. I si dones un curs d’autodefensa per a dones d’esquena al context social en què es desenvolupa la violència és que directament no estàs fent bé la teva feina. Quan jo vaig començar a fer cursos, la majoria d’instructors d’autodefensa eren professors d’arts marcials i no solien tenir gaire en compte aquesta realitat. De fet, estic començant un projecte per a formar instructors i instructores perquè tinguin una mínima base de coneixements sobre el context social de la violència.

Quina mena de dones venen als cursos?

La majoria de vegades hi ve gent de tota mena. I, en general, és una situació òptima perquè reflecteix millor la societat en què vivim i la diversitat de situacions amb les quals ens podem trobar. Dit això, en els tallers on la majoria de dones que hi assisteixen han patit situacions abusives durant molt de temps, a banda de les seqüeles que els puguin haver quedat, se solen generar moltes resistències a aprendre a fer les coses de manera diferent, perquè la força de l’hàbit és molt forta. I si han patit les agressions de molt joves, encara els costa més obrir-se a aprendre noves eines. Per això, és molt positiu que els grups siguin variats.

Als tallers sols dir que és important fer cas dels instints.

Sí, perquè tant des del punt de vista social com cultural, ens han educat perquè dubtem de nosaltres mateixes i de les nostres percepcions. Ens tracten d’exagerades o diuen que ens imaginem coses i això no deixa de ser una manipulació. És necessari treballar la confiança. És el primer pas per identificar un possible problema i fugir d’una situació de risc.

Has estat una de les primeres i, encara, de les poques dones que es dediquen a l’autodefensa. Has notat algun canvi en aquests gairebé vint anys?

La sensació que tinc és que, en general, la societat s’ha tornat més agressiva. Diria que aquí, abans, hi havia regles molt clares sobre qui tenia dret a enfadar-se i qui no; els grans es podien enfadar amb els petits, els homes amb les dones… És a dir, hi havia una estructura molt clara sobre qui podia agredir a qui verbalment. Amb els canvis socials, la gent està una mica desubicada i no acaba de saber com comportar-se i, per això, la comunicació és molt important.
I aquesta és una cosa que treballo molt als tallers: intento donar eines i ajudar la gent a gestionar això. I per fer-ho cal practicar perquè són capacitats que no hem desenvolupat i la gent fa el que pot amb el que ha après.

Diries que hi ha diferències entre el moviment feminista català i el nord-americà?

Es fa difícil de dir, però potser diria que allà fa més temps que tenen consciència de les desigualtats per raó de raça o ètnia i, aquí, potser s’ha treballat més des del punt de vista de la classe social. En qualsevol cas, no deixen de ser elements que infllueixen en la creació dels sistemes d’opressió a certs col·lectius de la societat.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu