Opinió

Abans morien al CIE, ara també moren a la presó

El tancament d’immigrants irregulars a la presó d’Archidona s’ha revelat com una solució encara pitjor, si això era possible, que els mateixos CIE

DAVID BONDIA GARCIA, professor titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la UB. President de l’IDHC I 10 de GENER del 2017

@DavidBondia

Idrissa Diallo, Samba Martine, Aramis Manukyan, Mohamed Abagui, Jonathan Sizalima …i ara Mohamed Bourdabala. Les persones immigrants que abans morien al CIE (Centre d’Internament d’Estrangers) ara també moren a la presó. Això ha estat possible per obra i gràcia del Ministeri de l’Interior de l’Estat espanyol quan va decidir habilitar la presó –encara no inaugurada– d’Archidona com a centre provisional d’internament d’estrangers, contravenint la pròpia Llei d’estrangeria i el Reglament dels CIE, que estableix clarament que aquests no poden tenir caràcter penitenciari. Tot i que l’article 5.2 del Reglament del CIE permet habilitar altres centres per “l’ingrés temporal o provisional” quan “concorrin situacions d’emergència que desbordin la capacitat de les instal·lacions”, sempre “procurant que les seves instal·lacions i serveis siguin similars a les del CIE, gaudint els interns dels mateixos drets i garanties”, és obvi que l’esperit d’aquest article no està pensat per justificar la utilització de centres penitenciaris per recloure persones immigrants, sinó per fer ús d’altres instal·lacions que “no impliquin sotmetre l’estranger al tractament propi de la presó”, com ja va dir el Tribunal Constitucional l’any 1987 (STC 115/1987).

Malgrat això, el ministre Zoido considera que hi ha dos arguments de pes que justifiquen aquesta decisió. Tot sigui dit, arguments fàcilment rebatibles. El primer es fonamenta en un informe jurídic que ho avala i en el fet que fins a set jutges han autoritzat el trasllat de les persones immigrants al centre penitenciari. En aquest sentit, caldria recordar al ministre que molts jutges i jutgesses, amb poc o nul respecte cap els drets de les persones immigrants, també van donar el seu vistiplau a les expulsions en calent a la frontera sud, previstes a la Llei Mordassa. Ha estat el TEDH (Tribunal Europeu de Drets Humans), en la seva recent sentència N.D. i N.T. contra Espanya, qui ha hagut de corregir el poder executiu i la judicatura dient que són vulneracions de drets humans per ser contràries a l’article 13 del Conveni Europeu de Drets Humans (dret a un recurs efectiu) i a l’article 4 del Protocol Addicional número 4 (prohibició d’expulsions col·lectives).

Segons el ministre, la presó d’Archidona “reuneix moltes millors condicions que un CIE”. Un reconeixement implícit al fet que els CIE no reuneixen les condicions necessàries

El segon argument també és una vergonya que clama al cel. Segons el ministre, la presó d’Archidona “reuneix moltes millors condicions que un CIE”. Aquesta desafortunada afirmació és un reconeixement implícit al fet que els CIE no reuneixen les condicions necessàries per mantenir recloses a persones que no han comés cap fet delictiu i que, per tant, s’han de tancar tots. Per si no ho sap el ministre, aprofitem per recordar-li que migrar no és cap delicte.

Més enllà de justificar-ho per raons d’urgència, les intencionalitats del Ministeri de l’Interior de fer servir una presó com a centre d’internament d’estrangers són clares: donar un pas més per potenciar el pànic moral contra la migració –denunciat en el seu moment per Zygmunt Bauman–; institucionalitzar de forma definitiva l’odi cap a la immigració irregular; criminalitzar, encara més, les migracions; tractar com a delinqüents a les persones que busquen un nou projecte de vida que els permeti viure amb dignitat, i fer saber, més enllà de les seves fronteres, que si posen un peu en el territori de l’Estat espanyol poden ser internades en un centre penitenciari. Amb les conseqüències que tot això comporta en el drets de les persones. Fins a dia d’avui, a la presó d’Archidona s’han produït denuncies per violència institucional contra les persones allí tancades, s´han denunciat les condicions d’higiene i de manca d’infraestructures, hi ha hagut nou menors internats durant dies sense que es comprovés la seva edat, s’ha deportat de forma col·lectiva a un gran nombre d’interns i hi ha mort una persona.

Aquest ús de la presó d’Archidona –que, paradoxes de la vida, etimològicament prové d’Arxiduna, que vol dir “la que té tanca de pedra”– és el nou símbol de l’Europa fortalesa i de l’Espanya dels murs. Símbol que dóna continuïtat a la creació de zones sense drets, consolidant la figura dels sense-Estat d’Hannah Arendt als quals se’ls nega el dret bàsic a tenir drets, i potenciant la categoria dels presents-absents de Abdelmalek Sayad dins de les nostres societats.

Ens hem de revelar i defensar el concepte de societat decent, en la que les garanties dels drets humans són per totes les persones, nacionals i estrangeres, regulars i irregulars

Davant l’aposta per la societat del menyspreu del Ministeri de l’Interior, ens hem de revelar i defensar el concepte de societat decent, en la que les garanties dels drets humans són per totes les persones, nacionals i estrangeres, regulars i irregulars. Des d’aquesta societat, on la solidaritat no és només un deure moral sinó també una obligació jurídica, tenim clar quines són les víctimes i quins són els victimaris. Aquests victimaris, que han declarat l’existència d’un estat d’excepció permanent contra la immigració, no poden eludir la seva responsabilitat jurídica i política per aquestes violacions.

Cal tancar ja Archidona i no permetre que s’utilitzin més presons amb aquesta finalitat. Però, alhora, no podem caure en el parany d’acceptar com a mal menor l’existència dels CIE. Ni presons ni CIE per a les persones que només busquen viure amb dignitat. Les que estan sent maltractades institucionalment i moren avui a la presó també ho seguiran fent al CIE.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Camí de l’Assemblea General

23 febrer 2018 |

Dissabte al matí se celebrarà a València, Palma i Barcelona l’Assemblea General de la cooperativa que edita la Jornada i que posarà les bases per a l’eixida del diari

«La repressió s’ha de respondre de manera política i col·lectiva»

22 febrer 2018 |

Entrevistem la directora de litigis del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, Anaïs Franquesa, i l'advocat de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, Eduardo Cáliz. Coincidint amb una setmana de molta activitat al Tribunal Suprem, analitzen l'onada repressiva de l'Estat contra el dret a l'autodeterminació iniciada el 2014

8 de març: amb el moviment feminista, vaga general

22 febrer 2018 |

La precarietat laboral, la vulnerabilitat social, el sostre de vidre i la bretxa salarial, entre d’altres, són motivacions més que suficients per a la vaga del 8 de març

2018-01-09T16:36:20+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X