La fi d’ETA evidencia els conflictes que queden obertsLa fi d’ETA evidencia els conflictes que queden oberts
Escenificaió del comiat d'ETA a Kanbo al palau d'Arnaga amb representants internacionals (Dani Blanco - Argia)

La fi d’ETA evidencia els conflictes que queden oberts

La fi d’ETA evidencia els conflictes que queden oberts

Escenificaió del comiat d'ETA a Kanbo al palau d'Arnaga amb representants internacionals (Dani Blanco - Argia)

  • GORKA BEREZIARTUA (ARGIA)

  • | 04 de maig, 2018 - 23:37

La sensació era estranya en arribar ahir, divendres, a l’acte al palau d’Arnaga, a Kanbo (Lapurdi, nord d’Euskal Herria). Es podria dir que ja estava tot dit abans que comencés aquest esdeveniment internacional per a la resolució del conflicte al País Basc: dijous es va confirmar al centre Henri Dunant de Ginebra que ETA ha deixat d’existir. Ha estat l’últim d’una sèrie de comunicats publicats per l’organització durant els últims dies.

Aquest final, però, no acaba d’arribar: aquesta ha estat la història des de la declaració d’Aiete (17 d’octubre del 2011), en què es demanava a ETA el cessament de la seva activitat i que també instava els governs d’Espanya i França a conversar per abordar les conseqüències del conflicte, així com accions destinades a la reconciliació. Són temes que estan al tinter des de fa set anys i que es van reprendre a la conferència d’ahir a Kanbo, un cop acabada completament la trajectòria d’ETA i després d’un any des del desarmarment efectiu del grup.

Al mateix moment de l’acte de Kanbo, Mariano Rajoy, president del govern espanyol, assegurava que no hi haurà contrapartides a la dissolució i que convocarà aviat els integrants del pacte antiterrorista, unes declaracions en la línia que manté de no participar del procés de pacificació d’ETA.

Els protagonismes de Kanbo

La similitud amb la conferència d’Aiete era evident, tant per l’escenificació com pels protagonistes: Bertie Ahern, ex-primer ministre irlandès; Jonathan Powell, ex-cap de gabinet del govern britànic, i Gerry Adams, que fins fa poc ha liderat el partit republicà Sinn Féin. Tots tres van participar en la resolució del conflicte nord-irlandès i van ser els encarregats, juntament amb Cuauhtémoc Cárdenas —president d’honor de la Internacional Socialista— i Michel Camdessus —ex-director gerent del Fons Monetari Internacional— de posar cara a la declaració. L’acte d’ahir, a més de constatar la fi d’ETA, recordava els temes importants que queden sense resoldre: la situació de les persones preses i fugides, el reconeixement de totes les víctimes del conflicte sense distincions i la necessitat de diàleg.

Un cop acabada la lectura de la declaració, la sensació continuava sent estranya. Va parlar Andoni Ortuzar, president del PNB, que va evitar fer referències a les tasques que queden pendents. No sembla que el nacionalisme conservador prioritzi el missatge d’Arnaga. I sense el seu suport per forçar Madrid a posar fi a la dispersió dels presos, el final d’aquest conflicte encara es pot allargar per a moltes persones.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu