Opinió

50 anys de Maternasis

Al món de l’art fet per dones, on sempre es té la sensació de començar de zero, sense referents ni madrines, Núria Pompeia té l’honor de ser l’àvia de l’humor gràfic feminista actual

TÀNIA CASANOVA, professora de secundària, cooperativista i membre del Consell Editorial de la Jornada I 9 de GENER del 2018

Una dona espantada i la boca sempre tapada mentre la panxa li va creixent. Una panxa en què es projecten desitjos i temors. Una dona que no parla perquè no pot o no vol, o perquè potser és tabú parlar de tot allò que ella voldria. El silenci de les pàgines negres. Així és com la desapareguda Núria Pompeia el 1967 va inaugurar amb el seu còmic Maternasis (Ed. Kairós, 1967) l’autorepresentació del cos femení alliberant-se de la interpretació masculina i de l’apropiació patriarcal de la seua capacitat procreadora.

Amb un traç simple però brillant i en un context tardofranquista, Pompeia il·lustrà la relació no sempre fàcil de la dona amb el propi cos, mostrant la soledat de l’embaràs i l’amenaça de la invisibilitat social desprès del part. El relat d’una dona la qual potser no desitjava convertir-se en ‘mare’, tot i haver gestat un fill.

Mig segle més tard, obrir la magrana de la maternitat tenint present la gestació subrogada, la no maternitat, els problemes d’infertilitat, la maternitat tardana, la precarització de la criança, la no conciliació familiar, la violència obstètrica, etc, converteixen aquesta obra petitburgesa en un ingenu llibre infantil, però sorprenentment actual, al cap i a la fi.

Al món de l’art fet per dones, on sempre es té la sensació de començar de zero, sense referents ni madrines, la dibuixant barcelonina té l’honor de ser l’àvia de l’humor gràfic feminista actual, protagonitzat per un bon grapat de dones dibuixants les quals van enderrocant tabús encara lligats al cos femení, la maternitat, la menstruació, el sexe i les relacions de parella. A una societat poc acostumada als arguments elaborats, però dominada per allò visual, l’humor gràfic es presenta com una possibilitat molt seductora d’apropar-se al feminisme.

Per cert, els magnífics Jan Baca i Toni Garriga van realitzar una versió animada de Maternasis el 1968. Busqueu-la a la xarxa, no us la perdeu.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Camí de l’Assemblea General

23 febrer 2018 |

Dissabte al matí se celebrarà a València, Palma i Barcelona l’Assemblea General de la cooperativa que edita la Jornada i que posarà les bases per a l’eixida del diari

«La repressió s’ha de respondre de manera política i col·lectiva»

22 febrer 2018 |

Entrevistem la directora de litigis del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, Anaïs Franquesa, i l'advocat de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, Eduardo Cáliz. Coincidint amb una setmana de molta activitat al Tribunal Suprem, analitzen l'onada repressiva de l'Estat contra el dret a l'autodeterminació iniciada el 2014

8 de març: amb el moviment feminista, vaga general

22 febrer 2018 |

La precarietat laboral, la vulnerabilitat social, el sostre de vidre i la bretxa salarial, entre d’altres, són motivacions més que suficients per a la vaga del 8 de març

2018-01-10T22:02:14+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X