Opinió

50 anys de Maternasis

Al món de l’art fet per dones, on sempre es té la sensació de començar de zero, sense referents ni madrines, Núria Pompeia té l’honor de ser l’àvia de l’humor gràfic feminista actual

TÀNIA CASANOVA, professora de secundària, cooperativista i membre del Consell Editorial de la Jornada I 9 de GENER del 2018

Una dona espantada i la boca sempre tapada mentre la panxa li va creixent. Una panxa en què es projecten desitjos i temors. Una dona que no parla perquè no pot o no vol, o perquè potser és tabú parlar de tot allò que ella voldria. El silenci de les pàgines negres. Així és com la desapareguda Núria Pompeia el 1967 va inaugurar amb el seu còmic Maternasis (Ed. Kairós, 1967) l’autorepresentació del cos femení alliberant-se de la interpretació masculina i de l’apropiació patriarcal de la seua capacitat procreadora.

Amb un traç simple però brillant i en un context tardofranquista, Pompeia il·lustrà la relació no sempre fàcil de la dona amb el propi cos, mostrant la soledat de l’embaràs i l’amenaça de la invisibilitat social desprès del part. El relat d’una dona la qual potser no desitjava convertir-se en ‘mare’, tot i haver gestat un fill.

Mig segle més tard, obrir la magrana de la maternitat tenint present la gestació subrogada, la no maternitat, els problemes d’infertilitat, la maternitat tardana, la precarització de la criança, la no conciliació familiar, la violència obstètrica, etc, converteixen aquesta obra petitburgesa en un ingenu llibre infantil, però sorprenentment actual, al cap i a la fi.

Al món de l’art fet per dones, on sempre es té la sensació de començar de zero, sense referents ni madrines, la dibuixant barcelonina té l’honor de ser l’àvia de l’humor gràfic feminista actual, protagonitzat per un bon grapat de dones dibuixants les quals van enderrocant tabús encara lligats al cos femení, la maternitat, la menstruació, el sexe i les relacions de parella. A una societat poc acostumada als arguments elaborats, però dominada per allò visual, l’humor gràfic es presenta com una possibilitat molt seductora d’apropar-se al feminisme.

Per cert, els magnífics Jan Baca i Toni Garriga van realitzar una versió animada de Maternasis el 1968. Busqueu-la a la xarxa, no us la perdeu.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

“El nostre objectiu és fer una interpretació de l’economia que sigui útil per a la gent”

17 abril 2018 |

Entrevista Joan Palomés, coordinador d'economia a la Jornada

“Hi ha una part del País Valencià que no pot parlar amb ella mateixa”

13 abril 2018 |

A poc menys d’un mes per a poder tocar el diari Jornada, continuem descobrint qui forma part de l’equip. En aquesta conversa creuada, vos presentem a Hèctor Serra i a Joan Canela, dos dels periodistes que formaran part de l’equip de redacció al País Valencià

NO CALLAREM

12 abril 2018 |

Tuiters, artistes, periodistes i altres professionals han estat censurats i fins i tot condemnats a presó per exercir el dret a la llibertat d'expressió i d'informació a casa nostra. Davant aquesta amenaça, el món cultural s'ha organitzat dins la plataforma No Callarem que aquesta setmana organitza diferents activitats arreu del territori. Alguer Miquel, cantant de Txarango, fa una crida a la llibertat d'expressió i a la lluita col·lectiva

2018-01-10T22:02:14+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X