«Quan un barri no funciona, cal fer menys preguntes als veïns i més als polítics»«Quan un barri no funciona, cal fer menys preguntes als veïns i més als polítics»

Paqui Jiménez | Veïna del barri de la Mina

«Quan un barri no funciona, cal fer menys preguntes als veïns i més als polítics»

Paqui Jiménez | Veïna del barri de la Mina

«Quan un barri no funciona, cal fer menys preguntes als veïns i més als polítics»

  • ANDREU MERINO / Redacció Barcelona

  • | 05 de maig, 2018

La Mina (Sant Adrià del Besòs, Barcelonès) combat diàriament els estigmes que la mortifiquen. A mitjans d'abril vam entrevistar una de les seves veïnes més conegudes, que responsabilitza les administracions públiques dels problemes actuals del barri.

Tu regentes un bar a la Mina. Què t’expliquen els clients?

De tot. Alguns pregunten dubtes de com acudir als serveis socials i els ajudem a omplir documents. També expliquen els problemes que hi ha al carrer, els problemes amb els fills...

La majoria dels clients del teu bar són del barri. Per què costa tant que vingui gent de fora?

Una de les raons originàries d’això cal buscar-la anys enrere. Pel·lícules com Perros callejeros van perjudicar molt el barri per la imatge de delinqüència que transmetien. Actualment, també hem d’analitzar el ressò mediàtic dels fets que passen al barri.

Tu sempre dius que els periodistes hem d’explicar les coses bones del barri, però suposo que no hem d’oblidar les dolentes, oi?

Quan hi ha problemes cal assenyalar la part política; quan un barri no funciona cal fer menys preguntes als veïns i fer-ne més als polítics.

A quin polític voldries demanar explicacions?

A tots. Des dels de Sant Adrià fins als de dalt de tot. La pregunta és: als polítics els interessa, que el barri estigui així? Jo crec que sí.

I com està, el barri?

Els principals problemes són, l’atur, i la manca de manteniment dels carrers. Si ho arreglessin una mica tindria una altra imatge. Ara surts al balcó i només veus pavi ments aixecats, rajoles trencades i comunitats de veïns fetes pols.

"Si el problema de la droga no se soluciona és perquè no es vol: surt més a compte concentrar-la en un sol lloc"

També hi ha un altre problema, però si no se soluciona és perquè no es vol.

La droga?

Sí. Surt més a compte concentrar-la en un sol lloc.

Tu vius al bloc Venus, pendent de ser enderrocat des del 2002 i en un estat de deteriorament avançat. Com és viure-hi?

Viure a Venus vol dir viure d’una manera precària. La Generalitat no s’ha implicat a invertir-hi i posar-hi ordre. Qualsevol dia hi haurà una desgràcia. I no oblidem que bona part de l’edifici la gestiona Pla de Besòs, una empresa pública.

El barri està governat per un consorci format pels ajuntaments de Sant Adrià i Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Es nota la tasca coordinada de les administracions?

No. El ritme de treball del consorci està supeditat a les dinàmiques electorals: cada cop que hi ha eleccions s’atura i no pren decisions polítiques. Això suposa paràlisi.

Huertas Clavería deia: «La Mina, acabada de néixer i ja abandonada». És una bona definició?

Sí. Quan van crear la Mina, van eliminar les barraques d’on venia la gent com qui elimina les males herbes i es van despreocupar dels veïns. Urbanísticament interessava netejar Barcelona de barraques i havien de ficar la gent en algun lloc. No hi havia lars d’infants, ni centres mèdics ni res. Només hi havia edificis. Ara continuem sense prou recursos públics, després de 50 anys. Tot el que tenim ho hem aconseguit protestant al carrer.

Tu ets present en totes les protestes. Et consideres una líder?

No. Jo simplement protesto per saber de què es parla a porta tancada als despatxos. A la gent li costa sortir al carrer, està preocupada per passar el dia a dia. A més, a la Mina hi ha molta gent gran, és un barri envellit.

S’ha aconseguit una convivència real entre paios i gitanos?

La veritat és que fa 40 anys n’hi havia més. Molts paios han marxat quan n’han tingut l’oportunitat. No és que hi hagi mala relació entre uns i altres, però saps de qui pots ser amic i de qui no. Aquí hi ha una llei del barri: ningú no pot parlar de ningú altre. Veure, escoltar i callar. Viu i deixa viure.

La Mina és diferent d’altres barris obrers?

Jo crec que tots els barris on hi ha pobresa comparteixen moltes coses. Per exemple, els grans plans de transformació a molts anys vista que plantegen els polítics.

Quin futur li espera al barri?

En el fons, imaginant-me el futur de la Mina, sovint penso que desapareixerà. Potser no en la seva totalitat, però crec que almenys una part del barri deixarà d’existir i això passarà per interessos econòmics i urbanístics, no socials: des del punt de vista social no importem a ningú. Bé, només ens fan una mica de cas quan molestem molt o toquem molt els nassos, aleshores és quan ens donen alguna cosa.