Nuet: «Cal un bany de realisme»Nuet: «Cal un bany de realisme»
Joan Josep Nuet a la sortida del Tribunal Suprem (ACN)

Nuet: «Cal un bany de realisme»

Nuet: «Cal un bany de realisme»

Joan Josep Nuet a la sortida del Tribunal Suprem (ACN)

ANDREU MERINO (Barcelona)

Quatre exmembres de la mesa del Parlament de Catalunya processats per desobediència van declarar ahir al Tribunal Suprem espanyol davant del jutge Pablo Llarena. El jutge va comunicar formalment a Lluís Guinó, Lluís Maria Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet els motius pels quals els vol portar a judici. Concretament, Llarena considera que tots cinc van fer cas omís de diversos avisos del Tribunal Constitucional quan van permetre debatre a la cambra diverses iniciatives, com la llei del referèndum o la llei de transitorietat jurídica. També quan no van fer res per evitar la declaració d’independència del 27 d’octubre.

Simó només va contestar a les preguntes de la seva advocada i va defensar l’actuació duta a terme per la mesa, Corominas no va declarar i Guinó va demanar que s’aixequessin les mesures cautelars que se’ls van imposar al novembre. Segons va argumentar el diputat de Junts per Catalunya, des d’aleshores han complert amb les exigències de Llarena. Per la seva banda, Barrufet no es va desplaçar a Madrid, ja que va al·legar motius personals; la seva declaració, doncs, va quedar ajornada. 

Nuet sí que va contestar a les preguntes del jutge, el fiscal, l’advocat de l’estat espanyol i la seva defensa. En canvi, es va negar a respondre a les preguntes dels advocats de l’acusació particular exercida per Vox. «No he contestat perquè la voluntat de l’extrema dreta és adulterar els esdeveniments pels quals se’ns processa», va argumentar.
«Profund desconeixement»

Nuet considera que la querella del fiscal general de l’estat contra els exintegrants de la mesa del Parlament demostra un «profund desconeixement» sobre els mecanismes de funcionament parlamentari. «Els criteris de la mesa per permetre un debat són formals, no de constitucionalitat», va recordar. En aquest sentit, el diputat de Catalunya en Comú-Podem va criticar que es demani a la mesa que vetlli per la constitucionalitat d’un debat parlamentari i ho va qualificar de «censura prèvia».
Amb relació als debats concrets pels quals se’ls processa, Nuet va al·legar la necessitat de «protegir el dret dels diputats de tenir iniciatives polítiques». «Hi estem obligats per la Constitució espanyola i l’Estatut», va dir. Pel diputat, la querella s’emmarca en la intenció dels poders de l’estat espanyol de demostrar que part de la societat civil, el govern català i el Parlament treballaven conjuntament per aconseguir la independència de Catalunya.

Recomanació a la mesa 

Tots els antics membres de la mesa a excepció de Nuet van haver de pagar mesos enrere una fiança de 25.000 euros per evitar la presó, i tots cinc estan actualment en llibertat provisional.

Més enllà de les conseqüències que hagin d’assumir els processats, Nuet creu que la querella contra ells pot afectar el funcionament de l’actual mesa del Parlament. «Els seus membres són conscients de l’alta sensibilitat dels poders de l’estat espanyol», va afirmar el diputat.

Per això, Nuet va demanar a la mesa que faci un «bany de realisme» i no afegeixi «més llenya al foc» després del «fracàs» de la via de la unilateralitat. Per Nuet, cal prendre decisions que permetin sortir de la situació actual de desbloqueig de la cambra catalana i n’assenyala una per sobre de totes: formar govern. «Estic absolutament convençut que això afluixaria la judicialització de la política que hem viscut darrerament», defensa. Amb tot, Nuet reconeix que no hi ha cap garantia que si aquest viratge dels partits independentistes es produeix, l’estat espanyol rebaixi la seva voluntat de judicialització política. Això sí, considera que si no es tira endavant la creació d’un nou executiu «farem el pou més profund». «Continuarem amb l’aplicació de l’article 155 i perdent inversions estatals», conclou.

publi