Un principi sempre demana un final; i el final, un principiUn principi sempre demana un final; i el final, un principi

Un principi sempre demana un final; i el final, un principi

Un principi sempre demana un final; i el final, un principi

  • MAIDER GALARDI / Lasarte-Oria (Euskal Herria)

  • | 05 de maig, 2018 - 00:01

Coincidint amb l'anunci de la dissolució d'ETA ahir a Kanbo, la 'La Jornada' publica l'anàlisi de la periodista basca Maider Galardi, que representa una nova generació que ha d'entomar un nou escenari polític

«ETA va sorgir d’aquest poble i ara s’hi dissol». Amb aquesta frase s’ha acomiadat Euskadi ta Askatasuna (ETA) després de 60 anys de trajectòria política i social. En les últimes hores s’ha repetit moltes vegades aquesta frase. Ha estat una frase elogiada moltes vegades, i rebutjada moltes altres. És l’indicador de la relació estreta que han tingut des del principi ETA i el poble basc. I és que qui pot negar que l’organització va néixer en ple franquisme per fer ressorgir el nacionalisme basc? Qui pot oblidar l’onada de gent que va sortir al carrer per condemnar l’assassinat de Miguel Ángel Blanco? I com es pot obviar que la societat civil s’ha convertit en subjecte de primer nivell en aquest final d’ETA?

Aquesta és potser la història d’aquests 60 anys. La trajectòria d’ETA i el camí d’Euskal Herria. Entendre que totes dues s’han retroalimentat és fonamental. En ple franquisme, el desembre del 1958, va néixer ETA, entre altres coses per reviure el nacionalisme basc i fer reviure l’euskera. Un grup de joves en desacord amb el nacionalisme pre-guerra civil del PNB va crear el grup per agafar un nou camí. ETA no va néixer per durar tant, però s’ha allargat durant molt de temps. I tant, que s’ha allargat.

L’organització no va prendre la decisió de fer servir les armes fins al 1967, però la primera actuació armada va ser imprevista, el 1968. El militant Txabi Etxebarrieta va disparar a l’agent de la Guàrdia Civil Jose Pardines en un control policial. Un dia més tard van matar Etxebarrieta en una nova operació. Al cap de dos mesos van fer la primera acció programada: van matar Meliton Matanzas, cap de policia acusat de tortures. Això amb prou feines va crear controvèrsies en la societat basca. Eren temps de guerra. Va arribar el procés de Burgos, la mort de Carrero Blanco i l’afusellament de Txiki i Otaegi. ETA tenia referencialitat aleshores.

El dolor del conflicte

Podríem quantificar amb facilitat el dolor del conflicte. Unes 800 persones assassinades per ETA (no totes les institucions es posen d’acord en aquesta xifra), 93 morts en mans de la seguretat espanyola, 73 assassinats dels grups parapolicials. També podríem comptar la quantitat de torturats i torturades, i és incomptable el risc que entomen les famílies cada setmana per visitar les seves amistats a la presó. Han mort 16 persones a la carretera a causa de la dispersió, i són centenars de milers els euros que es gasten en cada viatge.

Està confós qui pensa que la història d’ETA és només una. ETA VI, ETApm, ETAm, els Berezis... No es podria entrendre la història de l’organització sense l’evolució que ha tingut la societat d’Euskal Herria. Moltes persones han passat per ETA. Alguns són a la presó; d’altres, exiliats o deportats. D’altres pertanyen a partits constitucionalistes i també a partits nacionalistes o moviments socials.

Moltes persones han intentat negociar amb l’organització. Així ho comentava un exmilitant d’ETApm al diari Berria: «ETA ha tingut un context; tothom ha d’assumir responsabilitats». ETA va tenir el poble basc de part seva i ha estat la societat qui li ha demanat que deixi la lluita armada. Diran que «els estats democràtics espanyols i francesos» han derrotat ETA, però sense l’exigència del poble, difícilment es dissoldria l’organització. La societat civil ha arriscat molt per arribar fins al desarmament, i per a molts dels observadors internacionals és una de les coses més sorprenents.

On són les dones?

ETA ha arribat a la seva fi, però no ha acabat de cap manera el camí cap a la resolució del conflicte (o dels conflictes). Abans d’ETA ja existia i continua ara. Seran necessaris els passos cap a la resolució, però hi ha una carència evident: on són les dones? ETA ha deixat (com en molt poques ocasions ha fet) un petit gest de consciència feminista. Ha subratllat que cal treballar per una Euskal Herria socialista, independent, euskaldun i no patriarcal. L’organització ha percebut la força que té el moviment feminista a Euskal Herria.

Aquest eco no ha arribat a les taules de negociació ni a les portades dels diaris, però sense la presència de les dones difícilment arribarem a aquesta pau. De fet, aquests dies, en què tothom mirava a Kanbo, han assassinat quatre dones a Euskal Herria. Que parlin de pau, però aquesta no és la nostra.

He subratllat la necessitat d’escapar-nos de l’èpica d’una sola ETA, ja que n’hi ha hagut moltes. També hi ha hagut mil maneres de viure aquesta ETA. Ja s’estan reconeixent entre ells certs subjectes públics, tots homes. Aquests relats han arribat a programes progres de la televisió. Sense el reconeixement d’aquelles mares, germanes, amants, milicianes, cuidadores i protectores no s’aconseguirà recollir tota la història. Simbòlicament ahir va agafar el relleu una jove de Gernika. Ella va llegir el comunicat que certifica el final d’ETA. Però encara tenim molta feina al endavant, i haurem de treballar d’una manera transversal. Ens falten moltes ETA per conèixer, i tenim molt per aprendre per construir una Euskal Herria equitativa. Haurem de fer-ho des del feminisme; no hi ha cap altre manera. Si no fos així, continuaríem en guerra.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu