Actualitat

#9N. De la consulta al referèndum

Tres anys després del 9-N, Catalunya viu pendent d’una República proclamada però no efectiva i de la repressió judicial espanyola en relació al procés sobiranista.

Piquet dels CDR de Gràcia i Vallcaraca tallant la Ronda de Dalt, a Barcelona, durant la vaga general del 8-N

ANDREU MERINO i ANNA PALOU, Barcelona I   9 DE NOVEMBRE DE 2017

La Vaga General d’ahir a Catalunya ha estat l’últim capítol d’un procés polític marcat des de l’inici per les mobilitzacions populars. Des de la consulta sobre la independència celebrada a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009, el sobiranisme ha ocupat un lloc principal en l’agenda política catalana. Cinc anys després, se celebrava una altra consulta, aquest cop convocada per la Generalitat, que va acabar convertida en un procés participatiu: el 9-N del 2014. Més de 2,3 milions de persones van respondre si volien que Catalunya fos un Estat i, en cas afirmatiu, que aquest fos independent. La victòria del Sí-Sí va ser aclaparadora, amb més d’1,8 milions de vots. Tot i que la consulta no era vinculant, el 9-N va comportar el que ara s’ha convertit en una constant: la repressió de la justícia espanyola envers el sobiranisme. En aquell moment van ser el president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau els que van haver de fer front a una querella de la Fiscalia, que els assenyalava com a principals organitzadors de la consulta. A nivell polític, nou mesos després, la Generalitat convocava eleccions anticipades per al 27 de setembre del 2015.

Majoria d’escons, però no de vots

El camí cap al 27-S va estar marcat pel debat sobre la llista única independentista. Finalment Convergència, Esquerra, l’ANC i Òmnium Cultural van impulsar una candidatura única. Naixia Junts pel Sí (JxSí), mentre la CUP preferia presentar-se amb les seves sigles. Finalment els 62 diputats de JxSí i els 10 de la CUP permetien aconseguir la desitjada majoria. Això sí, una majoria absoluta pel que fa als escons però no als vots. Amb els resultats a la mà s’obria un altre escenari: qui havia de ser el president de la Generalitat? Artur Mas no havia estat cap de llista de JxSí, sinó Raúl Romeva, per dotar la candidatura de transversalitat, i la CUP va negar-se a investir el líder de Convergència. Després de mesos de negociacions, el nom escollit va ser el de l’aleshores alcalde de Convergència a Girona, Carles Puigdemont. A partir de llavors, 130è president de la Generalitat.

Investidura de Carles Puigdemont el 10 de gener de 2015. FOTO: Parlament

El fet que l’independentisme no aconseguís una majoria absoluta de vots representava un obstacle evident davant una eventual declaració d’independència. És aquí on entra en joc el referèndum. Inicialment els plans de Junts pel Sí passaven per un referèndum de ratificació de la Constitució catalana que marqués el final del camí, però finalment es va apostar per un referèndum d’autodeterminació. Aquest cop, a diferència del 9-N, amb una sola pregunta: vol que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de República? La Generalitat va assegurar en tot moment la voluntat de pactar la consulta amb l’Estat, una demanda que també reivindicaven formacions parlamentàries com Catalunya Sí Que es Pot. Madrid, però, s’hi va negar en rodó i començava el trajecte cap a un referèndum unilateral per a l’1 d’octubre del 2017 sense possibilitat de diàleg.

Carrers i institucions

La darrera etapa del tortuós per arribar al referèndum ha sacsejat les institucions i els carrers, sobretot a partir d’aquest mes de setembre. Un independentisme acostumat majoritàriament a mobilitzacions puntuals massives des del 2012 ha viscut una efervescència de convocatòries en forma de concentracions, manifestacions, vagues generals i aturades de país.

El 6 i el 7 de setembre el Parlament va aprovar la Llei del referèndum i la de Transitorietat jurídica, suspeses poc després pel Tribunal Constitucional, davant la indignació d’una oposició (Cs, PSC, part de CSQEP i PP) que va denunciar que la majoria independentista havia imposat la seva interpretació de les normes parlamentàries i havia vulnerat els seus drets com a diputats.

Mentre les institucions bullien, el punt d’inflexió al carrer va arribar el 20 de setembre. En el marc de la investigació judicial sobre el referèndum, la Guàrdia Civil va registrar conselleries de la Generalitat i va entrar a la seu de la CUP. Era l’anomenada Operació Anubis, a la qual els ciutadans van respondre de forma massiva el mateix dia amb concentracions a les seus registrades. La resposta popular es va articular des d’aquell moment a través d’uns Comitès de Defensa del Referèndum (CDR) que fins llavors havien generat poca resposta.

Entrada de queviures a una escola ocupada la vigília de l’1 d’octubre Foto: Oriol Clavera

Referèndum i República

Van ser precisament els CDR, conjuntament amb l’operatiu dissenyar per la Generalitat, qui van garantir la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. Milers de persones arreu de Catalunya van dormir als seus locals de votació per garantir la celebració de al consulta. Els vots, però, van perdre protagonisme davant la repressió exercida pels cossos policials espanyols contra la població concentrada als col·legis. A més, Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos d’Esquadra van clausurar diversos locals electorals i emportar-se les urnes. Tot i això, van votar 2,3 milions de persones i el Sí va guanyar amb un percentatge del 90,18%. Amb els resultats a la mà, i després que el president Puigdemont ajornés la proclamació de la República el 10 d‘octubre i deixés desorientada bona part del sobiranisme, el dia 27 el Parlament la tirava endavant a través d’una votació secreta en què Cs, PSC i PP no hi van prendre part.

Més enllà del balanç purament polític, la repressió de l’1-O encara coïa i el rebuig a la brutalitat policial es va canalitzar a través de la convocatòria de vaga general per part dels sindicats combatius i aturada de país per part de la Taula per la Democràcia el 3 d’octubre, durant la qual centenars de milers de catalans van sortir al carrer per reivindicar els resultats de l’1-O i mostrar el seu rebuig a la violència.

Ràpidament, però, es passaria de pantalla. La presó provisional sense fiança per als líders de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a qui la jutgessa Lamela considera investiga per un presumpte delicte de sedició com a responsables de les concentracions del 20 de setembre, allargaria la indignació de l’independentisme i de bona part de la societat.

La tensió encara va augmentar més quan el Senat va aprovar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola el mateix 27 d’octubre per suspendre l’autonomia de la Generalitat amb el suport de PP, PSOE i Ciutadans. El govern de Puigdemont va ser cessat i Rajoy va anunciar eleccions autonòmiques a Catalunya per al 21 de desembre. En paral·lel, la jutgessa Lamela es va tornar a erigir com a protagonista i va decretar presó provisional sense fiança per vuit membres del Govern, mentre Puigdemont i la resta de consellers marxaven a Brussel·les per denunciar el que consideren una manca d’estat de dret a Espanya. L’empresonament dels consellers va desembocar en una nova convocatòria de vaga general i d’aturada de país per ahir, 8 de novembre, que va provocar el major col·lapsa de vies de comunicació en els darrers temps.

Arriba un nou 9-N i declaren la Mesa del Parlament per permetre el debat parlamentari. Un nou 9-N on l’exercici del dret a l’autodeterminació i la repressió, doncs, han marcat els darrers 3 anys. Ara, amb una República proclamada però no efectiva, els comicis del 21-D i el nou protagonisme dels CDR marcaran el camí de futur a Catalunya.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Editorial de la Fira Literal

18 abril 2018 |

Aquest és l'editorial de la Fira Literal, publicada conjuntament entre l'organització de l'esdeveniment i els dos mitjans col·laboradors, la Directa i la Jornada, i centrada en la defensa de la llibertat d'expressió, que pateix una amenaça com no s'havia vist en dècades.Amb el primer número de la Jornada que serà als quioscs el 5 de maig trobareu també un exemplar de la revista Literal

“El nostre objectiu és fer una interpretació de l’economia que sigui útil per a la gent”

17 abril 2018 |

Entrevista Joan Palomés, coordinador d'economia a la Jornada

“Hi ha una part del País Valencià que no pot parlar amb ella mateixa”

13 abril 2018 |

A poc menys d’un mes per a poder tocar el diari Jornada, continuem descobrint qui forma part de l’equip. En aquesta conversa creuada, vos presentem a Hèctor Serra i a Joan Canela, dos dels periodistes que formaran part de l’equip de redacció al País Valencià

2017-11-11T10:02:46+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X