Dia d’Europa o quan els tecnòcrates es felicitenDia d’Europa o quan els tecnòcrates es feliciten

La cessió de sobirania és criticada tant per l’esquerra com per la dreta populista

Dia d’Europa o quan els tecnòcrates es feliciten

La cessió de sobirania és criticada tant per l’esquerra com per la dreta populista

Dia d’Europa o quan els tecnòcrates es feliciten

  • ÀNGEL FERRERO (Barcelona)

  • | 09 de maig, 2018 - 15:48

El 9 de maig se celebra el Dia de la Victòria a Rússia, a la majoria de les antigues repúbliques soviètiques i a Israel coincidint amb la data de l’anunci de la capitulació de l’Alemanya nazi. Aquesta festa també se celebrava als països del bloc socialista de l’Europa central i oriental fins a la seva desintegració. Val la pena recordar-ho avui que la victòria sobre el feixisme ha estat desplaçada al calendari europeu pel Dia d’Europa, que commemora la Declaració Schuman. Signada el 9 de maig del 1950, la Declaració Schuman proposava la creació d’una Comunitat Econòmica del Carbó i l’Acer (CECA) entre França i Alemanya occidental, formalitzada de manera definitiva el 1952 i considerada la primera pedra en la construcció de l’edifici institucional que avui anomenem Unió Europea.

Significativament, el primer aniversari —al qual la UE sembla que hagi renunciat o almenys subordinat a l’altre, malgrat les seves enormes implicacions històriques— ha quedat així eclipsat en el discurs institucional i els mitjans de comunicació per un acord fonalmentalment econòmic. Els tecnòcrates, en definitiva, se celebren a si mateixos, i ho fan celebrant un esdeveniment que han transformat en mite. «Als estudiants de la integració europea se’ls ensenya que la UE va començar com la CECA», escrivia l’economista grec Gianis Varufakis a El minotauro global. És però «bastant més improbable», afegia, «que es trobin amb el secret ben guardat que els Estats Units van entabanar, empényer, amenaçar i convéncer els europeus perquè s’unissin», atès que aquesta unió facilitava la construcció d’un ordre mundial de postguerra que garantia la seva hegemonia. Per aconseguir aquest objectiu van ser clau una estratègia político-militar, la doctrina Truman de contenció del comunisme soviètic, i una altra d’econòmica, el Pla Marshall, una assistència financera que anava lligada a interessos econòmics i polítics. En contra «de l’auto-afalagadora narrativa dels europeus (segons la qual la unificació europea va ser un somni europeu fet realitat gràcies a la diplomàcia europea i una voluntat de ferro d’abandonar el passat violent del continent), la realitat és que la integració europea va ser una gran idea nord-americana portada a terme per la seva diplomàcia del més alt nivell», sentenciava Varufakis.

Avui la Unió Europea és un cos polític travessat per múltiples crisis, moltes de les quals, com han assenyalat crítics com l’alemany Andreas Wehr, no només les institucions comunitàries no han solucionat, sinó que han agreujat amb la seva gestió els darrers anys, que són precisament els de més integració europea, un procés de cessió de sobirania que avui és criticat tant per l’esquerra com per la dreta populista. Problemes que no es resolen amb apel·lacions vagues, i repetides com a mantra, a uns suposats «valors europeus». Rafael Poch assenyalava fins a cinc esquerdes —la bretxa regional, la bretxa entre Alemanya i França, la del Brexit, la de l’Est-Oest i la que hi ha entre els pigs i els beneficiaris de l’euro— fa uns dies en aquest mateix diari, i encara caldria afegir-hi la pròpia crisi de legitimitat de la UE. Poca cosa, doncs, a celebrar.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu