El turisme de creuers navega  cap a València El turisme de creuers navega  cap a València
Acció de protesta davant del Symphony of the Seas al port de Barcelona aquesta primavera (Paco Freire)

El turisme de creuers navega cap a València

El turisme de creuers navega cap a València

Acció de protesta davant del Symphony of the Seas al port de Barcelona aquesta primavera (Paco Freire)

  • HÈCTOR SERRA (València)

  • | 08 de maig, 2018 - 11:48

El 19 d’abril passat, al voltant de 13.300 turistes d’onze nacionalitats diferents van arribar al port de València a bord de quatre creuers. Aquell dia, la capital del Túria batia el rècord en nombre de viatgers en un mateix dia, segons van fer saber les fonts portuàries. Fent cas a les dades oficials, doncs, València estaria vivint un apogeu pel que fa al turisme de creuers. Tot i que les dades encara resten molt lluny de l’impacte que aquestes ciutats flotants estan produint a Barcelona i les Illes, les previsions de l’Autoritat Portuària de València (APV) per al 2018 apunten a 197 escales que incrementarien més d’un 3% el nombre de creueristes que arriben a la ciutat. Per al 2020, la previsió puja a 600.000 passatgers i 250 escales. Com a rerefons, la imminent ampliació de la futura terminal de creuers que podria estar a punt per a les acaballes del 2019. Ahir l’alcalde de València, Joan Ribó, es reunia amb el comitè assessor del port i declarava que accediria a traslladar la nova terminal si es garanteix que no generarà contaminació ambiental ni afecció al litoral. Però la realitat a altres terminals fa difícil creure en un impacte baix. La pregunta sura en l’ambient: camina València cap al model de les Illes i Barcelona?

Balears: duplicant el cens

Les Balears ja avisen sobre l’impacte dels creuers. Massificació i problemes ambientals esdevenen els dos perills principals que les plataformes d’afectats han denunciat constantment. Les dades corroboren el creixement de pressió humana al territori. Segons es darreres xifres de l’Autoritat Portuària de Balears, del 1996 al 2016 el nombre de passatgers de creuers turístics hauria passat de 369.450 a 1.957.429. Les 742 escales de creuers (514 a Palma, 9 a Alcúdia, 79 a Maó, 137 a Eivissa i 3 a la Savina) del 2016 van derivar en forts increments poblacionals a dies concrets. Segons l’Institut d’Estadística de les Illes Balears, el 9 d’agost de l’any passat hi va arribar a haver un pic màxim de persones a les Illes de 2.078.276, mentre que la població censada a l’arxipèlag només és de 1.115.999 persones.
L’arribada massiva de turistes ha provocat un consum de recursos naturals. Entitats com GOB Mallorca o Terraferida apunten que s’ha de tenir en compte tota la petjada ecològica, com les altes xifres de residus. L’empresa municipal Emaya va detectar que el juny del 2017 es van generar 20.861 tones de residus, un 12% més respecte a l’any anterior. La presidenta d’Emaya, Neus Truyol, ja va advertir de la vinculació directa entre l’alta taxa de generació de residus i l’activitat turística.
Fa una setmana es va produir un abocament de fuel per part d’un creuer en aigües de Palma.

Un creueu, 12.000 cotxes

«El Mediterrani és un mar en crisi per la contaminació», lamenta Maria Garcia, portaveu de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire. L’entitat catalana, que denuncia els perjudicis ambientals del turisme de creuers, recorda que el fuel marí que empren els motors d’aquests vaixells és altament tòxic i presenta un contingut de sofre molt elevat. «A la nostra mar poden navegar vaixells amb un contingut de sofre del 3,5%. Això està prohibit a terra. Cap planta industrial pot cremar això. Tan mateix, la regulació internacional del transport marítim permet, a pocs metres de la ciutat, tenir vaixells que són com grans indústries que estan abocant contaminants que impacten sobre els barris més propers», il·lustra Garcia.

Després del transport terrestre, el port de Barcelona és el segon emissor de contaminació de la ciutat, segons assenyala l’activista. Entre el 40% i el 46% de les emissions d’òxids de nitrogen a Barcelona corresponen al port, i el 96% d’aquestes ixen dels vaixells. La plataforma, integrada dins Ecologistes en Acció, alerta que, quan arriben a port, els creuers aturen el motor de desplaçament però continuen cremant aquest combustible amb motors auxiliars perquè han de mantenir enceses totes les instal·lacions i els serveis dels camarots. Una de les alertes que ha fet públiques Ecologistes en Acció és que un creuer mitjà, d’entre 2.000 i 3.000 passatgers, consumeix el mateix combustible que 12.000 cotxes.

A les Balears, GOB ha advertit que aquest amarratge engegat suposa, per a les zones properes al port, una concentració de partícules nocives en l’aire 200 vegades superior a la d’una autovia. Les entitats ecologistes reivindiquen alternatives: terminals electrificades i l’ús d’un combustible més net, a més d’una legislació que vigile l’impacte de les emissions contaminants dels creuers sobre la salut pública. No debades, des del 2015, al nord d’Europa (mar Bàltic, mar del Nord i canal de la Mànega) s’ha imposat un límit més sever al contingut de sofre dels combustibles marins.

Un negoci de taques

L’altra gran taca que deixa al seu pas el turisme de creuers és la normativa aplicable al transport marítim i les condicions laborals de les persones que treballen a bord. L’estructura operativa en diversos paradisos fiscals, l’evasió d’impostos i les banderes de conveniència formen part dels camarots del negoci.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu