La Declaració d'Arnaga aposta pel "diàleg polític" i espera assolir una pau "justa, global i duradora" al País BascLa Declaració d'Arnaga aposta pel "diàleg polític" i espera assolir una pau "justa, global i duradora" al País Basc
Cárdenas exposa en castellà la Declaració d'Arnaga juntament amb Ahern, Camdessus, Powell, Funosas a Cambo-les-Bains. (ACN)

"La pau no és un joc de suma zero sinó una assumpte de voluntat política on les dues parts es posen d'acord per aconseguir els seus objectius a través de mitjans polítics i democràtics", diuen

La Declaració d'Arnaga aposta pel "diàleg polític" i espera assolir una pau "justa, global i duradora" al País Basc

"La pau no és un joc de suma zero sinó una assumpte de voluntat política on les dues parts es posen d'acord per aconseguir els seus objectius a través de mitjans polítics i democràtics", diuen

La Declaració d'Arnaga aposta pel "diàleg polític" i espera assolir una pau "justa, global i duradora" al País Basc

Cárdenas exposa en castellà la Declaració d'Arnaga juntament amb Ahern, Camdessus, Powell, Funosas a Cambo-les-Bains. (ACN)

  • Redacció Barcelona / ACN

  • | 04 de maig, 2018 - 21:18

 La Declaració d'Arnaga, que ha servit per escenificar el final d'ETA, ha fet una crida al "diàleg polític entre totes els actors principals" per superar definitivament el conflicte al País Basc i ha mostrat la seva confiança que serveix perquè es converteixi en una "solució justa, global i duradora". El text -llegit en èuscar, francès, anglès i castellà des de Villa Arnaga, a Kanbo (País Basc francès)-, destaca que "recórrer només a mesures de seguretat i presó és rarament eficaç".

"La pau no és un joc de suma zero sinó una assumpte de voluntat política on les dues parts es posen d'acord per aconseguir els seus objectius a través de mitjans polítics i democràtics", afegeix la declaració, en què també fa constar que el punt del text consensuat al Palau d'Aiete el 2011, a Sant Sebastià, que instava ETA i el govern espanyol a dialogar no es va complir.

El text també alerta que en base a l'experiència en conflictes en què els mediadors han estat involucrats, el procés de reconciliació és quelcom que "requereix molt de temps" ja que "les ferides perduren i les famílies i comunitats continuen dividides". "Ha d'haver-hi més esforços per reconèixer i assistir les víctimes. Això requerirà que totes les parts siguin honestes sobre el passat i caldrà un esperit de generositat per curar ferides i reconstruir la comunitat compartida", continua el text, que per altra banda, valora la recent declaració d'ETA que "reconeix el patiment ocasionat i dona suport al treball de reconciliació".


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu